Sonia HerreraEl 1998 José Sols recollia en el quadern número 86 de Cristianisme i Justícia una frase de Jon Sobrino que deia: “en Ellacuría hi havia un gran interès per comprendre la història, però encara més per influir-hi”.

16 anys després que s’escrivís aquesta frase i 25 des que Ignacio Ellacuría i els seus companys -així com Elba i Celina Ramos- fossin assassinats, no podem concebre una comprensió de la realitat històrica completa que no inclogui un acostament a la memòria audiovisual que reconstrueix un determinat moment.

Seria pretensiós voler analitzar tot el que s’ha dit en els mitjans audiovisuals en aquests anys sobre els màrtirs de la UCA i quin tipus de representació s’ha fet del que va passar a El Salvador el novembre de 1989. No és la meva intenció. Però sí que ho és encoratjar a que es faci i presentar i posar en valor una petita mostra de reportatges periodístics i documentals que al llarg dels anys han col·laborat en la construcció de la memòria social, en la recerca de justícia davant l’oblit i en el desmantellament d’aquesta “història oficial” escrita pels assassins (tal com afirmava el personatge d’Horacio Costa a l’oscaritzada pel·lícula de Luis Puenzo).

I és que vivim en una cultura hipervisual. El cinema i els mitjans audiovisuals, en general, són des de fa dècades poderoses eines de socialització i generadors indiscutibles de coneixement. Així que com obviar la seva capacitat de recuperar la memòria, de reescriure la història i d’influir-hi -per bé o per mal-?

 

T'AGRADA EL QUE HAS LLEGIT?
Per continuar fent possible la nostra tasca de reflexió, necessitem el teu suport.
Amb només 1,5 € al mes fas possible aquest espai.
Investigadora, docente y crítica audiovisual. Doctora en Comunicación Audiovisual y Publicidad. Responsable del Área Social y editora del blog de Cristianisme i Justícia. Está especializada en educomunicación, periodismo de paz y estudios feministas y es miembro de varias organizaciones y asociaciones defensoras de Derechos Humanos vinculadas al feminismo, los medios de comunicación y la cultura de paz. Colaboradora en diversos medios de comuncación. En (de)construcción permanente. Madre.
Article anteriorEllacuría o la universitat necessària
Article següent#25N: No hi som totes

DEIXA UN COMENTARI

Introdueix el teu comentari.
Please enter your name here