Quin món us trobareu?

Quin món us trobareu?

L.SQuin món us trobareu els propers anys?, quin món us esteu ja trobant en la vostra vida quotidiana? ¿És tan diferent del que es van trobar els primers cristians fa 2.000 anys quan Jesús va pujar al cel i els va enviar a predicar l’Evangeli? Potser no tant com sembla. Us trobareu -i ja és entre vosaltres- un món ple de pors i d’inseguretats. M’explico. Després de deixar-se enganyar per les falses promeses del benestar material, després de deixar-se enganyar per la felicitat de plàstic que dóna la satisfacció immediata dels nostres desitjos més superficials, us sortiran a trobar uns adults perplexos, desorientats, als quals la crisi d’aquests últims anys ha deixat despullats, sense sentit de la vida. Sota l’aparença de somriures i riallades convencionals, us aneu trobant ja uns homes i dones plens de tristesa, que es moren de ganes de ser estimats però que no saben com omplir el seu buit interior. Us trobareu uns éssers fràgils, sentimentals, aplanats per l’avorriment, que intenten dissimular amb entreteniments i distraccions banals, i amb viatges turístics cap a enlloc. Sobretot, us trobareu amb un món sense fe en Crist i, per això, ple de credulitats ximples que la intenten substituir lliurant el cor als ídols de moda: videojocs, horòscops, màgia, supersticions, festes i drogues de tots colors, que pretenen amagar aquestes pors de les quals parlàvem al principi i que ens travessen com una atmosfera densa de tenebres. Són la por a la soledat, al sofriment, al fracàs, por d’enfonsar-nos en l’adversitat, de no poder suportar les contrarietats de la vida, por de la bogeria i de la desesperació, del menyspreu, de no ser reconeguts ni estimats, de no tenir ningú que ens miri. Us trobareu un món que té pànic a la mort, tant a la mort pròpia com a la de les persones que estimem. Però sobretot, us trobareu una societat -i això potser sí que és nou- que té por a la Vida, que no vol ressuscitar, i que sembla que prefereix llanguir lamentant i compadint-se a si mateixa dels seus propis mals, abans que deixar de mirar-se el melic i obrir-se per servir i morir pels altres.

Doncs bé, a aquest món us envia Crist, i a aquests homes i dones heu de estimar apassionadament. Pobres de vosaltres si els condemneu o llisqueu sobre d’ells per no tacar-vos. No sou diferents d’ells, ja que el ‘món’ no està fora sinó dins nostre. Però també porteu un tresor a dins que no teniu dret a reservar-vos i que l’heu rebut gratis per regalar-lo al món. Aquest tresor és Jesús. L’heu rebut en el baptisme, no pels vostres mèrits sinó per gràcia, i avui se us lliura més íntimament en la comunió. Transmeteu-lo per contagi. Enamoreu-vos-en i anuncieu lo a un món malalt d’amor. En les pròximes dècades, és probable que l’Església segueixi empobrint-se humanament (els catòlics de la comarca ja gairebé ens coneixem tots entre nosaltres), i és probable també que ser cristià al nostre país no sigui considerat precisament cap timbre de glòria o de prestigi. Lloat sigui Déu!, que ens permet compartir una mica les condicions de les primeres comunitats cristianes del temps dels apòstols. Com ells, no us preocupeu per ser pocs o molts, sinó només per deixar-vos inundar per l’Esperit de Déu. No aneu sols sinó en comunitat, per donar testimoni de fraternitat en aquest desert espiritual que és el nostre món; no doneu foteses, doneu el que teniu i sou: la vida de Déu. Doneu-la sobretot als pobres, malalts i destrossats de cos i ànima, els preferits de Déu, aquells que el món creu que no valen la pena. I ells mateixos us rebran al cel. Que Déu us ajudi!

daisy-75190_640

Imatge extreta de: Pixabay

Per continuar fent possible la nostra tasca de reflexió, necessitem el teu recolzament.