La reforma fiscal: ni justa, ni solidària

La reforma fiscal: ni justa, ni solidària

Xavier Casanovas / Cristianisme i JustíciaDesprés d’un any d’anades i vingudes, ja coneixem quina és la proposta del ministre Montoro per a una reforma fiscal a l’Estat Español. Ningú negava que ens calia una reforma, doncs España té una pressió fiscal tan sols del 37%, nou punts per sota de la mitjana Europea que es troba en el 46%. Que vol dir això? Que el marge de recaptació que té l’Estat és molt gran i per tant, la lluita contra el dèficit i les retallades es pot resoldre via ingressos.

Però després de veure la proposta podem afirmar que ni el que es proposa és realment una reforma, ni garanteix els principis de justícia i progressivitat del sistema fiscal. Fent una ullada als grans impostos, i sense entrar al detall que demanaria una reflexió de més fondària podem veure que:

1.- Es proposa una rebaixa dels set trams de l’IRPF a només cinc, eliminant doncs part de la seva  progressivitat (pagarà igual qui cobri 60.001€ que qui cobri 300.000€ l’any) i que el tipus màxim anirà del 52% actual al 45% el 2016, és a dir, set punts menys, mentre que els tipus mínims tan sols cauen del 24,5% al 19%, cinc punts i mig. Una  rebaixa fiscal que beneficia un cop més les rentes més altes.

2.- Es proposa un tipus únic per a societats del 25%, independentment de la mida i dels beneficis de l’empresa. Es carreguen la progressivitat també en aquest impost, afavorint les grans empreses i multinacionals, quan sabem que el 2011 els grups consolidats de les grans empreses van pagar de mitjana el 3,5% dels seus beneficis.

Totes dues mesures diuen que pretenen igualar els tipus nominals (allò que s’hauria de pagar) amb els tipus efectius (allò que realment es paga). Però no perseguint i buscant qui no paga per a que ho faci, sinó fent baixar els tipus nominals per a que la distància no sigui tan gran. Això no té cap sentit en un país on sabem que el gran problema es troba en l’economia submergida que s’estima en el 24,6% del PIB i en el frau fiscal, que es xifra entorn els 60.000 milions d’euros.

3.- El mateix govern ha anunciat que aquesta reforma implicarà 8.000 milions d’euros menys en ingressos per a les arques de l’Estat. De debò estem tan bé com per prescindir d’aquests diners? És que hem aconseguit garantir uns mínims com per a permetre’ns el luxe de minvar i rebaixar més encara el nostre Estat del Benestar? Que no hem hagut de deixar diners als bancs? Que ja ens els han tornat?

Sembla que caldrà continuar lluitant per a fer efectiu un sistema fiscal més just i solidari si volem realment que les desigualtats socials desapareguin. Però no serà amb una reforma fiscal com la que ara tenim entre mans.

***

El tema de la fiscalitat ha estat una qüestió recorrent durant el curs que deixem enrere. A continuació us deixem tots els articles que en van parlar i us convidem a fer-ne una bona relectura:

– “Això ho hem vist abans… i sabem com ho han solucionat!”, de Francesc Mateu

– “Qué es y por qué necesitamos una fiscalidad ecológica”, de Miguel Ángel Mayo

“Futbol, desigualtat i impostos”, de Xavier Casanovas i Francesc Mateu

– “Juegos de fulleros: de reformas fiscales y concertación social”, de Albert Recio

“La reforma fiscal que necessitem. Cinc punts per al debat”, de Xavier Casanovas

doc-0477-esg

Imatge extreta de: The family watch

Per continuar fent possible la nostra tasca de reflexió, necessitem el teu recolzament.