No podran aturar la primavera (I) #2014aExamen

No podran aturar la primavera (I) #2014aExamen

entreParéntesis/Cristianisme i JustíciaEn tancar aquest any 2014, oferim unes breus reflexions que ajudin a comprendre, amb una mica de mesura i profunditat, els esdeveniments viscuts durant aquests mesos. Seguint les quatre estacions de l’any, abordarem qüestions eclesials, econòmiques, polítiques i internacionals, incloent-hi certs clarobscurs i matisos.

Aquí teniu la primera part d’aquesta Declaració de Cap d’Any que anirem publicant al bloc al llarg d’aquesta setmana i la que ve.

Primavera eclesial

L’elecció del papa Francesc ha suposat per a l’Església catòlica la irrupció d’un nou estil, d’un impuls renovat i d’uns subratllats diferents, i ha obert una etapa esperançada i encoratjadora. Així s’ha percebut, d’una manera força general, en el si de l’Església catòlica, d’altres confessions religioses i de la societat civil en conjunt. El seu document programàtic, publicat a finals del 2013, i titulat significativament «L’alegria de l’Evangeli» (Evangelii Gaudium), insisteix una vegada i una altra a afirmar que l’Església ha de sortir a l’encontre dels altres per proposar la Bona Notícia sense imposar-la.

El Sínode de Bisbes, que ha celebrat l’assemblea extraordinària sobre la família en el mes d’octubre del 2014, també ha fet visible el nou moment que vivim, almenys en tres aspectes. Quant al contingut, s’ha subratllat la importància de la misericòrdia enfront del rigor de la llei. Quant al mètode, s’ha potenciat el diàleg obert, la deliberació franca i el discerniment a l’escolta de l’Esperit. Quant a la repercussió pública, el Sínode ha suscitat ampli interès i grans expectatives, tant dins com fora de l’Església.

També l’Església espanyola s’obre a moments de canvi. Tot i que l’Església és tot el Poble de Déu, ens fixarem sobretot en la jerarquia local. L’elecció de Ricardo Blázquez com a president de la Conferència Episcopal Espanyola i el nomenament de Carlos Osoro com a nou arquebisbe de Madrid obren sens dubte una nova etapa, que esperem que segueixi la línia marcada pel papa Francesc. També en aquesta clau cal esperar l’imminent nomenament del nou arquebisbe de Barcelona, així com la valoració més ajustada del paper de la vida consagrada en l’Església.

En aquesta primavera eclesial també cal reconèixer-hi alguns núvols negres. Sobretot, les resistències expressades per alguns sectors de l’Església durant el Sínode i que han impedit donar a l’acollida i l’acompanyament de noves situacions familiars una carta de normalitat dins de l’Església. Aquestes resistències s’han estès també a altres temàtiques i suposen un pas més respecte al que en els mesos anteriors era simplement una amagada oposició silenciosa al papa Francesc.

la-primavera-del-papa-francisco

Imatge extreta de: Periodista Digital

Per continuar fent possible la nostra tasca de reflexió, necessitem el teu recolzament.