No podran aturar la primavera (III): Tardor politicoinstitucional #2014aExamen

No podran aturar la primavera (III): Tardor politicoinstitucional #2014aExamen

entreParéntesis/Cristianisme i JustíciaEn el terreny de la política estatal podem parlar d’una fase «tardoral», grisa, de declivi, amb caiguda de fulles i de vigor. La corrupció més o menys generalitzada que hem comentat en l’apartat anterior alimenta i aguditza el descrèdit ciutadà i la falta de confiança en els polítics i en les institucions que, de manera sistemàtica i creixent, constaten les enquestes. El model construït en la transició democràtica, que s’estableix en la Constitució de 1978, comença a donar símptomes d’esgotament.

En aquest any 2014 hem estat testimonis d’alguns esdeveniments que apunten en aquesta direcció. L’abdicació del rei Joan Carles I va venir acompanyada de les manifestacions republicanes més vigoroses de la nostra història recent; la irrupció de Podemos en les eleccions europees de maig, i el seu ràpid ascens en els mesos posteriors, mostren ja una evident fallida del bipartidisme; els canvis en la direcció d’importants mitjans de comunicació esbossen moviments ambivalents en una nova etapa del quart poder en aquests temps de la Xarxa.

Amb tot, si s’hagués d’assenyalar una única qüestió com la més significativa en aquest terreny politicoinstitucional, ens hauríem de referir a «la qüestió catalana», que en realitat és la crisi del model autonòmic com a marc d’ordenació territorial de l’Estat. La consulta catalana del 9 de novembre constitueix el moment més rellevant de tot un procés de desafecció progressiva, d’incomprensió creixent, de polarització excessiva, d’increment simultani de l’independentisme i del centralisme…, tot això emmarcat en una gravíssima falta de fluïdesa en les relacions institucionals entre el Govern central i la Generalitat de Catalunya. Tot això és cert. Però també ho és que l’assumpte és més profund i que no es limita a Catalunya, sinó que afecta de manera permanent el conjunt del model de l’Estat.

Dit tot això, també hem de posar el focus en alguns bolets de tardor que aporten fecunditat i creativitat enmig d’un ambient deteriorat i cansat. Ens referim a certes propostes de regeneració política provinents d’alguns nuclis intel·lectuals i de la societat civil organitzada; a certs moviments socials que han estat capaços de canalitzar de manera constructiva la indignació que va explotar la primavera del 2011; a la irrupció de nous actors que poden renovar la vida política, especialment des de l’àmbit local i municipal.

89440-media

Imagen extraída de: PanamáON

Per continuar fent possible la nostra tasca de reflexió, necessitem el teu recolzament.