Carta estremida i inútil al ministre de l’Interior
Darío Mollá. Sr. Ministre: fa uns dies assistia al concert de Nadal d’un cor magnífic. El concert acabava amb el “Santa Nit” i l’”Adeste Fideles” que segurament, vostè haurà també escoltat i cantat, fins i tot amb emoció més d’una vegada. En arribar a casa, he vist la premsa, i una notícia m’ha fet estremir: tres nadons ofegats en naufragar una patera a l’Estret de Gibraltar. Tres nadons!
Sé que aquesta carta és inútil, absolutament inútil, perquè vostè ni la llegirà. I si algú del seu servei de premsa li fa arribar per casualitat, la considerarà amb menyspreu: “sí, és clar, una altra sortida de capellans”, “i a més a més dels jesuïtes, ja se sap…”. No sé que els donen de beure quan accedeixen a determinats càrrecs que els fa insensibles al patiment de la gent. Sapigui, però, que aquesta carta escrita des de l’estremiment i inútil per a vostè, és en canvi necessària per a mi. (more…)
No podran aturar la primavera (IV): Hivern internacional #2014aExamen
entreParéntesis/Cristianisme i Justícia. El panorama internacional és molt més ampli del que en aquest breu comentari podem abordar. Per això, ens limitarem a seleccionar algunes de les qüestions que ens semblen més rellevants, esbossant algunes reflexions relacionades.
Durant el mes de Ramadà del 2014, concretament el 29 de juliol, l’organització terrorista Estat Islàmic d’Iraq i el Llevant va proclamar la seva intenció de crear un califat estès per tot el món musulmà. Des d’aleshores s’han fet molt patents la brutalitat de les seves accions; la sistemàtica persecució de les minories ètniques i religioses, especialment dels cristians de l’Orient Mitjà, i en general de tots els seus opositors; l’habilitat en l’ús dels mitjans de comunicació i les xarxes socials; la ingent quantitat de recursos econòmics que mouen; el poder militar i l’amenaça que suposa per a la pau mundial. La resposta internacional no sempre ha estat coherent ni ben articulada. Tot sembla indicar que ens enfrontem a un fonamentalisme jihadista radicalitzat des de la nostra perplexitat i incapacitat com a Occident d’entaular-hi un diàleg constructiu i honest. (more…)
No podran aturar la primavera (III): Tardor politicoinstitucional #2014aExamen
entreParéntesis/Cristianisme i Justícia. En el terreny de la política estatal podem parlar d’una fase «tardoral», grisa, de declivi, amb caiguda de fulles i de vigor. La corrupció més o menys generalitzada que hem comentat en l’apartat anterior alimenta i aguditza el descrèdit ciutadà i la falta de confiança en els polítics i en les institucions que, de manera sistemàtica i creixent, constaten les enquestes. El model construït en la transició democràtica, que s’estableix en la Constitució de 1978, comença a donar símptomes d’esgotament.
En aquest any 2014 hem estat testimonis d’alguns esdeveniments que apunten en aquesta direcció. L’abdicació del rei Joan Carles I va venir acompanyada de les manifestacions republicanes més vigoroses de la nostra història recent; la irrupció de Podemos en les eleccions europees de maig, i el seu ràpid ascens en els mesos posteriors, mostren ja una evident fallida del bipartidisme; els canvis en la direcció d’importants mitjans de comunicació esbossen moviments ambivalents en una nova etapa del quart poder en aquests temps de la Xarxa. (more…)
Entrevista a Andrés Torres Queiruga: Queda algun lloc per a Déu en el nostre món?
Cristianisme i Justícia. Queda algun lloc per a Déu en el nostre món? Com seguir creient i pregant a un Déu que no necessitem? Aquest és un dels reptes als quals la teologia actual hauria de donar resposta. I és precisament la qüestió que planteja Cristianisme i Justícia al reconegut escriptor i teòleg gallec Andrés Torres Queiruga, que va ser l’encarregat de pronunciar la ponència en l’acte d’inauguració del curs 2014-15 d’aquest centre d’estudis.
No podran aturar la primavera (II): Estiu econòmic #2014aExamen
entreParéntesis/Cristianisme i Justícia. Després de més d’un lustre d’una crisi econòmica molt intensa i extensa, tan prolongada que ha passat a ser estructural, podem dir que seguim «socarrats, cremats o recremats». Alguns indicadors macroeconòmics semblen assenyalar un cert repunt de recuperació, però encara són tènues i fràgils i, sobretot, encara no afecten aquelles persones que més pateixen l’empobriment o l’exclusió social.
A més, aquesta crisi prolongada ha vingut acompanyada d’una política centrada en l’austeritat i les retallades socials, que ha generat una intensa i creixent des igualtat que amenaça seriosament la cohesió social. Diversos informes publicats la tardor del 2014, i molt especialment el VII Informe FOESSA sobre Pobresa i Desenvolupament Social, promogut per Càritas Espanyola, subratllen aquesta tendència. Mentre que en el cicle llarg de les últimes dècades es pot constatar una certa millora relativa de la situació de les classes populars, és evident que aquesta crisi no ha estat neutral, sinó que ha colpejat molt especialment les rendes més baixes i els sectors més amenaçats per l’exclusió. (more…)
No podran aturar la primavera (I) #2014aExamen
entreParéntesis/Cristianisme i Justícia. En tancar aquest any 2014, oferim unes breus reflexions que ajudin a comprendre, amb una mica de mesura i profunditat, els esdeveniments viscuts durant aquests mesos. Seguint les quatre estacions de l’any, abordarem qüestions eclesials, econòmiques, polítiques i internacionals, incloent-hi certs clarobscurs i matisos.
Aquí teniu la primera part d’aquesta Declaració de Cap d’Any que anirem publicant al bloc al llarg d’aquesta setmana i la que ve.
Primavera eclesial
L’elecció del papa Francesc ha suposat per a l’Església catòlica la irrupció d’un nou estil, d’un impuls renovat i d’uns subratllats diferents, i ha obert una etapa esperançada i encoratjadora. Així s’ha percebut, d’una manera força general, en el si de l’Església catòlica, d’altres confessions religioses i de la societat civil en conjunt. (more…)
No a unes festes de Nadal compulsives
Jesús Renau. Submergits ja en l’ambient nadalenc constatem una vegada més que no és or tot el que brilla, ni és llum el que pensem que ens il·lumina. Cada any passa el mateix, es va apagant la dimensió cristiana del Nadal i va creixent la dimensió d’unes vacances d’hivern.
No hi ha cap consigna, ni planificació perversa que intenti anar camuflant l’alegria que ens va aportar Jesús. Però sí que es dóna una contradicció social: ¿com justificar el malbaratament que se’ns ofereix com a felicitat amb la celebració d’un naixement en pobresa, privació i marginació?
Si es tractés només d’una narració d’un passat llunyà que no afectés la humanitat, aquests canvis no tindrien més importància. Però resulta que aquest Jesús, de qui intentem celebrar l’aniversari, està a favor dels pobres, els marginats, els oprimits i les víctimes d’aquest sistema que, com ha repetit Francesc, mata. (more…)
El darrer Nadal de la crisi?
Sonia Herrera. Des que vam deixar de parlar de recessió o desacceleració i vam començar a parlar de crisi, moltes són les persones que han vist com les seves condicions de vida es precaritzaven a marxes forçades any rere any.
Des de 2008 fins avui, hem ampliat el nostre vocabulari amb conceptes infames com “deute públic”, “prima de risc”, “bombolla immobiliària”, “subprime”, “targetes black”, “mercats financers”, “preferents”, “austeritat “(pobre paraula!, què t’han fet?),”rescats bancaris”, “retallades”… La llista de vocables continua creixent, la d’afectades i afectats, també.
Entre tota aquesta terminologia intricada, hi ha dues coses que des del principi sonaven a hecatombe encara que no tots tinguéssim clar a què es referien exactament: Reforma laboral i Expedient de Regulació d’Ocupació (ERO). (more…)
Absentisme escolar o com perpetuar la pobresa
Equip Educatiu Fundació Carles Blanch. El que aquí expliquem prové de l’experiència diària en un barri concret d’una ciutat concreta on la nostra fundació treballa, però creiem que serveix per exemplificar una problemàtica enquistada en molt altres barris i ciutats de tot l’estat espanyol: la problemàtica de l’absentisme escolar. Una problemàtica que en algunes escoles d’infantil i primària arriba gairebé al 50% del’alumnat.
Les raons per les quals aquests alumnes no van a l’escola de forma regular són múltiples i, segurament, algunes d’elles estan directament relacionades entre si. A continuació presentem algunes possibles variables que incideixen finalment en aquestes dades:
– Hàbits quotidians poc saludables: marxar a dormir massa tard i no despertar-se a temps per arribar a l’hora d’entrada de l’escola, una alimentació poc equilibrada, alta susceptibilitat davant processos de malaltia corrent. (more…)
