Almoina
Veus. Ferran Busquets. [Blog personal] Recentment han aparegut dues notícies sobre les persones que demanen almoina. A Girona es recomana a la ciutadania no donar-ne, i als qui demanen se’ls multa. A Itàlia es multa a qui en dóna i també a qui en demana. Però tampoc és res nou ja que passa a altres ciutats on enlloc de multar per demanar es disfressa d’ocupació indeguda de l’espai públic, per exemple.
Aprofitant que m’han preguntat l’opinió sobre si s’ha de donar o no, voldria exposar uns punts per si ajuda al debat:
- El ventall de persones que demanen al carrer és molt ampli. Persones que tenen un pis, gent que viu al carrer, grups organitzats, etc. La visió reduccionista que pretén posar a tothom en un mateix sac o buscar solucions basades només en grups organitzats no és encertada. Cal mirar cas a cas i no fer solucions genèriques per a tothom. (more…)
Entrevista amb J.I. González Faus: Déu?
Cristianisme i Justícia. Fa algunes setmanes vam publicar un nou quadern CJ escrit per José Ignacio González Faus. En ell, parafrasejant les “cinc vies” d’accés a Déu de sant Tomàs, González Faus proposa unes altres cinc: ciència, filosofia, ètica, estètica i mística. Acceptant que “en Déu només es pot creure”, l’autor no es resigna al fet que la fe sigui irracional o infundada. Un quadern dedicat “a aquells i aquelles que, tot i buscar amb afany, no troben. També als qui dubten”.
Amb motiu d’aquesta publicació, hem parlat amb José Ignacio González Faus que ens ha aproximat a algunes de les reflexions recollides en el quadern.
Entrevista a Thomas Piketty (III): «Redistribuir en la era de la globalització»
Jean Merckaert / Jean Vettraino. [Traducció a càrrec de Cristianisme i Justícia]
Transcorreguts trenta-cinc anys, les fortunes han esdevingut molt mòbils. El sistema fiscal, que es basa principalment en els fluxos, ¿és capaç de corregir aquestes desigualtats quan es considera a nivell nacional?
Thomas Piketty – Tot és possible a nivell nacional, com fer més progressiu l’impost sobre el patrimoni lliure de préstecs, sense que totes les propietats secundàries fugin l’endemà mateix! Però per anar més enllà en la progressivitat dels patrimonis financers més elevats, cal una cooperació europea. De no ser així, la capacitat de recaptar l’impost als països europeus esdevindrà cada cop més limitada. Això encara és més cert per a l’impost de societats, massivament esquivat per les multinacionals. Avui en dia hi ha divuit impostos sobre les societats diferents en el si de la zona euro, i al mateix temps la integració permet a totes les grans societats transferir molt fàcilment els seus beneficis d’un país a un altre en funció dels seus interessos fiscals. (more…)
Entrevista a Joan Botam
Lucia Montobbio. [Dialogal] Els dijous a la tarda me’ls reservo per cobrir actes, o fer entrevistes a persones interessants. És el meu espai per recordar que continuo sent periodista. Aquest cop em trobo davant dels Caputxins de Sarrià. El lloc m’és familiar, aquí s’ha casat més d’un amic meu.
Entro i em fan esperar a una sala, prop del claustre. Pregunto per Joan Botam, abans anomenat fra Salvador de les Borges. Mentre ell baixa els esglaons un a un, penso que a mi també m’agradaria tenir dos noms, és genial.
Encara no he decidit el meu pseudònim quan Joan Botam obre la porta. El saludo dient “Bé per fi el conec!” Segons ell ja ens coneixíem. A mi no em sona d’haver-lo vist. Tot i així a la redacció de El Ciervo, l’he sentit mencionar més d’un cop: “Joan Botam, amic dels Gomis”. Algun cop va ser als consells de redacció de la revista fundada per aquesta família. (more…)
Educació, dignitat, causa humana
Daniel Jover. [El diari de l’educació] Tu risa me hace libre, me pone alas. Miguel Hernández
He intentat que la meua reflexió[1] tinguera la llum i la força d’aquest element que està omnipresent en la nostra pràctica educativa: el somriure. L’educació, o és alegre, o és fúnebre. En certa manera, som sentinelles de la llibertat i l’alegria necessàries per a una pràctica transformadora. Davant d’una allau de normes legislatives tan autoritàries com inútils, reivindico que l’educació és diàleg i art. L’educador o l’educadora és artista perquè juga creativament amb una matèria amb la qual treballa de manera permanent, escolta els sons del silenci i sap utilitzar un tipus d’intel·ligència que no t’ensenyen a cap màster: la intuïció i la cooperació.
Hem de revitalitzar la intel·ligència intuïtiva i cooperativa per a percebre la força dels somriures, expressió d’una profunda alegria. Per això, educar sempre reivindica el joc i la cooperació com a base de qualsevol aprenentatge. (more…)
Entrevista a Thomas Piketty (II): «La fiscalitat justa, centre del conflicte polític»
Jean Merckaert / Jean Vettraino. [Traducció a càrrec de Cristianisme i Justícia]
La fiscalitat, molt diferent segons els països i els períodes, ha tingut un impacte significatiu sobre el repartiment dels ingressos i dels patrimonis?
Thomas Piketty – La fiscalitat és una eina que permet finançar i desenvolupar projectes comuns, els béns públics, la protecció social, l’educació, etc. Al llarg de la història, la qüestió de la fiscalitat justa –posar-se d’acord en qui paga què, en nom de quins criteris– sempre ha estat al centre del conflicte polític.
El meu llibre encaixa en aquesta vasta interrogació sobre la naturalesa de l’impost just i del seu efecte sobre l’estructura de la societat. Intento renovar la reflexió sobre l’articulació entre l’impost sobre la renda (flux) i l’impost sobre el patrimoni (estoc). La tercera gran categoria, l’impost sobre la despesa (el consum), està lligada a les altres dos, ja que el consum correspon en principi als ingressos menys allò que s’ha estalviat. En totes les èpoques s’observen aquestes tres grans categories en proporcions diferents. L’impost sobre el consum sovint és el que té més pes sobre les classes populars, que estalvien poc i consumeixen gairebé tots els seus ingressos. (more…)
Entrevista a Thomas Piketty (I): «La desigualtat i els perills del capitalisme patrimonial»
Jean Merckaert / Jean Vettraino. [Traducció a càrrec de Cristianisme i Justícia] Thomas Piketty és economista, director d’estudis a l’Escola d’Estudis Superiors en Ciències Socials i professor a l’Escola d’Economia de París. Les seves recerques es centren en les desigualtats econòmiques. El seu darrer llibre, Le capital au XXIe siècle (Seuil, 2013) és motiu d’un debat intens tant als Estats Units com a Europa.
A Le capital au XXIe siècle, Thomas Piketty explica que, de manera gairebé mecànica, els rics s’enriqueixen més ràpidament que la resta de la societat, i demana un impost progressiu sobre el patrimoni. És això possible a escala d’un país? És una proposta realista en l’era dels paradisos fiscals? És una demanda social? Seria suficient per a combatre les desigualtats? Pikkety ho respon en aquesta entrevista exclusiva per a Revue Projet, que des de Cristianisme i Justícia hem cregut interessant traduir al català. (more…)
Fronteres, CIEs i la maleïda actualitat!
Santi Torres. [Grup de Migracions] Quan al mes d’octubre del 2013 vam tenir la primera reunió del Grup de reflexió sobre migracions, poc ens pensàvem que l’actualitat (en aquest cas la “maleïda actualitat!”) estaria tan present en les nostres reunions. Vam escollir un tema (les polítiques migratòries de fronteres a Espanya i a Europa) que per la seva complexitat és de llarg recorregut, i constitueix avui per avui un dels principals elements de preocupació de tots aquells que ens dediquem a estudiar el fenomen migratori a casa nostra. Però l’actualitat (maleïda actualitat!) no ha fet sino corroborar que aquesta qüestió ha adquirit unes dimensions impensables fa un temps: els fets que han passat a Ceuta, Melilla, i Lampedusa, però que es podien estendre a tota la frontera sud europea, amb centenars i, fins i tot, milers de morts i desapareguts, ha evidenciat que la dimensió de la tragèdia era molt superior al que imaginàvem. Però no únicament hem hagut de tractar sobre la frontera externa, sino sobre aquella interna, tant o més invisible que la primera i que té en els Centres d’Internament per a Estrangers (CIEs) el seu màxim exponent. (more…)
No m’acostumo
Pepa Torres. No m’acostumo. Porto 8 anys sent testimoni de la violència policial contra els manters i no m’acostumo. Al principi em semblava increïble, creia que era un error de traducció quan escoltava els relats dels companys narrant la manera com havien estat tractats en ser detinguts, les expressions verbals racistes amb què s’havien dirigit cap a ells, les encaixades pel coll fins deixar-los gairebé sense aire i la humiliació de l’escorcoll de quatre contra un tirant-los a terra davant la mirada atònita dels vianants. Van néixer llavors en molts barris els grups de suport enfront de les batudes i detencions.
No m’acostumo. Han pas moltes coses en aquests 8 anys. Vam guanyar la despenalització de la manta. Sobreviure no podia ser un delicte. Evitem ingressos en els CIES i algunes deportacions alhora que les denunciem i seguim fent-ho boicotejant a les companyies com AIR EUROPA que les executen. Molts compas van aconseguir els seus papers. Van invertir molt esforç fent cursos de capacitació per a buscar una altra feina. Ja tenien formació en els seus països d’origen però necessitaven adequar-se al mercat de la precarietat i l’explotació d’aquest país en el seu desig de deixar la manta. (more…)
