I el canvi... ha arribat

I el canvi… ha arribat

Cristianisme i Justícia“Dormíamos, despertamos” era un dels molts lemes que des del 15M es corejaven contínuament o es podien veure escrits en pancartes en algunes de les places que van ser presses per la ciutadania ara fa 4 anys. Durant aquest temps s’ha dit moltes vegades que el 15M no va servir per a res. Es va titllar als seus integrants d’utòpics, de falta de concreció en les seves propostes, de manca d’organització política…, i després del cicle electoral del mateix 2011 en el qual semblava que res no havia canviat, vam tornar al vell món de les majories absolutes, d’unes institucions que donaven l’esquena a la ciutadania.

La cosa però, s’anava coent per dins. I des de CJ hem pogut ser-ne testimonis. Ja ho vam voler relatar durant aquells dies de maig de 2011, fent-nos presents a les places i compartint el crit d’indignació davant una crisi que estava fent estralls i que ens imposava aquell mantra del ‘no hi ha alternativa’. Després vam voler donar a conèixer petites i grans esquerdes que anaven obrint camí per donar pas a l’esperança d’aquest altre món possible que ja està en marxa. Fins i tot ens vam atrevir a fer la nostra pròpia tesi, compartida amb molts d’altres: “no estem vivint una època de canvis sinó un canvi d’època” i ho vam deixar per escrit al quadern d’Oscar Mateos i Jesús Sanz, Canvi d’època. Canvi de rumb?.

La jornada electoral que vam viure ahir a l’Estat espanyol confirma d’alguna manera aquests pronòstics: les coordenades que ens havien servit per entendre el nostre món fins ara, han canviat. Noves formacions polítiques s’obren camí davant el mur del bipartidisme, noves formes basades en la confluència i el treball conjunt demostren un gran rèdit electoral, i la ciutadania pren la paraula: ho certifica l’augment notable de participació a tot arreu.

Amb el canvi es perfilen nous projectes municipals on es parla d’habitabilitat, de posar a les persones al centre, de sostenibilitat, de posar en valor les tasques de cura, de prendre decisions col·lectives, de transparència, d’empoderament, de feminismes, de visibilització institucional…

Independentment del resultat una cosa està clara, estem explorant noves vies de democràcia participativa, més propera a la gent, i estem dient no a una democràcia segrestada pels mercats. El que va succeir ahir fa palès que la democràcia no és quelcom unívoc ni immutable i que no és patrimoni d’elits ni oligarquies. S’inicia doncs un temps de gran esperança i també de gran incertesa. Estarem a l’alçada per contruir una societat més justa, fraterna i solidària? L’oportunitat de fer les coses bé comença ara. Queda inaugurat el ‘canvi d’època’.

asambleasol-680x365

Imagen extraída de: Icaria

Per continuar fent possible la nostra tasca de reflexió, necessitem el teu recolzament.