Tres raons per les quals #LuxLeaks és la notícia econòmica de l'any

Tres raons per les quals #LuxLeaks és la notícia econòmica de l’any

Xavier CasanovasLa setmana passada el Consorci Internacional de Periodistes d’Investigació va llançar una autèntica bomba informativa coneguda com #LuxLeaks on es destapaven els acords signats per 340 empreses internacionals amb el govern de Luxemburg per rebre avantatges fiscals en aquest país. En concret es tracta d’un treball d’enginyeria fiscal dissenyat per la consultora PriceWaterhouseCoopers, en l’època en què Jean-Claude Juncker, nou president de la Comissió Europea, era primer ministre d’aquest país. La famosa consultora es va dedicar a vendre ‘la fórmula’ que explicava a les empreses què havien de fer per estalviar el màxim possible en impostos. Gràcies a això les 340 empreses, amb noms i cognoms ben coneguts per tots: Pepsi, IKEA, Deutsche Bank… han aconseguit pagar de mitjana un 2% en impostos sobre els seus beneficis, quan el tipus nominal (el que s’espera que haurien de pagar) a Luxemburg és del 28%.

Resulta que Luxemburg és el segon país del món en inversió estrangera directa, després dels EUA, quan la seva població és de tan sols 500.000 habitants. Veritat que hi ha alguna cosa aquí que no encaixa?

Doncs aquí van les tres raons per les quals aquesta notícia podria considerar-se la notícia econòmica més important de l’any:

1.- Perquè destapa una vegada més i de forma flagrant l’egoisme de les grans empreses i corporacions multinacionals, i la gran insolidaritat que s’amaga darrere d’un sistema fiscal global que sosté i permet aquest egoisme.

Encara que les grans empreses hagin augmentat un 32% els seus beneficis respecte a les PIMES a Espanya la seva contribució ha passat del 33% del total del pastís de societats el 2007 a només el 24% el 2012 [1]. Una notícia com aquesta ens dóna arguments per a continuar trencant el mantra que la ‘crisi la paguem tots per igual’. Trencar el mite és alliberador, i ens empodera com a ciutadans.

2.- Perquè si ara, que estem en un moment de debat i aprovació de pressupostos, se’ns diu que no es pot invertir més en polítiques públiques perquè les ‘arques estan buides’, hem de recordar per activa i per passiva, que ho estan per falta de voluntat política. Les retallades serien evitables si recaptéssim tot el que s’escapa o se’ns amaga. Arxiconeguda és la dada dels 80.000 milions d’euros de frau estimat a Espanya (16.000 milions a Catalunya).

Tot i això, la reforma fiscal que el Govern impulsa s’ha oblidat completament de la lluita contra el frau i l’elusió fiscal. Ja no diguem de la progressivitat: el mateix ministre anuncia que recaptarà 9.000 milions d’euros menys que en anys anteriors. Que no tornem a escoltar que no hi ha recursos. El que hi ha és l’interès d’uns pocs contra la necessitat de molts. I seguiran pagant els de sempre.

3.- Perquè ens demostra que poc podem esperar de Jean Claude Juncker, un president de la Comissió Europea que va permetre i promoure aquest tipus de pràctiques al seu país. Legals però clarament immorals. Així doncs, propostes tan importants per a l’harmonització fiscal a nivell europeu com les de la Base Imposable Comú Consolidada per a l’Impost de Societats (BICCIS), o la publicació dels informes d’actuació país per país de les empreses em temo que poden quedar en el calaix de l’oblit.

Ho sabem, parlar d’impostos és difícil, i si has arribat a llegir fins aquí és perquè el tema probablement ja t’interessava prèviament. Aquest cap de setmana a la reunió del G20 a Austràlia s’espera aprovar el projecte BEPS de l’OCDE per a la lluita contra el frau i l’elusió fiscal. Però no és res comparat amb el que significaria un clam global generalitzat, un boicot real al consum d’aquestes grans empreses.

***

[1] Totes aquestes dades, i moltes més es poden trobar en el recent informe d’Oxfam Intermon Tant tens, tant pagues?

61593914

Imatge extreta de: Focaliza la Atención

Per continuar fent possible la nostra tasca de reflexió, necessitem el teu recolzament.