Pensar en gran: Educació de qualitat per a tothom

Pensar en gran: Educació de qualitat per a tothom

Teresa Cruz y Valeria Méndez de Vigo. [Aquest article es publica simultàniment a entreParéntesis] A la recepció del Premi Nobel de la Pau al desembre de 2014, Malala Yousafzai afirmava que: “hem de prendre la determinació que el nostre somni d’una educació de qualitat per a tothom es converteixi en realitat. Ha arribat el moment que el món pensi en gran . El moment, efectivament, ha arribat el 2015, atès que en aquest any es subscriuran les noves agendes educatives i de desenvolupament global per als propers 15 anys i, en conseqüència, tenim l’oportunitat d’exigir una educació de qualitat per a tothom.

Perquè encara avui hi ha al món més de 250 milions de nens i nenes que veuen vulnerat el seu dret a rebre una educació de qualitat, bé perquè no tenen accés a l’educació, bé perquè l’abandonen aviat o perquè la qualitat és tan deficient que no adquireixen els aprenentatges bàsics que els permetran desenvolupar-se en la vida. És evident que aquests nens, nenes i joves que no reben una educació de qualitat estan abocats a la pobresa i exclusió, les seves possibilitats d’obtenir una feina estaran molt limitades i, amb això, també les seves possibilitats de tenir un futur digne.

A Entreculturas creiem que perquè l’educació sigui de qualitat i tingui la capacitat de transformar persones i comunitats ha de posicionar a la persona al centre del procés educatiu, abastant tres aspectes diferents: el desenvolupament ple de totes les seves dimensions de forma integral, la apropiació dels coneixements, actituds i habilitats necessaris per millorar la qualitat de vida personal i de la comunitat i la formació de persones implicades en la construcció d’una societat més justa i humana.

A més, creiem que, tal com proposa  UNESCO[1], perquè l’educació sigui de qualitat ha de tractar-se d’una educació rellevant que respongui al què i per a què de l’educació. Des d’un enfocament de drets cal preguntar quines són les finalitats de l’educació i si aquestes representen les aspiracions del conjunt de la societat i no només de determinats grups de poder.

Alhora, els docents constitueixen un pilar bàsic de l’educació de qualitat. Cal comptar amb mestres en nombre suficient, amb una formació, motivació i remuneració adequades, ja que ells i elles són els que realment marquen la diferència en l’educació. A més, els centres educatius han d’estar degudament equipats i comptar amb recursos pedagògics essencials.

També pensem que no és possible entendre la qualitat sense l’equitat. Una educació de qualitat no pot excloure als nens, nenes i joves pertanyents a col·lectius més vulnerables. Ha d’oferir els recursos i ajudes que cada persona necessita per desenvolupar-se plenament i, alhora, ser capaç de proporcionar resposta a les demandes socials, articulant necessitats, oportunitats i desenvolupament social.

Una educació de qualitat és una educació pertinent, sent significativa per a persones de diferents estrats socials i cultures, amb diferents capacitats i interessos, de manera que puguin apropiar-se dels continguts de la cultura i construir-se com subjectes, desenvolupant la seva autonomia, autogovern i la seva pròpia identitat.[2] Per a això, l’educació ha de ser flexible i adaptar-les seves propostes curriculars al context social, cultural i educatiu i específics per respondre a les necessitats concretes de cada lloc i de cada educand. Això exigeix, com proposa UNESCO, transitar des d’una pedagogia de l’homogeneïtat cap a una pedagogia de la diversitat, aprofitant aquesta com una oportunitat per enriquir els processos d’ensenyament i aprenentatge, i optimitzar el desenvolupament personal i social. [3]

També ha de ser una educació eficaç i eficient, que faci un bon ús dels recursos i abast les metes establertes. No només es tracta que els estudiants romanguin i finalitzin els diferents cicles educatius, sinó que després de aquests, s’insereixin en processos socials transformadors.

La millora de la qualitat educativa necessita un compromís responsable de múltiples actors socials. Si bé a l’Estat li correspon garantir el dret a una educació de qualitat per a tothom i, en conseqüència, ha de protagonitzar els necessaris canvis en el sistema educatiu i coordinar les diferents estratègies, cada vegada és més palesa la rellevància que arriba a la participació de tots i totes, agrupats en amplis consensos, que permetin unir esforços en una mateixa direcció. El desembre passat, Malala assenyalava “hem donat ja molts passos en la direcció correcta. Ara és el moment de fer un salt”. Aquest any els nostres esforços s’han d’intensificar per provocar el salt a una educació de qualitat per a tothom.

Enllaços d’interès:

– Signa per l’educació

– Informe “Derecho a aprender: educación de calidad, educación transformadora

***

[1] Educación de calidad para todos. Un asunto de Derechos Humanos. Document de discussió sobre polítiques educatives en el marc de la II Reunió Intergovernamental del Projecte Regional d’Educació per a Amèrica Llatina i el Carib (EPT/PRELAC). 29 i 30 de març de 2007; Buenos Aires, Argentina

[2] PRELAC, op cit.

[3] PRELAC, op cit.

Escolinas Matacuane (40)

Fotografia de Pablo Funes (Entreculturas).

Per continuar fent possible la nostra tasca de reflexió, necessitem el teu recolzament.