És l'hora de Victoire al cor d'Àfrica

És l’hora de Victoire al cor d’Àfrica

Rosa MoroAls Grans Llacs africans estan convençuts que si no fos per l’atenció que se li presta a nivell internacional, Victoire Ingabire ja hauria estat assassinada. Tot i així, segueix sent una heroïna força anònima a Europa. És una altra dona d’aquestes que encarnen amb valentia l’esperança de milions d’africans silenciats per força, una voluntat indomable que molts comparen amb la de Nelson Mandela.

Aquesta dona de nacionalitat ruandesa vivia una vida acomodada a l’exili, amb el seu marit i els seus tres fills, a Holanda. Sempre activa en la lluita per la justícia al seu país, el 2006 va ser nomenada presidenta de la coalició d’oposició política en la diàspora, Forces Democràtiques Unificades, FDU-Inkingi. Des d’aquesta posició, Ingabire va acceptar el dur i perillós repte de tornar a Rwanda per presentar-se a les eleccions presidencials d’agost de 2010. Poc després va ser detinguda i empresonada, acusada de terrorisme i delictes d’opinió, i sotmesa a un procés judicial sense garanties, com va denunciar en el seu dia Amnistia Internacional.

Després de ser condemnada a 8 anys de presó l’octubre de 2012, va apel·lar al Tribunal Suprem el desembre d’aquell mateix any i un any després, al desembre de 2013, el Tribunal suprem va elevar la pena de 8 a 15 anys de presó. El passat octubre de 2014, el Tribunal Africà de Drets Humans i dels Pobles d’Arusha (Tanzània) va admetre l’apel·lació de tot el procés als tribunals ruandesos. Aquest és l’últim recurs. L’espera d’una resposta per part del tribunal d’Arusha està sent tensa.

Al febrer de 2015, l’ambaixadora d’Holanda a Rwanda, Leoni Cuelenaere, va aconseguir visitar Ingabire a la presó i va poder constatar les deplorables condicions de la seva detenció, que ha denunciat públicament.

La intenció de les autoritats ruandeses no és altra que consumir econòmicament, físicament i moralment la líder de l’oposició i els que li donen suport. Però, lluny d’aconseguir-ho, aquesta dona cada vegada té més suport dins i fora de Rwanda. La seva família, amics, seguidors, companys de partit i molts congolesos, ruandesos, ugandesos i burundesos han format el grup d’Amics de Victoire Ingabire a Europa. Amb això, principalment, pretenen fer visible la lluita de Victoire, ja que és el que la manté viva.

El govern de Rwanda, encapçalat per Paul Kagame, i tot el seu aparell repressor saben que si deixen que aquesta dona surti de la presó i es presenti a unes eleccions, arrasarà com un vendaval.

Ella i la seva formació estan profundament convençuts que els problemes de Rwanda són d’origen polític i mereixen una solució política. Com a bons africans, el seu programa polític s’emmarca en la filosofia de l’ubuntu, resolució dels problemes a través del diàleg, la unió i la col·laboració. Al capdavant del seu partit, Ingabire lluita amb totes les conseqüències per la pau i la reconciliació a Rwanda, que tants anys porta sota el jou de la por i la desigualtat. Segueix les màximes de l’ubuntu, defensa l’entesa mútua i no la venjança, la reparació mútua i no les represàlies.

Victoire, amb la seva lluita no-violenta ha fet tremolar el sistema de terror que oprimeix la majoria dels ruandesos des de fa dècades. En aquesta lluita per la pau i la reconciliació, el que més necessita de nosaltres és que no ens oblidem d’ella. És important per mantenir-la viva, així vencerà, perquè com deia Gandhi, quan els que tenen el poder, després d’haver-te ignorat i difamat t’ataquen, és quan guanyes.

Victoire-in-Court

Imatge extreta de: Victoire Ingabire Umuhoza

 

Per continuar fent possible la nostra tasca de reflexió, necessitem el teu recolzament.