Sortida de la crisi o maquillatge estadístic?

Sortida de la crisi o maquillatge estadístic?

Francisco LorenzoLes experiències de sofriment contenen la possibilitat d’aprendre. Comprendre (i lamentar profundament) el que ha passat, aprehendre allò fonamental; discernir què ha generat aquest sofriment i com enfrontar-nos-hi; com ressorgir des del dolor per a reconciliar-nos amb els altres i amb nosaltres mateixos i evitar reproduir errors en el futur. I en aquest sentit, la crisi ha estat una oportunitat.

Evidentment, ha estat també més coses; especialment per a les víctimes. Desconcert, incomprensió i desconfiança en un primer moment; i més endavant, pèrdues, ruptures, somnis truncats, vides a les quals s’ha arrabassat l’esperança, colpejades en el present i hipotecades per al futur. Por i sensació d’impotència davant la impunitat d’una lògica abassegadora, capaç de trepitjar els qui van fer allò que se’ls havia suggerit. Abandonament a la seva dissort, malgrat haver seguit un full de ruta prefixada per altres, el qual va ser digerit –això sí– sense un aparent qüestionament crític.

Però, com hem dit, de tant dolor, almenys ens queda l’esperança de l’aprenentatge. Sempre que no ens convidi a reproduir fidelment els errors que ens van dur al punt de partida. I en aquest sentit, fa l’efecte que aquesta crisi de caire clarament estructural, situa a l’horitzó un passat al qual anhelem retornar, com si demanéssim una segona oportunitat, sense comprendre que les condicions d’aleshores incloïen un únic destí possible: el que ara molts pateixen i sembla que uns altres no veuen.

Vam viure en un miratge

La crisi que va iniciar la seva marxa a finals del 2008 no ha estat causa sinó conseqüència. Ha sigut la concreció d’un model que prometia les dèbils certeses de tot miratge. Basada, això sí, en estadístiques inqüestionables. En paràmetres difícilment refutables que parlaven d’un context immillorable: un creixement econòmic (en termes de PIB) per damunt de la mitjana europea; una generació d’ocupació (més de cinc milions) que ens
situaven com a referència a imitar.

Aparentment, estàvem «fent els deures » com uns alumnes aplicats. D’aquí el desconcert experimentat quan tot just uns mesos més tard vèiem com s’esfondrava el nostre castell de cartes; aquell en el qual havíem confiat el present i sobre el qual volíem construir el futur. Com entendre què ha passat? Si realment érem referents en generació de riquesa i creació
d’ocupació per a la majoria dels Estats membre de la UE, aleshores, què havia passat?

***
Si vols llegir el Paper complet, fes click aquí.

estadísticas-web

Imagen extraída de: Gruvix

Per continuar fent possible la nostra tasca de reflexió, necessitem el teu recolzament.