Educar persones i no servir als mercats

Educar persones i no servir als mercats

Jesús RenauSón els totpoderosos mercats els que han de condicionar l’educació dels infants i dels joves? Moltes vegades donen aquesta impressió. I és un greu error. L’educació té com objectiu la formació de la persona no de cara als mercats i a l’economia, sinó en benefici de la mateixa persona i de la societat; de tota la societat i no sols unes èlits “excel·lents”. La persona, ell, ella és l’objectiu, la seva realització, el desenvolupament de la seva personalitat, les capacitats que l’ajudin a una vida plena i digna, oberta als altres i a la societat, oberta als més desfavorits i descartats.

Resulta indignant que quan es parla d’educació molts cops es parla de formar bons treballadors, excel·lents tècnics, homes i dones que siguin capaços de realitzar una bona feina. No hi ha res més? Com si el centre de la vida humana fos produir, guanyar diners, fer rutllar els mercats i anar cada dia a un major guany. Certament que és important aquesta dimensió laboral i economicista de la persona, de la societat, només faltaria. Però no podem desvirtuar l’art d’educar. La nostra societat pateix d’un reduccionisme mercantilista que produeix nàusea espiritual.

Molts educadors es queixen de que van saturats per la gran quantitat de informacions, objectius i programes que han de respondre, controls, estadístiques en múltiples xarxes… Han de dedicar-hi una bona part del seu temps. El treuen de la relació amb els alumnes i les famílies, de la conversa amb els companys, i de la formació permanent. Tenen la impressió de que estan treballant en una gran empresa pública o privada que funciona com a tal. El model empresarial i del mercat ha anat entrant en el món educatiu i el van envaint, com passa també en el món sanitari.

No es tracta de posar cataplasmes o vernissos, sinó de preguntar-se quin és el fi essencial de l’educació, crear subjectes aptes pels mercats o persones capaces de esdevenir lliures i humanes? Es pot raonar que les dues coses poden coincidir. Potser; però quina és la dimensió fonamental de tot sistema educatiu? Ajudar a treure de dins (educere), a créixer com a persones responsables, obertes, solidàries, sensibles, imaginatives, capaces i conscients. Aquesta és la prioritat i d’ella es deriven importants conseqüències.

Més art, més música, més literatura, més filosofia, més debat, sensibilitat, coneixement de la realitat ambiental i global, més sentit de la justícia.  Aprendre a escoltar, a fer silenci, a valorar als altres, a trobar-se a si mateix, a relacionar-se, a estimar. Profund respecte per les religions, per les cultures, pels diferents de nosaltres…. Simpatia i aprenentatge per tot l’humà, la ciència, la investigació, l’esport, les llengües, l’economia…

Quan uns pares joves contemplen el seus fills menuts no és potser tot això el que més desitgen per a ells?

educacion_ninos

Imagen extraída de: Educación Global para una Nueva Humanidad

Per continuar fent possible la nostra tasca de reflexió, necessitem el teu recolzament.