Homes i dones per als altres

Homes i dones per als altres

Cristianisme i JustíciaAquests dies es celebren els 50 anys del nomenament del P. Pedro Arrupe com a General de la Companyia de Jesús. Corria l’any 1965, i l’església i el món vivien temps moguts de murs i guerra freda però també de canvi i esperança. Arrupe, ja des de bon principi va expressar amb les seves paraules i gestos una voluntat clara de renovació, la mateixa que havia expressat anys enrere Joan XXIII, la mateixa que anys després despertaria el Papa Francesc. Voluntat de tornada a l’evangeli i a Jesús, de renovació d’estructures, d’hàbits i formes per a fer-los més pobres i senzills; de llenguatge per fer-ho més comprensible al món modern… Les hemeroteques segueixen plenes d’aquesta presència que va ser per a molts dins i fora de la Companyia una alenada d’aire fresc.

Des de Cristianisme i Justícia ens hem volgut sumar a aquesta celebració publicant en anglès, català i castellà un dels textos més significatius del seu generalat: la conferència que va pronunciar davant el Congrés Europeu d’Antics Alumnes dels col·legis de jesuïtes l’1 d’agost del 1973. Amb l’energia i l’entusiasme que li eren habituals, Arrupe va parlar d’una superació de les “alternatives excloents”: l’amor a Déu i als homes, la justícia eficaç per als homes i l’actitud religiosa respecte a Déu, l’amor cristià de caritat i justícia, la conversió personal i la reforma d’estructures, la salvació i l’alliberament en aquesta vida i en l’altra… A partir d’aquesta harmonització d’oposats anaven dibuixant-se els trets d’un home i una dona “nous” als quals ell va anomenar “homes i dones per als altres”. Persones espirituals, obertes, compassives, compromeses, i en constant actitud de servei als altres.

Les seves paraules profètiques van provocar molta incomoditat no solament entre les Associacions d’antics alumnes, sinó també en els mitjans espanyols de l’època, amb dimissions i queixen davant el nunci del Vaticà. Però al mateix temps provocaren pel fons i la forma -Arrupe era una home de Déu- una autèntica onada d’entusiasme que tindria profundes repercussions dins i fora de la Companyia de Jesús. No endebades, ja en aquells moments, moltes comunitats cristianes de tot el món i també molts jesuïtes, havien fet una clara opció per la teologia de l’alliberament i pels pobres. Les paraules d’Arrupe van ressonar com la confirmació necessària de què l’opció fe i justícia havia de ser l’eix central de la missió evangelitzadora de l’església, fet que a la dècada dels 70 i 80 comportaria no pocs testimonis i molta sang martirial vessada especialment a Llatinoamèrica.

Per això hem decidit publicar el text íntegre de la conferència d’Arrupe, perquè creiem que té tota l’actualitat. El Papa Francesc està produint de nou una autèntica revolució d’esperança dins l’Església, i la seva teologia s’inspira en bona part en la intuïció d’Arrupe d’apropar tesis excloents, de manera que la religió no sigui només camí d’evasió i espiritualisme, sinó autèntica renovació per a la vida de les nostres comunitats i a través d’elles, també de la nostra societat. En aquestes pàgines que us convidem a llegir o a rellegir, podem trobar una crida a la renovació constant de les persones i les institucions, per a evitar que el desgast propi de la vida, el realisme pràctic o el tecnicisme imperants no acabin per assecar-nos, i desviar-nos pels camins del desànim o el cinisme. Davant d’això, sonen encara vives les paraules d’Arrupe:

El mal només es venç amb el bé, l’odi amb l’amor i l’egoisme amb la generositat: i tot plegat és necessari per implantar la Justícia en aquest món concret. Per ser just no basta amb no augmentar per pròpia iniciativa la reserva ingent d’injustícia d’aquest món; cal a més a més suportar generosament els efectes de la injustícia, negar-se a seguir-li el joc i, sobretot, substituir la seva dinàmica per la dinàmica de l’amor.

En definitiva, homes i dones per als altres. La proposta d’Arrupe, la proposta de l’evangeli de Jesús.

arrupe_praying

Imatge extreta de: Xavier High School

Per continuar fent possible la nostra tasca de reflexió, necessitem el teu recolzament.