#2015electoral: ens hi va la vida

#2015electoral: ens hi va la vida

Francisco José PérezLa crisi mundial, que afecta les finances i l’economia, posa de manifest els seus desequilibris i, sobretot, la greu mancança de la seva orientació antropològica, que redueix l’ésser humà a una sola de les seves necessitats: el consum. (EG, 55)

 Les eleccions que s’acosten presenten un interès més gran que l’habitual. Alguna cosa s’està coent i esperem que el seu sabor ens agradi. L’aperitiu electoral andalús no ha servit per aclarir els dubtes. Ens ha deixat, això sí, pinzellades per pensar, encara que no siguin extrapolables. D’una banda, l’escassa penalització dels votants a la corrupció. Mala notícia quan la corrupció arriba a dimensions estructurals, malgrat els atenuants que puguin assenyalar-se (no tots els polítics són iguals…). D’altra banda, es mantenen les tendències que es venien manifestant, encara que amb traços tènues. Les opcions majoritàries perden pes electoral (més el PP que el PSOE) i emergeixen forces que trepitgen els talons a les dues formacions: Podem i Ciutadans. L’altra alternativa, UPyD, no apareix com a tal, i els mals resultats l’empenyen a un procés de desconstrucció que sembla que els enfonsarà encara més. IU confirma la seva tendència a perdre rellevància davant de Podem, i que s’accentuarà en la mesura que segueixin presentant-se de forma esquizofrènica: ser referent (avantguarda) d’una esquerra sociològicament poc rellevant i voler ser una opció electoral important. Per no parlar d’aquesta confusió entre moviment social i partit electoral.

Els comptes, doncs, no surten clars, però les inquietuds i esperances segueixen en peu. Què hi ha, doncs, de torbador i atractiu en aquestes eleccions?

D’una banda, hi ha una crisi antropològica latent i això confereix una gran importància a les eleccions. El model de persona que ens han anat proposant els dos grans models socials que han dominat políticament els últims temps està en crisi. Ja sigui la de l’ésser humà egoista i individualista que busca maximitzar el seu benestar individual, ja sigui el consumidor “passiu” de drets d’un benestar vinculat a una espiral de creixement econòmic. I aquesta crisi està fent-nos experimentar amb força la indigència, una vulnerabilitat que es manifesta en tres experiències bàsiques: la creixent consciència d’indefensió davant nostre propi poder; l’experiència constant de fracàs de la llibertat en l’assoliment d’una convivència justa i joiosa, i l’anhel d’una plenitud que transcendeix la satisfacció de les necessitats materials i el consumisme.

Per a l’observador atent, la dona i l’home actual, les persones indignades, estan demanant “alguna cosa més”, cosa que no es redueix només a tècnica, ni ciència, ni economia, ni consum. Demanen una cosa nova: un salt qualitatiu de tipus antropològic, una nova dona i un nou home.

Aquest desig de canvi -potser el més difícil de percebre- es complementa amb altres en les diverses esferes de la vida (política, econòmica, laboral, social…) que, amb les seves ombres i les seves llums, reflecteixen ja aquesta nova comprensió de la persona en aquesta era de la globalització.

Es pot assenyalar com aquests canvis ja han començat a produir-se, especialment amb la reivindicació de la ciutadania, que s’està convertint en un concepte polític central, i de la participació com a dimensió fonamental del nostre ésser social, cosa que està donant lloc a una nova “ecologia humana”, prenyada de somnis d’humanitat i de pràctiques alliberadores. Canvis que, d’altra banda, no són aliens als “pecats de la democràcia” i que estan impulsant un procés imparable per “democratitzar la democràcia”.

Un altre canvi exigit des d’aquesta nova concepció de la persona afecta el paper de l’economia i el dels poders econòmics i financers. Si s’havia pensat que des del poder polític democràtic es podia superar, o almenys esmorteir, la lluita de classes pròpia del conflicte social, hem vist com el “segrest” de l’Estat per part d’aquests poders econòmics i financers l’ha intensificat, amb nefastes conseqüències per a les classes populars, que pateixen nous i violents processos d’explotació, opressió i dominació, alhora que emergeixen fenòmens nous, com la presència de persones, i fins i tot països, sobrants des d’aquesta nova lògica dominadora.

I tot això, al costat d’altres qüestions fonamentals per a la vida social, està en joc en les pròximes eleccions. Per això, a l’Escola Diocesana de Formació Social de Saragossa ens va semblar important reflexionar sobre el significat del vot en aquest nou context; sobre la necessitat de repensar la política, situant l’ètica en el seu cor i, per això mateix, avui inaugurem la secció #2015electoral a Cristianisme i Justícia. També assenyalar el que, al nostre parer, eren qüestions a tenir en compte en aquestes pròximes eleccions, per tal de donar respostes positives a aquesta emergència d’una dona i un home nous, que facin possible aquesta altra societat necessària. I també hem volgut fer-ho tenint en compte les aportacions de l’Evangeli i la Doctrina Social de l’Església, ja que estem convençuts que és aquesta nova reinvenció de la persona i la democràcia, en totes les seves dimensions (política, social, econòmica…) una font inesgotable de propostes i alternatives humanitzadores.

images

Imatge extreta de: Realidad y derechos humanos

Per continuar fent possible la nostra tasca de reflexió, necessitem el teu recolzament.