Europa camina cap a una tecnologia lliure de conflicte

Europa camina cap a una tecnologia lliure de conflicte

ALBOANAl mes de maig el Parlament Europeu va votar a favor d’una regulació dels anomenats “minerals en conflicte”, una normativa que pretén contribuir a trencar el vincle entre l’extracció i comercialització de minerals i els conflictes armats en zones com la República Democràtica del Congo. Aquests minerals es troben en tota la tecnologia que ara fem servir en el dia a dia, pel que el seu consum s’ha disparat en els últims anys. Organitzacions No Governamentals estem lluitant perquè aquesta regulació tiri endavant, encara falten passos en el procés legislatiu però el suport del Parlament Europeu ens ha donat gran esperança per seguir lluitant perquè aquesta normativa sigui una palanca de canvi.

Què són els minerals en conflicte? Per què la societat civil europea s’està mobilitzant per regular-los?

Es considera que els minerals en conflicte són recursos naturals i/o matèries primeres “a través de l’extracció, producció o comercialització de les quals es finança o alimenten el conflicte, la inestabilitat i/o les violacions de drets humans”. Aquesta definició és fruit del consens i de més de 20 anys d’investigacions que posen en evidència la relació entre alguns dels conflictes més brutals i oblidats que existeixen en l’actualitat, i una economia fortament mundialitzada on l’explotació i comercialització de recursos naturals de tot tipus (des de l’or, fins al tàntal, tungstè, l’estany, passant per les pedres precioses, però també la fusta, el petroli o l’urani) està servint per finançar conflictes i greus abusos dels drets humans.

Es calcula que almenys el 40% de tots els conflictes intra-estatals dels últims 60 anys han tingut vinculacions amb els recursos naturals i que la presència d’aquests recursos duplica les possibilitats que aquests conflictes tornin a repetir-se. Un exemple és la República Democràtica del Congo, amb els seus més de 5,4 milions de morts des de 1998 directament associades a la guerra, i l’esgarrifosa xifra de 1.152 violacions sexuals al dia, d’acord a dades facilitades per la Campanya Contra la Violència Sexual a la RD Congo.

Quan s’extreuen recursos naturals de zones on hi ha conflicte, inestabilitat i abusos dels drets humans, els beneficis d’aquesta extracció permeten en moltes ocasions finançar aquests conflictes, contribuint fins i tot a alimentar-los i agreujar-los. Així doncs, en l’actual economia mundialitzada, les implicacions d’aquesta vinculació es produeixen a través de les cadenes globals d’aprovisionament o subministrament en què també participem les persones consumidores com a persones usuàries dels béns produïts amb aquests recursos. Aquestes cadenes les conformen totes les parts involucrades per a la producció d’un bé i/o la satisfacció d’una necessitat, i inclouen no només al fabricant i al proveïdor, sinó també a tot un seguit d’actors intermedis que intervenen en la cadena.

La legislació que està en discussió

El 5 de març de 2014, la Comissió Europea, sota el lideratge del comissari de comerç Karel de Gutch, va presentar una proposta de regulació dissenyada per trencar els vincles entre comerç i l’extracció de minerals i el finançament de conflictes armats. Aquesta proposta considerava un sistema voluntari d’auto-certificació a què es podrien adherir al voltant de 300-400 empreses que importen estany, tàntal, tungstè i or a la Unió Europea. La certificació es faria d’acord amb la guia de diligència deguda de l’OCDE i tindria el propòsit d’anar creant un mercat europeu per al subministrament responsable de minerals procedents de zones de conflicte.

Les ONG que estem treballant aquest tema vam considerar que la naturalesa voluntària de la proposta era la seva principal debilitat. Una mesura amb aquestes característiques no pot frenar que segueixin entrant al mercat europeu minerals que financen conflictes. L’experiència americana, amb la implementació de la secció 1502 de la Llei Dodd-Frank, demostra que les empreses reaccionen davant el caràcter obligatori de les disposicions. D’acord a un estudi encarregat per la mateixa Comissió Europea el 2013, només un 4% de les 330 empreses enquestades van iniciar voluntàriament estudis per identificar els riscos de finançar conflictes i abusos dels drets humans en les seves cadenes de subministrament.

Davant d’aquesta iniciativa, nombrosos grups de la societat civil i partits polítics ens vam mobilitzar perquè la votació del passat 20 de maig a Estrasburg garantís el proveïment responsable de minerals que prové de zones en conflicte. Això vol dir que al voltant de 800 mil empreses de la Unió Europea que utilitzen estany, tantalia, walframio i or com a béns de consum (majoritàriament tecnologia) estarien obligats a informar la procedència dels materials que utilitzen i a aplicar mesures per netejar la seva cadena de subministraments.

El suport d’europarlamentaris/es i dels seus grups polítics a les esmenes presentades és una gran victòria. Centralmente s’ha modificat la proposta de regulació inicial en dos aspectes: que no sigui una autocertificació, sinó que sigui obligatòria i el tipus d’agent al qual s’aplica, incrementat àmpliament el nombre d’empreses a les que afecta.

No obstant això, la votació del Parlament no és suficient perquè la normativa tiri endavant. El procés legislatiu a Europa és complex, ara ens enfrontem a un pas crucial que suposa la negociació amb el Consell de Ministres de la Unió Europea. La tasca d’incidència és encara més difícil, alguns dels arguments a desmuntar és el de la complexitat.

Sabem que aquesta normativa no aconseguirà trencar totalment la vinculació entre l’extracció i comercialització de minerals i els conflictes, però és una palanca de canvi que hem de posar en acció. ALBOAN des de la seva campanya “Tecnologia Lliure de Conflicte” convidem a la ciutadania a participar i a implicar-se en aquesta causa. Entre les nostres propostes hi ha la presa de consciència sobre el problema, la recollida de signatures per pressionar les empreses i institucions, la sensibilització sobre l’ús i consum de la tecnologia en les nostres vides, i el suport econòmic a la població afectada. És la nostra manera de convidar a la construcció d’esperança.

coltan

Imatge extreta de: ALBOAN

Per continuar fent possible la nostra tasca de reflexió, necessitem el teu recolzament.