Per la teva salut, vota a consciència #2015electoral

Per la teva salut, vota a consciència #2015electoral

Nani Vall-llosseraEl nom de la secció #2015electoral: ens va la vida es fa real amb tota la seva cruesa quan parlem de salut. Parlem de salut i no sanitat perquè la salut depèn de totes les polítiques i no només de les polítiques sanitàries. No hi ha salut si hi ha pobresa, si no es disposa d’un habitatge digne, si falla l’educació, si es viu al carrer, si no es promouen també des de la política hàbits i condicions de vida saludables, si no es tenen en compte les desigualtats de gènere, si no s’atén adequadament a les persones dependents i a les seves cuidadores, si no es treballa en condicions laborals dignes, si no es posa solució al drama de la desocupació, si no canvien les polítiques migratòries. Valorant que els determinants socials de la salut estan condicionant desigualtats creixents en la salut dels ciutadans, anem a centrar-nos en el sistema sanitari, que podria ser font d’equitat.

El punt de partida seria concebre l’atenció sanitària no només com una despesa sinó principalment com una inversió i la salut com un bé i competència de la societat en el seu conjunt, més enllà de la responsabilitat individual perquè està condicionada per la distribució desigual d’experiències perjudicials com vèiem abans. Les persones són el valor fonamental de la societat i tenir ciutadans sans, entenent la salut de forma més àmplia que la mera absència de malaltia, reverteix positivament en ella.

Universalització

És ineludible la derogació del Reial Decret-Llei (RD) 16/2012 que va suposar un canvi radical en el model de sistema sanitari, passant d’un sistema de salut per a ciutadans a un sistema de salut d’assegurats, del dret a l’atenció sanitària com a dret de ciutadania a un dret lligat a la condició laboral, econòmica i administrativa. Cal recordar que el sistema sanitari tipus sistema nacional de salut (SNS) es finança a partir de la caixa general que es nodreix amb els diners de tots a partir d’impostos directes i indirectes. El SNS ha demostrat ser el model més equitatiu (evita una sanitat de pobres i una altra de rics), més eficient i el millor en resultats de salut de la població.
El RD 16/2012 va acabar amb la universalitat del SNS i va deixar sense atenció sanitària a milers de ciutadans immigrants en situació administrativa irregular i també a molts espanyols que surten del país a la recerca d’ocupació sense un contracte de treball indefinit. El temps ha demostrat que el RD té costos en vides i en sofriment i no té justificació econòmica.

Desmedicalització

Cal afrontar també des de la política la medicalització i la “medicamentalització” de la nostra societat. Això concerneix tant a la medicina “convencional” com a les anomenades “teràpies alternatives”. Espanya ocupa el segon lloc al rànquing mundial de consum de fàrmacs sense justificació pels nostres nivells de malaltia. El negoci de la salut ha vist en la intolerància al malestar, la por a la malaltia i a la mort, un nínxol de mercat que ha portat al fet que amb diners públics (i privats) s’estiguin finançant fàrmacs, tecnologia sanitària i procediments que no afegeixen res en termes de salut i qualitat de vida i comporten els riscos de tota activitat mèdica supèrflua. En un context present i futur de recursos necessàriament limitats, això té particular importància pel cost d’oportunitat: els diners que es gasta en unes coses no es pot gastar en unes altres.

S’han d’utilitzar els mitjans de comunicació públics per donar missatges educatius en aquest sentit i cal exigir als polítics que deixin en mans de personal tècnic unes decisions que han de prendre’s sobre la base de criteris científics i socials. Dotar-se d’agències independents per a l’avaluació de nous medicaments, tecnologia i procediments permetria que no es financés amb diners públics allò que no suposa una aportació sobre el ja existent. També en aquest sentit, caldria exigir a tots (polítics, gestors i professionals sanitaris), declaració dels conflictes d’interessos i hauria de poder declarar-se determinades activitats incompatibles amb el servei públic (en qualsevol dels seus nivells).

Desprivatització

La mercantilització de la salut i l’entrada de l’afany de lucre en els sistemes sanitaris van en contra de la seva sostenibilitat. Ho vèiem en el punt anterior però també es pot afirmar respecte a la gestió dels mateixos dispositius d’atenció sanitària: hospitals, centres de salut, centres d’atenció soci-sanitària… En un país on fallen els controls de forma proverbial, els centres de gestió privada amb i sense ànim de lucre han demostrat ser un forat per als diners públics, ja sigui per l’incompliment dels contractes i el rescat públic dels negocis que no han funcionat, o per la corrupció dels gestors d’unes institucions que queden fora del control parlamentari.

Reconfiguració

Per a la sostenibilitat i els bons resultats del sistema sanitari també és inexcusable afrontar el repte de la seva configuració. Hem de passar d’un sistema sanitari hospital-cèntric i que fomenta l’atenció súper-especialitzada a un sistema centrat en els recursos que hi ha en la comunitat i basat en l’atenció integral i integradora de les persones, d’una atenció centrada en la malaltia a una atenció centrada en les necessitats de les persones. Està de sobres provat que els sistemes en què l’atenció primària és l’eix vertebrador amb paper de directora d’orquestra de tot el sistema sanitari, són més eficients i tenen millors resultats en salut (disminució de la mortalitat en un 6% quan s’augmenta un metge general per cada 10.000 habitants, segons dades de Regne Unit). També sabem que els resultats en salut són pitjors quan la persona rep una atenció fragmentada a càrrec de molts especialistes. Afrontar aquest canvi de forma real i efectiva i plantar cara a la necessària reforma del sistema hospitalari ha d’anar acompanyat de molta pedagogia per explicar a la població aquests conceptes que són contra-hegemònics tot i que que beneficien a la seva salut en un context de creixent complexitat dels pacients per l’envelliment i de la medicina per la dificultat per discriminar el que pot resultar beneficiós i perjudicial per a cada persona.

El repte no és trivial. El procés de mercantilització de la salut és un procés global on el capital empeny amb fermesa cap a una americanització dels sistemes sanitaris europeus, amb un gradual abandó del subjecte a les forces del mercat, a la seva sort, a la seva genètica i a la seva posició socioeconòmica. La bona notícia és que el procés actual perjudica a tots, rics i pobres, encara que de manera desigual, i que en la Història la força de la gent ja va aconseguircanvis de rumb. Això sí, sense pressió ciutadana mai es va aconseguir res.

PROGRAMA SALUDABLE PROGRAMA INSALUBRE
Prioritza accions socials sanes (habitatge, treball, prestacions socials, educació…). No considera aquestes accions socials com a promotores de salut.
Proposa sense limitacions un SNS universal (pagat amb els impostos i d’accés gratuït al moment d’ús per tots). Proposa altres fórmules menys eficients de sistema sanitari: seguretat social, incentius fiscals per disposar de mútues privades, etc.
Proposa disminuir la despesa en farmàcia, tecnologia i actuacions no provades. No posa límits a l’ús de fàrmacs, tecnologia o actuacions no provades, o fins i tot els incentiva (sovint amb l’excusa del desenvolupament econòmic i científic).
Proposa millorar la gestió dels centres públics, considerant fins i tot noves fórmules en la gestió dels professionals. Dóna per fet (sense cap justificació científica) que la gestió privada és millor que la pública.
Proposa incrementar els recursos per a una millor atenció primària (més mèdics i infermeres de capçalera) encara que sigui a costa de replantejar els recursos hospitalaris. Planteja un augment d’hospitals amb l’excusa de la seva proximitat (quan l’important en ells és la seva eficàcia, que requereix certa concentració de patologies i procediments).

 

 PoliticasDeSaludColombia

Imatge extreta de: Sobre Política

Per continuar fent possible la nostra tasca de reflexió, necessitem el teu recolzament.