Sixto Garganté: «Una societat justa només és aquella de la que formen part tots els ciutadans i ciutadanes»

Sixto Garganté: «Una societat justa només és aquella de la que formen part tots els ciutadans i ciutadanes»

Cristianisme i Justícia / Justícia i Pau. El proper dilluns 2 de març tindrà lloc una nova sessió del cicle de conferències Dilluns dels Drets Humans (Dilluns dels Drets Humans) en què s’abordarà el tema: «La creixent precarietat laboral i el dret a un treball digne». En aquesta ocasió comptarem amb la presència de Xavier Gibert, secretari general d’Empresa i Ocupació (Generalitat de Catalunya), Lluís Franco, president del Consell Econòmic i Social de Catalunya i Sixto Garganté, professor de dret del treball de la UPF i membre de la comissió promotora de la ILP Renda garantida Ciutadana.

Les elevades taxes d’atur, el context econòmic i les reformes laborals impulsades pel govern estatal afavoreixen la creació de llocs de treball cada cop més precaris. Ara bé, el treball no ha de ser un dret a qualsevol preu, sinó que cal garantir-ne un salari i unes condicions dignes, que permetin la conciliació de la vida personal, familiar i laboral. És possible un treball digne avui per a tothom? Quines polítiques i canvis socioeconòmics serien necessaris? Sobre aquests i altres temes hem tingut l’oportunitat de xerrar amb Sixto Garganté que ens ha ofert un petit avançament de la sessió de dilluns.

– Es pot garantir la “plena ocupació” en condicions dignes després de les successives reformes laborals o caldria anar transformant la idea del treball per adaptar-la al nou escenari?

És una obligació dels poders públics garantir treball digne, i les reformes laborals han anat en sentit contrari per què han sacrificat les persones a l’altar dels bancs. Precarització pel que fa al contracte i al salari. No penso en que l’idea de treball s’ hagi d’adaptar al nou escenari, que més que nou és molt vell. El treball és, ha estat i continuarà sent un dret, un mitjà per viure i  forma de relacionar-se socialment; en definitiva penso que és un valor. El que ha de canviar és la perspectiva neoliberal de veure el treball, i també ha de canviar el “nou” escenari.

– En tot cas, quines polítiques i canvis socioeconòmics serien necessaris?

Les polítiques recomanades per la Organització Internacional del Treball  (OIT) en el seu programa de treball decent. La riquesa d’un país està subordinada a l’interès general, a la construcción d’un país socialment just.

– El “precariat” de la nostra societat postindustrial podria considerar-se l’evolució del proletariat de la societat industrial? Podem parlar d’una nova classificació de classes socials?

Que hi hagi un canvi important en les condicions de treball i de vida dels “nous” treballadors no em porta a pensar que s’hagi de fer una nova classificació; em semblen suggerents els anàlisis de Guy Standing sobre el precariat, però  no crec que s’en derivi la necessitat de pensar o fer una nova classificació social. Més aviat penso que s’ha de pensar en tothom, i no només en el “proletariat” clàssic, per que si es fa així s’està reduint moltíssim el camp d’ actuació.

El nou precariat, sense seguretat, no continuïtat, ni control sobre el temps, ni sobre el salari, i sense perspectives “professionals”, etc., es imprescindible per entendre el món de treball avui, i no es pot fer res que no tingui en compte aquesta realitat, però són els treballadors d’avui, com ho van ser els del segle XIX, que treballaven encara en pitjors condicions.

– És viable la implementació d’una Renda Garantida Ciutadana? Per què és necessària?

La Renda Garantida de ciutadania és un dret i és una necessitat; una societat justa i democràtica només és aquella de la que formen part tots els ciutadans i ciutadanes, i en la que tenen aquesta condició.

La condició de ciutadans és que tinguis drets i obligacions. En una societat en que entre el 20% i el 30% dels ciutadans estan exclosos no es una societat ni lliure, ni justa, ni democràtica. La RGC és necessària per que la societat sigui justa i democràtica.

1057206-__Version2

Imatge extreta de: CCOO

 

Per continuar fent possible la nostra tasca de reflexió, necessitem el teu recolzament.