Més cursos sobre diversitat religiosa per a empleats públics

Més cursos sobre diversitat religiosa per a empleats públics

Lucia Montobbio. [ISCREB] La Direcció General d’Afers Religiosos (DGAR) ofereix cursos als treballadors de les administracions públiques amb el doble objectiu de donar a conèixer la diversitat religiosa a Catalunya i d’oferir eines útils i criteris per a una gestió adequada d’aquesta diversitat.

Entre els professors que imparteixen aquests cursos es troba Joan Hernández Serret, professor a l’Iscreb, a la Universitat Internacional de Catalunya, i a la Universitat Ramon Llull (en el Màster en Diàleg Interreligiós que es coordina amb l’ISCREB, i també participa en el Màster en Protocol, Relacions Institucionals i Gestió Estratègica dels Esdeveniments).

Lucia Montobbio: En aquests cursos sobre diversitat religiosa s’ofereixen coneixements d’especial utilitat avui ja que en els darrers anys s’ha transformat de manera considerable el context religiós de Catalunya. Amb quina motivació s’apunten els assistents a aquesta formació?

Joan Hernández: La motivació dels treballadors públics que s’inscriuen al curs de vegades és personal, i d’altres és professional. El que és curiós és que, al final, aquells que havien iniciat amb una motivació personal s’adonen de què els coneixements que han adquirit tenen una aplicació pràctica a les seves professions; i al revés, aquells que havien començat amb una motivació laboral veuen que tot allò que han estudiat afecta la seva part personal, es senten interpel·lats.

De quins àmbits vénen els alumnes?

Hem tingut alumnes de totes les àrees de l’administració: de la Generalitat, i de l’administració local, de Salut, de Serveis Socials, d’Ensenyament, d’Agricultura, de Justícia, Cossos de seguretat…

Aquest curs el coordineu entre quatre entitats, si bé he entès: ISCREB, Migra Studium, GTER, i Cristianisme i Justícia. Com va sorgir aquesta proposta formativa?

Les diferents entitats que fem la formació religiosa, com bé dius aquestes quatre, ja havíem detectat la necessitat de recuperar un curs formatiu com aquest per a empleats de l’administració pública. Antigament ja s’havien fet cursos així, però es van interrompre. La Generalitat els va voler recuperar fa un any, i nosaltres ens vam presentar a la convocatòria d’aquests nous cursos.

Amb quin professorat compteu?

Hi ha un llistat de professors divers, tot i així els que ens hem pogut comprometre d’una manera més estable som: Jaume Flaquer, Xavier Marín, Antoni Matabosch i jo. Ens hem repartit les sessions segons la capacitats, les necessitats i les demandes formatives, Antoni Matabosch: Cristianisme i altres esglésies cristianes: mormons, església adventista del 7è dia, Testimonis de Jehovà; Jaume Flaquer: Islam, Judaisme, Sikhisme, i jo: Budisme, Taoisme, Fe Bahá’í, Hinduisme. Per tancar el curs, el Xavier Marín s’ocupa de donar un capítol sobre la immigració i la religió, i també parla dels aspectes legals dels centres de culte. Al final també faig una breu introducció sobre com detectar i gestionar els prejudicis, els estereotips i la discriminació, així com poder fer de la comunicació, el diàleg, una mediació més efectiva en cas de desavinença.

A què et refereixes quan dius mediació entre religions?

La idea del curs és presentar primer la riquesa i varietat de cadascuna de les religions per separat, i al final explico com es pot utilitzar un llenguatge universal més enllà de les diferències, com a eina per un millor enteniment de l’altre. Punts de vista diferents, ajuda en la construcció  d’una perspectica més amplia. La desavinença pot ser entesa com una oportunitat per ampliar la nostra comprensió de la realitat, sense deixar-nos caure per l’ego o per la polaritat de si tenim o no tenim raó. Eines per enriquir i enxemplar la nostra mirada de la vida.

Per tant, en un principi del curs fem notar les diferències, com a riquesa, i després entendre que som tots ciutadans amb necessitats humanes semblants tot i que utilitzem estratègies diferents.

Les diferències ens separen, i el que tenim en comú facilita el diàleg?

A l’igual que un jardí és bonic quan hi ha flors diferents, les diferències, en aquest curs, són vistes i enteses com a riquesa personal i social. Es planteja com es pot millorar la comunicació i l’enteniment de les comunitats religioses. És necessari primer conèixer per a poder crear espais de comunicació fluida i empàtica. Saber què fan, qui són, com es mouen, quines són les seves prioritats, el seu llenguatge… tot això contribueix a crear uns patrons d’enteniment per connectar amb les comunitats religioses i apropar-nos a elles.

Quina duració tenen i on es fan aquests cursos?

Són 4 dies de formació, de 9:30 a 14:00. Es fan des de la DGAR conjuntament amb l’Escola d’Administració Pública. De moment els hem fet a Manresa, Vic, Barcelona, Lleida, Girona, i Tarragona.

Abans has mencionat que introduïu conceptes sobre el Budisme, el Sikhisme, el Taoisme, la Fe Bahá’í, el Cristianisme i altres esglésies cristianes, l’Islam, l’Hinduisme… no es fa una mica curta la duració amb tanta matèria?

Sí, als assistents se’ls fa curt… veuen que hi ha una gran varietat que mai haguessin imaginat. Has de pensar que tothom té una maleta d’experiències i coneixements, i de vegades a través de les nostres sessions se’ls obre tot el ventall de religions presents a Catalunya, i comencen a identificar prejudicis, estereotips, discriminació. Quan s’acaba el curs es queden amb ganes de saber-ne i conèixer més. Fins i tot hi ha persones que ens diuen que tornarien a repetir el curs, això ens anima a continuar.

Bé, de fet, això també és el que fa que aquest curs es torni a proposar novament per l’any 2015. Les avaluacions deuen ser bones.

Les avaluacions són molt bones. L’únic inconvenient que es destaca és la seva duració. La DGAR estipula 13 religions diferents presents a Catalunya perquè són les presents a l’espai públic, i per tant hem de dedicar temps a explicar les 13 religions durant aquestes 4 sessions. Però és necessari fer tanta matèria en poc temps, els alumnes són empleats que treballen per l’administració pública i es poden trobar amb aquestes religions en el seu dia a dia.

Ja per acabar, a més d’aquest curs, podries posar-me algun exemple de bona pràctica des de l’administració pública en matèria de getió de la diversitat entre les religions. Algun projecte o iniciativa que vulguis destacar.

Ara que ho dius, tinc un molt bon record d’una iniciativa que va impulsar l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet. Alguns bars de Santa Coloma paraven taula amb estovalles ‘anti-rumors’ per promoure el civisme i l’orgull de ciutat. El bars, els restaurants són un espai de relació,  de diàleg (i per tant d’opinió), on es pot llegir mentre esperes el menjar que has demanat, i es pot donar fàcilment i informalment a la reflexió. Va ser una campanya indirecta molt bona, a més de reforçar el vincle entre el món de l’administració i de la restauració.

Moltes gràcies Joan.

Gràcies a tu.

Per continuar fent possible la nostra tasca de reflexió, necessitem el teu recolzament.