Drets fonamentals sacrificats al fals ídol de la seguretat ciutadana

Drets fonamentals sacrificats al fals ídol de la seguretat ciutadana

Josetxo Ordóñez EcheverríaEl dia 11 de desembre de 2014 el Govern del Partit Popular va aprovar el Projecte de Llei de Seguretat Ciutadana, l’anomenada “llei mordassa”. El Projecte de Llei serà votat el dia 10 de març al Ple del Senat i enviat de nou al Congrés per a la seva aprovació definitiva, juntament amb la reforma del Codi Penal, i està previst que les dues normes entrin en vigor el proper 1 de juliol de 2015.

Tota aquesta tramitació, avui encara en curs, no obsta que el Consell General del Poder Judicial, el Consell General de l᾽Advocacia Espanyola, partits polítics, col·legis professionals, associacions, plataformes i particulars, de manera transversal però també contundent, hem mostrat la nostra oposició a aspectes clau de la nova regulació. Sobretot pel que fa a la garantia i respecte dels drets fonamentals de reunió i manifestació, en relació amb la llibertat d᾽expressió i la genuïna i democràtica participació ciutadana en el control dels assumptes públics. Diem que el Projecte legalitza la criminalització de la protesta social al carrer.

Fora de les nostres fronteres, al desembre de 2013, l᾽Alt Comissionat per als Drets Humans de les Nacions Unides i el Relator especial sobre el Dret a la Llibertat de Reunió Pacífica i d᾽Associació, Maina Kiai, en el seu informe de juny de 2014 diuen que el Projecte de Llei del govern espanyol vulnera l᾽essència del pluralisme, la tolerància i la democràcia.

En un país amb un dels índexs de criminalitat més baixos de Europa, resulta innecessària la reforma de la llei de seguretat. El Ministeri de l᾽Interior s᾽encarrega d᾽anunciar pomposament que “Espanya és un país segur”. Més sembla un lema per a la promoció internacional de la marca Espanya que una convicció que guiï la política legislativa de l᾽Executiu. I és que cal ser clar: la nova Llei de seguretat ciutadana és una resposta a la contestació ciutadana de les polítiques de retallades i la brutal degradació de l᾽Estat de Dret que estem sent testimonis des de fa cinc anys.

L᾽estratègia del govern consisteix a reprimir la contestació social, per aconseguir l᾽aval fàctic a les seves polítiques. La repressió la duu a terme legalment (a cop de reforma), de manera gruixuda i basta i en detriment dels drets fonamentals i les llibertats públiques. Drets i llibertats que són el fonament de l᾽ordenament jurídic que, paradoxalment, ara els ataca.

La conversió a infraccions administratives d᾽algunes infraccions penals lleus -les faltes- és un bon exemple de com es pot fer una jugada legislativa digna de tafur. Així, tot i que pot semblar que es suavitzin les sancions al treure-les del codi penal, en realitat, el Govern les manté en la llei administrativa de seguretat i limita la tutela judicial efectiva de les persones sancionades ja que eludeix de cop el control judicial previ que garanteix el procés penal. Mentre en dret penal regeix el principi de presumpció d᾽innocència de l᾽infractor, en dret administratiu regeix el principi de presumpció de veracitat de l᾽administració denunciant. Recórrer judicialment i a posteriori aquestes sancions quedarà sotmès a elevades taxes judicials que poden suposar costos de més de 3.000€ per a associacions sense afany de lucre. L᾽elevada quantitat de les multes, que poden arribar fins a 600.000€ en cas d᾽infraccions molt greus, atempta contra l᾽elemental principi general del Dret de la proporcionalitat i mostra la desmesurada resposta punitiva de la protesta social i la participació política. A més, l᾽ambigua redacció d᾽alguns dels il·lícits orientats a restringir la llibertat d᾽expressió i el dret de reunió i manifestació pot generar arbitrarietat en la seva aplicació. En aquests procediments sancionadors, l᾽Administració serà jutgessa i part.

Les restriccions de drets més importants que planteja el projecte com ara la sanció de l᾽ocupació pacífica de bancs (art. 37.7) o les manifestacions davant el Congrés o les assemblees legislatives encara que no estiguin reunides (art. 36.2), semblen una resposta repressiva a les mobilitzacions dels últims anys. Aquestes limitacions del dret de reunió i manifestació van acompanyades de la restricció del dret a la llibertat d᾽expressió, com ara la prohibició de l᾽ús d᾽imatges de les forces de seguretat en cas que puguin suposar un perill per la seva seguretat o bé faltes de respecte o consideració cap a l᾽autoritat (art. 36.26). Un dels problemes crònics de la nostra jove democràcia no es qüestiona sinó que es reforça: la impunitat policial.

Qui sigui més actiu en la participació i la protesta, en la denúncia, serà més durament reprimit: s᾽entén reincident, i per tant subjecte passiu de sancions majors, aquell que sigui sancionat més d᾽una vegada en el termini res curt de dos anys ( art. 33.2 a).

Finalment, es dóna cobertura legal a les “devolucions en calent” de les persones migrants que aconsegueixen creuar la frontera i arribar a territori espanyol. Aquesta pràctica és flagrantment il·legal per a l᾽actual Dret Internacional i ha estat criticada fora d᾽Espanya per Nils Muiznieks, Comissari de Drets humans del Consell d᾽Europa. El groller mètode triat pel Govern espanyol per legalitzar la il·legalitat és mostra d᾽una manca alarmant de sentit legislatiu: sostreu les demarcacions de Ceuta i Melilla a l᾽aplicació de l᾽ordenament general vigent a la resta de territoris espanyols, per fer d᾽aquests enclavaments “zones sense dret”, amb règims d᾽excepció permanent pel que fa als drets humans de les persones migrants.

Davant aquestes maniobres criminalitzadores, aquesta escalada sancionadora, l᾽objectiu de les quals és retallar l᾽exercici de drets fonamentals, són moltes les persones que considerem que la desobediència civil esdevé un imperatiu moral i també jurídic. Ens agradaria que no fos algun dia l᾽únic imperatiu disponible al qual apel·lar ja que encara estem a temps d᾽aconseguir que aquestes reformes no s᾽aprovin, i menys encara amb el silenci còmplice o submís de la ciutadania.

ley-mordaza

Imatge extreta de: El perro morao

Per continuar fent possible la nostra tasca de reflexió, necessitem el teu recolzament.