Miguel Pajares: «Les polítiques d'immigració han de reduir notablement els seus continguts repressius»

Miguel Pajares: «Les polítiques d’immigració han de reduir notablement els seus continguts repressius»

Cristianisme i Justícia / Justícia i PauA la darrera sessió del cicle de conferències Dilluns dels Drets Humans vam abordar el tema següent: «Acollida o rebuig? Polítiques de frontera a Europa i drets dels migrants». Per això vam comptar amb la presència de Ferran Camas Roda, catedràtic de Dret del Treball i de la Seguretat Social, i director de la Càtedra d’Immigració, Drets i Ciutadania de la Universitat de Girona, i de Miguel Pajares, doctor en Antropologia Social per la Universitat de Barcelona i president de la Comissió Catalana d’Ajuda als Refugiats.

Vam tenir l’oportunitat d’entrevistar en Miguel Pajares i això és el que ens va explicar.

– Des de fa anys contemplem horroritzats la mort de milers d’immigrants en el seu trànsit cap a Europa, fugint de la misèria i la guerra, i com són maltractats per les xarxes de traficants i les mateixes autoritats. Aquesta situació no és fruit de la fatalitat. Té a veure amb una política europea injustament restrictiva i insolidària, que vulnera sovint els drets humans. Com hem arribat fins aquí?

A Europa s’han estat alimentant els prejudicis i les pors a la immigració des de fa diverses dècades. Molts partits polítics han fiat els seus rèdits electorals als discursos contra la immigració i el resultat han estat unes polítiques molt restrictives basades en la consideració de la immigració com a amenaça. D’aquesta manera, els drets humans han passat a segon pla. El paradigma de l’anomenada “lluita contra la immigració il·legal” ha primat sobre totes les altres qüestions.

– Té sentit el control de fronteres o de fluxos migratoris que s’ha implantat als països “desenvolupats” en la darrera dècada (expulsions, tanques, CIEs…)?

Els controls de fronteres i tots els mecanismes dels que s’ha dotat la política d’expulsions, com són els CIEs, els acords de readmissió amb països tercers, o l’encàrrec a aquests països que adoptin posicions repressives cap als migrants, tot això és molt poc eficaç per a la regulació del flux migratori. Suposa molts sofriments per als migrants però canvia poc el nombre dels que vénen. El que realment determina el flux migratori és la situació del nostre mercat laboral: quan hi havia feina venien molts, però ara són molts més els que retornen als seus països.

– Quins canvis s’haurien d’implantar per capgirar aquesta política a l’Estat espanyol? Es pot fer sense tenir en compte a la UE?

Les polítiques d’immigració han de reduir notablement els seus continguts repressius; aquest és el canvi més important que crec que s’ha de fer. A més, cal millorar les polítiques d’acollida i acomodació de la població immigrada. També cal combatre amb més energia la discriminació. Tots aquests són canvis que es poden iniciar per part de qualsevol Estat, i per tant, se’ls hem d’exigir a l’Estat espanyol, però serà molt difícil que avancin molt si a nivell europeu no es camina en la mateixa direcció.

– Sabem tots els arguments i estereotips xenòfobs que s’esgrimeixen contra els i les migrants i sabem que hi ha molts projectes, com la Xarxa Antirumors, que fan una gran feina per desmuntar-los, però mirant la migració en positiu des d’una òptica cultural i econòmica, fins i tot, què aporta la immigració al país d’acollida?

Tots els estudis que s’han fet sobre els efectes de la immigració demostren que el país d’acollida es beneficia d’ella. Els que s’han centrat en els efectes econòmics mostren que és més el que aporten els migrants que el que gasten en prestacions de tot tipus. No obstant això, en la societat receptora hi ha la convicció que els immigrants són una càrrega, i tal convicció s’accentua en moments de crisi. Per aquest motiu tota la tasca que es fa amb projectes com la Xarxa Antirumors és molt necessària i molt útil. Però no hem d’oblidar la dificultat que comporta desmuntar els prejudicis, de manera que els esforços en aquesta direcció també s’han d’intensificar.

– Comptem realment amb una polítiques públiques de veritable integració i respecte o més aviat s’estan dirigint cap a l’assimilació i l’anul·lació de la cultura d’origen? Està la nostra societat disposada a rebre i respectar altres pràctiques culturals diferents de les seves?

Pel que fa a la integració, crec que si aquesta la identifiquem amb l’equiparació de drets i la igualtat de tracte i oportunitats, hem de concloure que queda molt per fer. D’altra banda, tal com dius en la pregunta, sovint s’ha identificat integració amb assimilació cultural i crec que això és un greu error. La integració pot produir-se en un marc de diversitat cultural en el qual els drets siguin ben respectats.

***
Aquí teniu el vídeo complet de la taula rodona.

Per continuar fent possible la nostra tasca de reflexió, necessitem el teu recolzament.