Per una memòria audiovisual dels màrtirs de la UCA

Per una memòria audiovisual dels màrtirs de la UCA

Sonia HerreraEl 1998 José Sols recollia en el quadern número 86 de Cristianisme i Justícia una frase de Jon Sobrino que deia: “en Ellacuría hi havia un gran interès per comprendre la història, però encara més per influir-hi”.

16 anys després que s’escrivís aquesta frase i 25 des que Ignacio Ellacuría i els seus companys -així com Elba i Celina Ramos- fossin assassinats, no podem concebre una comprensió de la realitat històrica completa que no inclogui un acostament a la memòria audiovisual que reconstrueix un determinat moment.

Seria pretensiós voler analitzar tot el que s’ha dit en els mitjans audiovisuals en aquests anys sobre els màrtirs de la UCA i quin tipus de representació s’ha fet del que va passar a El Salvador el novembre de 1989. No és la meva intenció. Però sí que ho és encoratjar a que es faci i presentar i posar en valor una petita mostra de reportatges periodístics i documentals que al llarg dels anys han col·laborat en la construcció de la memòria social, en la recerca de justícia davant l’oblit i en el desmantellament d’aquesta “història oficial” escrita pels assassins (tal com afirmava el personatge d’Horacio Costa a l’oscaritzada pel·lícula de Luis Puenzo).

I és que vivim en una cultura hipervisual. El cinema i els mitjans audiovisuals, en general, són des de fa dècades poderoses eines de socialització i generadors indiscutibles de coneixement. Així que com obviar la seva capacitat de recuperar la memòria, de reescriure la història i d’influir-hi -per bé o per mal-?

 

Per continuar fent possible la nostra tasca de reflexió, necessitem el teu recolzament.