I amb els impostos i el sistema fiscal, què fem? #2015electoral

I amb els impostos i el sistema fiscal, què fem? #2015electoral

Xavier CasanovasPartim d’un desengany. Hem construït una societat basada en un pacte social, en un consens entre capital i treball, que s’ha vist fet miques. Aquest consens passava per comptar amb un sistema fiscal (i així ho expressa la Constitució en el seu article 31.1) que complís dos principis: el d’igualtat (a mateixes rendes es pagui el mateix) i el de progressivitat (que pagui més qui més té). Aquest principis, per moltes raons que ja coneixem, no es compleixen, i de fet han anat a pitjor: el sistema fiscal s’ha anat fent més regressiu, i els casos de frau i elusió fiscal van en augment.

La raó per reclamar un sistema fiscal més just no és ideològica sinó de pur sentit comú. En aquests moments la nostra economia dol del pitjor dels mals, una galopant desigualtat. A Espanya el nombre de rics ha crescut un 40% des de l’inici de la crisi. El darrer any 2014 els alts càrrec i consellers de les empreses de l’IBEX35 han obtingut rendes 104 vegades superiors a la renda mitjana de la seva empresa. En 2013, “només” ho eren 74 vegades més. Aquest és el punt de partida: el mercat, sense regular, sense línies vermelles que no pugui traspassar, parteix d’una desigualtat exorbitant.

La percepció que els ciutadans tenim és d’unes classes socials, unes elits, completament desconnectades de la realitat que viuen la majoria dels ciutadans. I el sistema fiscal no està ajudant a pal·liar aquesta sensació.

Són molts els casos que s’han donat els darrers anys de rebaixes fiscals injustificades que només han afavorit a uns quants. Com a mostra la rebaixa de l’impost als casinos a Catalunya del 55% al 10% per atreure capital, o la competència fiscal a la baixa entre autonomies que ha pràcticament acabat amb l’impost de patrimoni o el de successions. Impostos que només afecten a uns pocs: els que més tenen.

No deixa de ser sospitós i signe d’aquesta manipulació electoral, que els partits polítics que agafen el poder pugin impostos al iniciar la legislatura i els baixin el darrer any, donant així la impressió d’una recuperació econòmica fictícia.

Ara bé, on mor la criatura és en les pràctiques d’elusió fiscal de les grans multinacionals. En un any d’eleccions com el 2015 ens cal reforçar i reactivar la lluita contra els paradisos fiscals i les pràctiques d’enginyeria fiscal agressiva. Aquesta setmana, el mateix comissionat de la UE pels afers econòmics, Pierre Moscovici, afirmava: «és inacceptable que certes multinacionals facin grans beneficis a la UE i paguin molt poc o gens en impostos dins de les nostres fronteres», alhora que presentava el pla CCCTB de lluita contra aquestes pràctiques.

Algunes propostes que creiem haurien d’aparèixer en tots els programes polítics d’aquest any electoral independentment del color polític que les defensi:

– Necessitat d’un informe oficial sobre l’impacte del frau fiscal: no pot ser que el nostre país no compti amb un informe oficial amb indicadors d’avaluació del frau fiscal i del seu impacte a la nostra economia. Si no hi ha voluntat política per elaborar un bon diagnostic menys n’hi haurà per combatre el frau.

– Espais lliures de paradisos fiscals: cal el compromís de totes les administracions (Ajuntaments, Diputacions, Comunitats i Govern Central), de no establir contractes públics ni acceptar a concursos empreses que tinguin filials a paradisos fiscals o que no es comprometin en les seves memòries a explicar quant paguen en impostos país per país. Les maneres són múltiples. Ja hi ha propostes en aquest sentit en marxa com la del nou govern de la ciutat de Palma de Mallorca on ho han establert al segon punt del seu codi ètic.

– Dotar de recursos les agencies tributàries pròpies: l’Agència Tributària fa aproximadament 100.000 actuacions a l’any i recapta 10.000 milions amb aquestes actuacions. La ONFI (Oficina de Fiscalitat Internacional de l’Agència) va fer 200 actuacions en grans corporacions que van permetre aflorar 1.300 milions d’euros més de base imposable d’aquestes empreses. Si el tipus d’aquestes empreses és del 30% això significa que les 200 actuacions de la ONFI, que signifiquen el 0,2%, recapten el 4%! Cal dedicar als cossos fiscals a perseguir les grans multinacionals i no només el petit defraudador.

– Endurir els codis penals: necessitem exemplaritat pública per a fer entendre que el sistema fiscal és central en el nostre estat de dret. Això implica endurir els codis penals, eliminar les excuses absolutòries o la creació de nous delictes consistents en l’oferiment al mercat de serveis idonis per a la defraudació tributària.

Ho sabem, el problema té una dimensió global: de decisions que cal prendre en òrgans superiors, moltes vegades no democràtics i per tant de difícil accés. Però té també una dimensió de caràcter local que passa per la voluntat política de radiografiar el frau a casa nostra i de posar totes les traves possibles per a que aquest no es doni. Hem posat sobrats exemples de com fer-ho. Només cal voluntat política de treballar-hi.

infografiaTantoTienes700

Imatge extreta de: Oxfam Intermón

Per continuar fent possible la nostra tasca de reflexió, necessitem el teu recolzament.