Darío MolláEm sembla que pot ser molt útil clarificar d’entrada quin ha sigut el meu punt de partida vital i metodològic a l’hora d’elaborar aquestes reflexiones sobre espiritualitat del treball en temps de precarietat. Explicitarà allò que pretenc i clarificarà l’absència d’elements que es poden trobar a faltar.

M’he situat clarament en diàleg, cara a cara, amb una d’aquestes persones que pateixen en la nostra societat les conseqüències personals i familiars de la manca de feina o d’una feina precària. He intentat escoltar la seva situació, els seus raonaments, les seves dificultats. I m’he preguntat: què és el que li puc dir des de l’evangeli de Jesús per ajudar-lo en aquesta situació sovint tan dolorosa?

«Per ajudar-lo», he dit. No he pretès instruir-lo, formar-lo, donar-li elements doctrinals, sinó oferir unes consideracions breus, clares, concretes, i unes pautes d’acció que el puguin ajudar i enfortir-lo en la seva lluita quotidiana, que l’ajudin a no en sorrarse, a no tirar la tovallola, a viure amb la màxima dignitat la seva difícil situació.

Significa això que no he tingut en compte elements doctrinals, de la teologia del treball, de la Doctrina Social de l’Església, de la moral social i/o econòmica? En absolut. Aquests elements han sigut el meu punt de partida, el rerefons de les meves afirmacions, el seu fonament. Però no he pretès tant el seu desenvolupament o la seva explicitació, sinó extraure’n unes propostes de vida i d’acció, traduir-les a propostes concretes per a una situació concreta.

Tampoc no he pretès fer un treball sistemàtic de teologia espiritual sobre el treball, ni menys encara d’història o recopilació d’elements dispersos sobre espiritualitat del treball. He buscat donar claus d’actuació i d’acompanyament als qui pateixen qualsevol de les formes de treball precari o fins i tot no en tenen. Segueixo allò de Jon Sobrino d’entendre per espiritualitat «la capacitat que té tot ésser humà per a reaccionar davant la realitat amb ultimitat». I he pretès oferir raonaments i propostes per a aquest reaccionar.

[Per continuar llegint aquest quadern de la Col·lecció Virtual, fes click aquí]

***
Avui celebrem a més la Jornada Mundial pel Treball Decent i per això, ens sumem al comunicat que l’HOAC i les JOC han presentat amb motiu d’aquesta jornada i que podeu llegir en el següent enllaç:

Jornada Mundial por el Trabajo Decente: el mundo del trabajo necesita la alegría del Evangelio

precariedad-e1401454481540

Imatge extreta de: Tercera Información

T'AGRADA EL QUE HAS LLEGIT?
Per continuar fent possible la nostra tasca de reflexió, necessitem el teu suport.
Amb només 1,5 € al mes fas possible aquest espai.
Jesuita, teólogo y especialista en espiritualidad ignaciana. Ha publicado en la colección EIDES: "Encontrar a Dios en la vida" (n º 9, marzo 1993), "Cristianos en la intemperie" (n º 47, octubre 2006), "Acompañar la tentación" (n º 50, noviembre 2007), "Horizontes de vida (Vivir a la ignaciana)" (n º 54, marzo 2009), “La espiritualidad ignaciana como ayuda ante la dificultad” (nº 67 septiembre 2012), “El ‘más’ ignaciano: tópicos, sospechas, deformaciones y verdad” (nº78, diciembre 2015) y “Pedro Arrupe, carisma de Ignacio: preguntas y respuestas” (nº 82, mayo 2017).
Article anteriorEducar persones i no servir als mercats
Article següentUna família humana, aliments per a tothom

DEIXA UN COMENTARI

Introdueix el teu comentari.
Please enter your name here