La imagen de Dios en la nueva situación cultural
Cristianisme i Justícia. El próximo lunes 13 de octubre tendrá lugar la inauguración del curso de Cristianisme i Justícia con la conferencia ofrecida por Andrés Torres Queiruga: «La autonomía del mundo: ¿Cómo seguir creyendo desde un cultura que no necesita a Dios?». Por este motivo hemos querido recuperar uno de sus muchos artículos condensados por la revista Selecciones de Teología. En «La imagen de Dios en la nueva situación cultural» presenta el autor las condiciones que en nuestra condición cultural hacen creíble cualquier lenguaje sobre Dios. Se trata de un buen resumen de las posturas que Torres Queiruga ha venido defendiendo en los actuales foros teológicos.
···
Andrés Torres Queiruga. “¿Cómo puede usted repetir ‘Dios’ una y otra vez? ¿Cómo puede esperar que sus lectores tomarán la palabra en el sentido que usted quiere que sea tomada? Lo que usted quiere decir con el nombre de Dios es algo por encima de todo alcance y comprensión humanas, pero hablar de él le hizo a usted descender al plano de la conceptualización humana. ¡Qué otra palabra del habla humana ha sufrido tantos abusos, ha sido tan corrompida, tan profanada! ¡Cuánta sangre inocente derramada por ella a despecho de todo su esplendor! ¡Cuánta injusticia cubierta con ella borrando sus trazos santos! Cuando oigo llamar ‘Dios’ a lo más elevado, me parece casi una blasfemia”. (more…)
Reflexions sobre «espiritualitat del treball» en temps de precarietat
Darío Mollá. Em sembla que pot ser molt útil clarificar d’entrada quin ha sigut el meu punt de partida vital i metodològic a l’hora d’elaborar aquestes reflexiones sobre espiritualitat del treball en temps de precarietat. Explicitarà allò que pretenc i clarificarà l’absència d’elements que es poden trobar a faltar.
M’he situat clarament en diàleg, cara a cara, amb una d’aquestes persones que pateixen en la nostra societat les conseqüències personals i familiars de la manca de feina o d’una feina precària. He intentat escoltar la seva situació, els seus raonaments, les seves dificultats. I m’he preguntat: què és el que li puc dir des de l’evangeli de Jesús per ajudar-lo en aquesta situació sovint tan dolorosa?
«Per ajudar-lo», he dit. No he pretès instruir-lo, formar-lo, donar-li elements doctrinals, sinó oferir unes consideracions breus, clares, concretes, i unes pautes d’acció que el puguin ajudar i enfortir-lo en la seva lluita quotidiana, que l’ajudin a no en sorrarse, a no tirar la tovallola, a viure amb la màxima dignitat la seva difícil situació. (more…)
Educar persones i no servir als mercats
Jesús Renau. Són els totpoderosos mercats els que han de condicionar l’educació dels infants i dels joves? Moltes vegades donen aquesta impressió. I és un greu error. L’educació té com objectiu la formació de la persona no de cara als mercats i a l’economia, sinó en benefici de la mateixa persona i de la societat; de tota la societat i no sols unes èlits “excel·lents”. La persona, ell, ella és l’objectiu, la seva realització, el desenvolupament de la seva personalitat, les capacitats que l’ajudin a una vida plena i digna, oberta als altres i a la societat, oberta als més desfavorits i descartats.
Resulta indignant que quan es parla d’educació molts cops es parla de formar bons treballadors, excel·lents tècnics, homes i dones que siguin capaços de realitzar una bona feina. No hi ha res més? Com si el centre de la vida humana fos produir, guanyar diners, fer rutllar els mercats i anar cada dia a un major guany. (more…)
Sortida de la crisi o maquillatge estadístic?
Francisco Lorenzo. Les experiències de sofriment contenen la possibilitat d’aprendre. Comprendre (i lamentar profundament) el que ha passat, aprehendre allò fonamental; discernir què ha generat aquest sofriment i com enfrontar-nos-hi; com ressorgir des del dolor per a reconciliar-nos amb els altres i amb nosaltres mateixos i evitar reproduir errors en el futur. I en aquest sentit, la crisi ha estat una oportunitat.
Evidentment, ha estat també més coses; especialment per a les víctimes. Desconcert, incomprensió i desconfiança en un primer moment; i més endavant, pèrdues, ruptures, somnis truncats, vides a les quals s’ha arrabassat l’esperança, colpejades en el present i hipotecades per al futur. Por i sensació d’impotència davant la impunitat d’una lògica abassegadora, capaç de trepitjar els qui van fer allò que se’ls havia suggerit. (more…)
Carta a González Faus sobre Catalunya y “el procés”
Jaume Botey. Muy querido Chalo, amigo y maestro.
Ya te dije que a través de un amigo común recibí tu escrito “Tras la diada” y te dije también que, viniendo de ti, me quedé con deseos de escribir un comentario. No sé si sabré hacerlo o encontrar las palabras adecuadas porque en este tema, como dices, palabras y sentimientos andan muy a la par. Por otra parte en esto está prácticamente todo dicho.
Comienzas tu escrito haciendo referencia a tu edad. Me alegra empezar aludiendo también a la mía porque queda claro que en nuestro largo currículum la prioridad ha sido atender el sufrimiento de las víctimas, no otros objetivos. Resaltando además que no ha sido por razones ideológicas o políticas sino específicamente por razones evangélicas y éticas. Esto, inevitablemente, nos ha situado en el espacio de la izquierda social.
Desde esta perspectiva como punto de partida quisiera hacer algunas consideraciones muy generales. (more…)
