Grup d’economia de CJ. En aquest temps actual en què ja és evident que els rics són cada vegada més rics i els pobres cada vegada més pobres, volem recordar alguns principis de l’ètica social cristiana que són irrenunciables.
La forma i funció de la propietat privada tal com l’observem en l’actualitat és conseqüència de l’evolució històrica del sistema econòmic del món occidental. La Doctrina social de l’Església analitza àmpliament les seves conseqüències i els notables danys que causa a amplis sectors de la societat.
El papa Francesc ha fet servir la paraula “matar” per indicar les conseqüències que produeix l’economia actual. «Així com el manament de no matar posa un límit clar per assegurar el valor de la vida humana, avui hem de dir “no a una economia de l’exclusió i la iniquitat”. Aquesta economia mata» (Papa Francesc. L’alegria de l’Evangeli 53).
Aquests principis sobre la propietat estan fonamentats en les Sagrades Escriptures, en les homilies i escrits dels Pares de l’Església, llatins i grecs, en molts documents sobre la moral social i, més recentment, en les encícliques socials dels papes.
1.- La destinació universal dels béns és la humanitat sencera, i ha d’arribar a totes les persones per atendre les dimensions fonamentals de la vida humana.
2.- Els éssers humans no som amos, som administradors dels béns que legítimament posseïm. Aquesta administració s’ha d’orientar al bé comú.
3.- Qui es troba en una situació extrema té el dret a prendre el que necessita per poder sostenir la vida. El dret a sostenir la vida és més fonamental que el dret de propietat dels béns sobrants.
4.- El dret de propietat privada no és absolut, sinó condicionat pel bé comú. Per tant, no és cristiana la definició que el dret de propietat és d’ús i abús sobre els béns legítimament guanyats. No hi ha dret a l’abús, donada la precarietat d’un ampli sector de la humanitat.
5.- L’acumulació innecessària de béns i riqueses s’oposa al bé comú. Les actuals diferències entre minories notablement riques i multituds pobres o en procés d’empobriment, atenta al bé comú i ha de ser esmenada per una justa distribució.
Cadascun d’aquests principis està avalat per una llarga tradició en múltiples escrits i referències. En molts casos han servit de guia i orientació per a reformes radicals, així com per a estils de vida en què el dret dels altres és contemplat des de la valoració evangèlica.
Entenem que els punts anteriors són una part important del pensament social cristià sobre la propietat, i que han d’orientar els valors que configurin les polítiques i els instruments econòmics i socials necessaris per construir una nova humanitat.
La Doctrina social de l’Església manifesta alternatives que superarien realment l’actual situació: injusta, desvaloritzadora i opressora. Les seves propostes per al tema de la propietat són clares i radicals, però complir-les en aquests temps és tan difícil com “estimar l’altre com a tu mateix”.
Imatge extreta de: Culturamas