No podran aturar la primavera (IV): Hivern internacional #2014aExamen

No podran aturar la primavera (IV): Hivern internacional #2014aExamen

entreParéntesis/Cristianisme i JustíciaEl panorama internacional és molt més ampli del que en aquest breu comentari podem abordar. Per això, ens limitarem a seleccionar algunes de les qüestions que ens semblen més rellevants, esbossant algunes reflexions relacionades.

Durant el mes de Ramadà del 2014, concretament el 29 de juliol, l’organització terrorista Estat Islàmic d’Iraq i el Llevant va proclamar la seva intenció de crear un califat estès per tot el món musulmà. Des d’aleshores s’han fet molt patents la brutalitat de les seves accions; la  sistemàtica persecució de les minories ètniques i religioses, especialment dels cristians de l’Orient Mitjà, i en general de tots els seus opositors; l’habilitat en l’ús dels mitjans de comunicació i les xarxes socials; la ingent quantitat de recursos econòmics que mouen; el poder militar i l’amenaça que suposa per a la pau mundial. La resposta internacional no sempre ha estat coherent ni ben articulada. Tot sembla indicar que ens enfrontem a un fonamentalisme jihadista radicalitzat des de la nostra perplexitat i incapacitat com a Occident d’entaular-hi un diàleg constructiu i honest.

També l’estiu del 2014, l’epidèmia d’Ebola va arribar a l’opinió pública occidental, tot i que el brot actual s’havia declarat ja a finals de març a Guinea Conakry. Aquesta malaltia parla no tan sols del que significa viure en la societat del risc global ni tampoc només de les distorsionades «polítiques de la por», sinó sobretot parla de l’oblit sistemàtic d’Àfrica i de les nostres mirades interessades a la realitat: només ens preocupa Àfrica des d’allò que resulta problemàtic per a nosaltres i sembla amenaçar la nostra seguretat, com ara les malalties o la migració.

Potser això només és un altre símptoma de la crisi ètica i cultural d’Europa, incapaç de posar en joc els seus valors democràtics i solidaris. També els Estats Units mostren senyals d’esgotament com a líders d’un model que, fins ara, resultava ser hegemònic; el declivi d’Obama, tant en popularitat com en marge d’acció política, es pot veure com un indicador d’aquesta mateixa realitat. En paral·lel, es constata la forta emergència de noves potències que reclamen protagonisme (sobretot la Xina, però també l’Índia i Rússia, amb la seva política expansiva que es mostra en l’ocupació d’Ucraïna). Alhora, volem mostrar la nostra més profunda preocupació per aquells Estats, com ara Mèxic, en què es corre el risc de substituir l’Estat de dret pel crim que s’alimenta del mercat (en aquest cas, el narcotràfic; en el cas de l’Estat Islàmic, el petroli).

També en aquest capítol podem detectar i destacar alguna flor d’hivern. Concretament,  n’identifiquem dues, tampoc exemptes d’ambigüitat. Per una banda, l’emergència de certs lideratges llatinoamericans que permeten recobrar l’esperança. Per l’altra, l’increment de la cooperació Sud-Sud i l’ascens d’una nova multipolaritat en el tauler internacional. Res d’això no és perfecte. Però tampoc gairebé res no és només negatiu.

Conclusió

Creiem que el Senyor de la història, a través d’aquests esdeveniments, amb els seus fracassos i assoliments, continua tirant endavant la seva història de salvació per a tota la humanitat. Des d’aquesta convicció, volem acabar fent nostres unes paraules del papa Francesc en el número 218 de l’exhortació apostòlica Evangelii Gaudium: «La dignitat de la persona humana i el bé comú estan per sobre de la tranquil·litat d’alguns que no volen renunciar als seus privilegis. Quan aquests valors es veuen afectats, és necessària una veu profètica». Són paraules que il·luminen la nostra realitat, clarifiquen la nostra anàlisi, reforcen les nostres opcions i estimulen el nostre compromís de cara a l’any 2015 que ara comencem.

crocus-en-nieve

Imatge extreta de: Taringa

Per continuar fent possible la nostra tasca de reflexió, necessitem el teu recolzament.