L'Esperança és simplement optimisme?  (3): Les arrels de la nostra esperança. La confiança en el Ressuscitat

L’Esperança és simplement optimisme? (3): Les arrels de la nostra esperança. La confiança en el Ressuscitat

Llorenç PuigSi en l’anterior post dèiem que una arrel de la nostra esperança és l’apertura de cor als altres, especialment als exclosos i menyspreats pel nostre sistema eficacista i economicista, veurem ara una segona arrel d’esperança que ens portarà a una gran alçada mística.

2) La segona arrel de la nostra esperança és la confiança en la força de la resurrecció del Crist.

En efecte, “si pensem que les coses no canviaran, recordem que Jesucrist  ha triomfat sobre el pecat i la mort i està ple de poder. Jesucrist veritablement viu. D’una  altra manera, «si Crist no va ressuscitar, la nostra predicació està buida» (1Co 15,14)”.

I encara: “Això també succeeix avui. Se’ns  invita a descobrir-lo, a viure’l. Crist ressuscitat i gloriós és la font profunda de la nostra  esperança, i no ens faltarà el seu ajut per complir la missió que ens encomana”.

Per si algú es confon pensant que aquesta afirmació és només pietosa, que és un petit excursus de passada entre coses més ‘importants i pràctiques’, podem veure encara la força amb la que insisteix el Papa, en un text que té una alçada mística d’una volada impressionant. I és que el Papa ens planteja un horitzó certament ampli, alta volada, diria que a l’alçada dels reptes que tenim al davant en el nostre món tan complex i sofrent.

Mirem el que diu:

“La seva resurrecció no és quelcom del passat; comporta una força de vida que  ha penetrat el món. On sembla que tot ha mort, arreu tornen a aparèixer els brots de la  resurrecció. És una força imparable”.

I matitza front la possible objecció del mal en el món, tan present i tan paralitzant sempre:

“És clar que moltes vegades sembla que Déu no existís: veiem injustícies, maldats, indiferències i crueltats que no cedeixen. Però també és cert que enmig de la foscor sempre comença a brollar quelcom nou, que tard o d’hora produeix un fruit. En un camp arrasat torna a aparèixer la vida, tossuda i invencible. Hi haurà moltes coses negres, però el bé sempre tendeix a tornar a brollar i a difondre’s.”

I podem veure tot seguit la imatge tan evocadora i profètica que ens regala:

“Cada dia en el món reneix la bellesa, que ressuscita transformada a través de les tempestats de la història. Els  valors tendeixen sempre a reaparèixer de noves maneres, i de fet l’ésser humà ha renascut molts cops del que semblava irreversible. Aquesta és la força de la resurrecció i cada  evangelitzador és un instrument d’aquest dinamisme”.

Una visió tremendament positiva de la realitat i dels dinamismes del món i de Déu, que no hem de passar per alt si no volem quedar-nos arran de terra i paralitzats… Ens recorda, és clar, el profeta Isaïes quan adreça les paraules de consolació tan tendres al poble que vivia en l’exili de Babilònia, sense cap esperança…

I encara trobem aquest text del Papa Francesc que continua furgant en l’esquerda que, segons com, es pot obrir en el mur dels nostres càlculs i el nostre escepticisme:

“La fe és també creure’l a Ell, creure que és veritat que ens estima, que viu, que és capaç d’intervenir misteriosament, que no ens abandona, que treu bé del mal amb el seu  poder i amb la seva infinita creativitat. És creure que Ell marxa victoriós en la història «en  unió amb els seus, els cridats, els triats i els fidels» (Ap 17,14)”.

I tot seguit fa un recorregut preciós en els motius d’esperança que va desganant l’Evangeli…:

“Creguem l’Evangeli que diu que el Regne de Déu ja està present en el món, i està desenvolupant-se aquí i allà, de  diverses maneres: com la llavor petita que pot arribar a convertir-se en un gran arbre (cf. Mt 13,31-32), com el grapat de llevat, que fermenta una gran massa (cf. Mt 13,33), i com la  bona llavor que creix enmig del jutja (cf. Mt 13,24-30), i sempre pot sorprendre’ns  gratament. Aquí està, ve un altre cop, lluita per florir novament.”

I finalment ho culmina amb una triple imatge:

“La resurrecció de Crist  provoca per tot arreu germens d’aquest món nou; i encara que se’ls talli, tornen a sorgir,  perquè la resurrecció del Senyor ja ha penetrat la trama oculta d’aquesta història, perquè Jesús no ha ressuscitat en va. No ens quedem al marge d’aquesta marxa de l’esperança viva!”

No sé si cal dir massa més coses… simplement, com diu sant Ignasi als Exercicis Espirituals, “reflectir i treure’n profit”.

La qüestió és que tot plegat ens ajudi a participar en aquesta ‘marxa de l’esperança viva’ de la que parla el Papa Francesc…  Una ‘esperança viva’ que no es queda només en nosaltres mateixos, sinó que inclou a tots, a totes, començant pels exclosos i menystinguts.

flor-en-el-desierto

Imatge extreta de: Semanario Fides

Per continuar fent possible la nostra tasca de reflexió, necessitem el teu recolzament.