La religió dels esclaus

La religió dels esclaus

Pepa TorresEstic llegint aquests dies l’últim llibre de Teresa Forcades, Per amor a la justícia, una biografia comparada de Dorothy Day i Simone Weil, com a dones buscadores de Déu en les fronteres del pensament i l’activisme social. Les seves experiències rellegides des del nostre context socioeconòmic, en què la dictadura dels mercats imposa la seva lògica salvatge d’interessos i deutes sense importar-li esclafar dignitats i sacrificar vides humanes, em connecten amb moltes històries quotidianes que sovint no em deixen dormir a la nit.

Històries com la d’H.B., una dona jove marroquina que ha estat treballant en un bar més d’un any i mig sense cobrar i a la qual el seu cap tenia enganyada, fent-li creure que estava contractada i donada d’alta a la Seguretat Social, fins que ella va comprovar finalment que l’estava enganyant i s’estava aprofitant de la seva por de “perdre els seus papers”. O com M.U., que ha tingut la setmana passada un accident de treball i el segon dia de baixa ha estat acomiadat a cop de telèfon. O les companyes del col·lectiu Territorio Doméstico, empleades de la llar organitzades en la lluita pels seus drets, creatives i resilients, en la seva reivindicació al Govern espanyol perquè signi la ratificació del conveni 189 de l’OIT, com molts altres països del món ja han fet.

Rellegir la conversió de Simone Weil en la seva experiència d’explotació a la fàbrica m’impacta sempre:

“Estant a la fàbrica, confosa als ulls de tothom, fins i tot als meus propis ulls, amb la massa anònima, la dissort dels altres va entrar en la meva carn i en la meva ànima. (…) Allà vaig tenir de sobte la certesa que el cristianisme era per excel·lència la religió dels esclaus (…)”.

L’experiència de la mística francesa confirma la meva. El cristianisme és la religió dels esclaus, però no per mantenir i legitimar cap esclavitud, sinó per comprometre’s amb altres en la seva abolició… I avui n’hi ha tantes que només sumant sinergies, sense por de les sigles y embolicant-nos per la justícia podem fer-ho.

El papa Francesc ens recorda que:

“Són molts (…) Són moltíssims els no ciutadans, els ciutadans a mitges, o els sobrants urbans. 

En molts llocs del món les ciutats són escenaris de protestes massives on milers d’habitants reclamen participació, justícia i diverses reivindicacions que si no són adequadament interpretades, no es podran fer callar per la força” (EG 74).

TEMPS DE DESPERTAR-NOS I DESPERTAR.

China-nike-sweatshops

Imatge extreta de: Aprendiendo a consumir

Per continuar fent possible la nostra tasca de reflexió, necessitem el teu recolzament.