Religió a l'escola?

Religió a l’escola?

Tere IribarrenUn dels exemples més clars de la desorientació i desconfiança que travessa aquest país és la dada que, en gairebé 40 anys, no hàgim pogut consensuar una llei d’educació aprovada per tots els partits, i que no sigui canviada cada vegada que canvia el govern.

Això sembla mostrar que els partits veuen en l’escola un planter de vots per a la seva formació i no un instrument de formació per al poble. El ministre Wert, en les seves primeres paraules després de ser nomenat, va declarar que pensava suprimir l’Educació per a la ciutadania perquè era “mera ideologia”. I pretén que les seves lleis siguin model d’una objectivitat que no té prejudicis… D’altra banda, algunes esquerres fan de vegades gala d’una falta de rigor en les seves anàlisis, que les desautoritza.

Una mica d’això es reflecteix en la polèmica suscitada per l’últim decret sobre la religió a l’escola. Per això convindrà veure primer les dades.

1.-Què diu el BOE:

  1. “L’assignatura de religió catòlica pretén col·laborar en la formació de la dimensió natural que neix de la sorpresa davant la realitat i ens empeny a preguntes últimes sobre el sentit”.
  2. La recerca d’informació, maneig i interpretació de fonts bíbliques. L’estudi del cristianisme requereix el maneig de les Sagrades Escriptures i textos que s’hi refereixen, i que formen part del corpus teològic acumulat al llarg de la història”.
  3. “Crida a un sentit crític per l’exposició i argumentació respectuosa de les creences religioses pròpies i alienes”

(Sec. I. pg. 15743)

La primera formulació valdria per al fet religiós en general i no hauria de cenyir-se a “la religió catòlica”.

El segon punt és correcte en tant que parla d'”informació i interpretació”, tot i que aquí està ja referit exclusivament a la religió catòlica.

El tercer punt és correcte en tant que parla de “sentit crític i argumentació respectuosa”. Tant de bo tots els professors volguessin i sabessin inculcar això.

D’altra banda, després d’una lectura minuciosa no he aconseguit trobar el punt que s’ha convertit en cavall de batalla: la inclusió de les pregàries a l’aula. Dins del capítol “La comunicació de la persona amb el Misteri de Déu”, en els estàndards d’aprenentatge avaluables es llegeix: “memoritza i reprodueix fórmules senzilles de petició i agraïment”. Però això no és pregar, com aprendre una rima de Bécquer no és tampoc fer una declaració d’amor…

2.- Conseqüència: una allau d’opinions…

“Anem a tornar a les pregàries a les escoles”, ha avisat el portaveu del PSOE d’Educació al Congrés, Mario Bedera, als passadissos del Congrés”. (Però no sembla que anem a això).

Des d’IU consideren inconcebible i inacceptable que un estat aconfessional reguli via BOE “preceptes de fe”. (No he aconseguit tampoc veure regulat cap precepte de fe)

– “La Conferència Episcopal Espanyola (CEE) no està satisfeta de com ha quedat desenvolupada l’assignatura de religió a la LOMCE”. Però, dit amb tot respecte: la CEE no hauria de tenir res a dir aquí (com tampoc la unió d’imams musulmans o les esglésies evangèliques)

– Duran i Lleida ha assenyalat en un apunt al seu bloc que el nou currículum de l’assignatura ha provocat “múltiples reaccions, i moltes han posat de relleu una profunda ignorància i sovint ganes de confondre la ciutadania amb un pèl de demagògia”. “De cap manera es farà resar als centres, això seria catequesi. Però no sembla un disbarat que es pugui conèixer i, per tant, explicar alguna de les principals pregàries i el seu sentit”.

Són només uns pocs exemples, però significatius.

3.- En què quedem, doncs?

Serem capaços tots de tractar els problemes d’una manera rigorosa i desapassionada?

3.1.- Després de més de 30 anys en l’educació, crec que s’ha minimitzat l’estudi de la filosofia. La classe de filosofia pretenia ensenyar als alumnes a pensar… I era el llindar de molts processos. És inevitable doncs que s’hagi deixat sense fonaments l’estudi del fenomen religiós,

3.2.- L’escola hauria de ser un lloc d’informació i de formació. No sembla doncs que, en una societat plural, la catequesi (o la indoctrinació, si així ho pretenen qualificar altres) tingui lloc a l’escola.

3.3.- Però la fe religiosa és a més un fet cultural. I com a tal no pot deixar de ser present d’alguna manera en l’escola. La pregunta serà com. Però negar tota presència en l’escola al fet religiós, seria com si un govern de tecnòcrates purs decidís eliminar de l’educació tota referència a la literatura o a l’art, al·legant que això són fantasies i pèrdues de temps, i que el que fa avançar el món és la tecnologia…

3.4.- D’altra banda, els partidaris més acèrrims de “religió a l’escola” ¿s’han preguntat de veritat què significa Déu per als nostres contemporanis? ¿Han advertit que Déu ja no troba la seva llar en les societats capitalistes i postmodernes (P. Hünermann) i que s’ha convertit “en un estrany a casa nostra” (Ll. Duch)? ¿S’han atrevit a investigar amb quin llenguatge creient ens podem acostar al nen i al jove immers en una cultura materialista i “no religiosa”? ¿Creuen que segueixen servint les formulacions obsoletes?…

I, de fet, en llegir les llargues introduccions de la programació, sembla que estiguem en una societat on no han deixat empremta ni els filòsofs de la sospita, ni els paradigmes de la modernitat amb la seva “sacsejada dels fonaments” (P. Tillich), ni la posterior crisi de la modernitat. Semblen viure en paradigmes premoderns. No és problema si es resa a l’aula o no. Hi ha reptes nous que l’Església ha de plantejar-se i respondre-hi.

3.5.-. Uns i altres semblen desconèixer que així com altres ciències han avançat en coneixements, també la teologia i l’espiritualitat han recorregut un llarg i desconegut camí; que avui la religió catòlica (i, en general, totes les religions) viu amb una pluralitat d’opcions, i la recerca en cadascuna d’elles hauria de ser coneguda i valorada dins de l’escola…

Tant de bo que els professors siguin capaços d’acostar als nens (en els cursos de primària) uns temes adequats, perquè després aquest alumne no els hagi de rebutjar perquè no van ser transmesos amb el rigor i la profunditat que el missatge requereix.

Raó tenia, doncs, Kant en dir: “Atreveix-te a pensar!” Però tota audàcia necessita una preparació.

4.- Potser ens ajudi a tots a situar el tema, la carta que va escriure al seu fill el socialista Jean Jaurès (1859-1914), diputat pel Partit Obrer Francès de 1889 a 1898. Reelegit després com a parlamentari els anys 1902, 1906, 1910 i 1914, i fundador de L’Humanité, que va publicar la carta després de la seva mort:

«Estimat fill, em demanes un justificant que t’eximeixi de cursar la religió, una mica per tenir la glòria de procedir de manera diferent que la major part dels condeixebles, i temo que també una mica per semblar digne fill d’un home que no té conviccions religioses. Aquest justificant, estimat fill, no te l’envio ni te l’enviaré mai…

No és perquè desitgi que siguis clerical, tot i que no hi ha en això cap perill, ni n’hi ha tampoc que professis les creences que t’exposarà el professor. Quan tinguis l’edat suficient per jutjar, seràs completament lliure; però, tinc un decidit interès que la teva instrucció i educació siguin completes, i no ho serien sense un estudi seriós de la religió.

¿Com seria completa la teva instrucció sense un coneixement suficient de les qüestions religioses sobre les quals tothom discuteix? ¿Voldries tu, per ignorància voluntària, no poder dir una paraula sobre aquests assumptes sense exposar-te a deixar anar un disbarat?…

Estudies mitologia per comprendre la història i la civilització dels grecs i dels romans, ¿i què comprendràs de la història d’Europa i del món sencer després de Jesucrist, sense conèixer la religió que va canviar la faç del món i va produir una nova civilització? En l’art ¿què seran per a tu les obres mestres de l’Edat Mitjana i dels temps moderns, si no coneixes el motiu que les ha inspirat i les idees religioses que contenen? En les lletres, ¿pots deixar de conèixer no només Bossuet, Fenelón, Lacordaire, De Maistre, Veuillot i tants d’altres que es van ocupar exclusivament en qüestions religioses, sinó també Corneille, Racine, Víctor Hugo, en una paraula, tots aquests grans mestres que van deure al cristianisme les seves més belles inspiracions? Si es tracta de dret, de filosofia o de moral, ¿pots ignorar l’expressió més clara del Dret Natural, la filosofia més estesa, la moral més sàvia i més universal? -aquest és el pensament de Jean-Jacques Rousseau-…

¿Voldries tu condemnar-te a saltar pàgines en totes les teves lectures i en tots els teus estudis? Cal confessar: la religió està íntimament unida a totes les manifestacions de la intel·ligència humana; és la base de la civilització, i és posar-se fora del món intel·lectual i condemnar-se a una manifesta inferioritat, no voler conèixer una ciència que han estudiat i que posseeixen en els nostres dies tantes intel·ligències preclares…

Estimat fill: convenç-te del que et dic: molts tenen interès que els altres desconeguin la religió, però tothom desitja conèixer-la. Quant a la llibertat de consciència i altres coses anàlogues, això és vana xerrameca que rebutgen d’acord els fets i el sentit comú. Molts anti-catòlics coneixen almenys mitjanament la religió; altres han rebut educació religiosa; la seva conducta prova que han conservat tota la seva llibertat…

Et sorprendrà aquesta carta, però cal, fill meu, que un pare digui sempre la veritat al seu fill. Cap compromís podria excusar-me d’aquesta obligació».

5.- En resum: més enllà de la pregunta per religió o no religió a l’escola, potser hi hagi aquesta altra qüestió: si l’escola és lloc privilegiat per a la formació de dones i homes o un planter de cerca de vots dels partits.

Queda el repte a les comunitats educadores perquè les lleis i programacions que ens ofereixen les diferents opcions polítiques, tinguin menys rellevància que la llibertat de l’escola per oferir un currículum amb objectius fonamentals, reflexionat i consensuat, i que avui més que en altres moments cal recrear.

P1100953

Imatge extreta de: Fundació Migra Studium

 

Per continuar fent possible la nostra tasca de reflexió, necessitem el teu recolzament.