L’espiritualitat com a engany

L’espiritualitat com a engany

1510482_641586585876732_1754463360_n-960x675Darío MolláPotser el títol d’aquest post sembli fort, provocador o injust… Però sant Ignasi ens recorda que el bon engany té sempre bona aparença, i que coses molt bones i sagrades poder servir o ser utilitzades com a engany, i que persones molt piadoses poden viure enganyades.

En temps durs per a milions de persones i famílies, aquí, ben a prop nostre, l’engany de l’espiritualitat es fa cómode per a alguns, patent i fins i tot descarat per a altres i odiós, molt odiós, pels qui intentem viure l’espiritualitat de l’evangeli.

Aquest engany s’utilitza per a apaivagar els qui pateixen (encara que cada vegada, gràcies a Déu, això cola menys…); n’hi ha prou amb pervertir paraules sagrades com, per exemple, paciència o esperança (passo molts dies a València pel davant d’una botiga que es diu “Esperanza real”; em va picar la curiositat i m’hi vaig apropar a veure de que anava la cosa: n’hi va haver prou en veure el primer anunci: es venia un “loft” per la mòdica xifra de 155.000€). L’engany serveix també per a tranquil·litzar-nos les consciències i per apaivagar remordiments dels qui generen patiment (que per cert estan molt molestos amb aquest Papa que incordia més que no pas tranquil·litza). I l’engany funciona com a escapament o subterfugi per als qui ignoren el patiment de tanta gent al seu voltant.

Aquesta espiritualitat té unes paraules-clau: pau, assossec, alegria… No són dolentes, el que és dolent és que ignoren altres potser més evangèliques: pobres, compassió, justícia, misericòrdia… Aquesta “pau” i aquesta “alegria” no són, està clar, infinites: a vegades són posades en qüestió per les “contrarietats” de la vida (és allò de “els rics també ploren…”). Contrarietats que s’eleven a nivells de crisi quan el narcissisme les sobredimensiona.

“L’Esperit del Senyor està sobre meu perquè m’ha ungit a portar la bona notícia als pobres”: són les paraules que Jesús tria de tot l’Antic Testament (i atenció que hi havia molt d’on triar!) per a definir l’Esperit que el mou: la seva espiritualitat.

No crec que “l’assossec” dels qui viuen bé o amb tot, o gairebé tot, resolt sigui bona notícia per als pobres. M’imagino que la bona notícia que esperen és que la gent es mobilitzi contra la injustícia, que s’activi la compassió autèntica… encara que per això o en això es perdi “l’assossec” i fins i tot, la vida… L’autèntica alegria cristiana és, com diu sant Ignasi, compartir l’alegria de Crist Ressuscitat i dels seus amics els pobres.

1510482_641586585876732_1754463360_n-960x675

Imatge extreta de: Centro Nueva Tierra

Per continuar fent possible la nostra tasca de reflexió, necessitem el teu recolzament.