No ens cal un exèrcit
Jordi Calvo. A l’Assemblea Nacional Catalana hi ha diferents sectorials i grups de reflexió que tracten de dibuixar com seria un hipotètic nou estat català. Dins de totes aquestes resulta sorprenent que hi ha una sectorial de defensa on s’acumulen documents militaristes que tracten de justificar la necessitat d’un exèrcit català. Fins i tot s’han atrevit recentment a proposar l’armament, el nombre de soldats del seu exèrcit català i el cost que tindria.
Entre d’altres justificacions diuen que hem de tenir un exèrcit perquè tots els estats del món ja el tenen, seguin la mateixa lògica, caldrà tenir també cossos que torturin, o reprimeixin la població, normatives electorals antidemocràtiques, polítiques que promouen la desigualtat, polítiques econòmiques que generen pobresa, corrupció… No, no ens cal copiar-ho tot d’altres estats. (more…)
Vasos comunicants: prop dels que pateixen, prop de Déu
Josep Giménez. Des que estic a CJ, he sentit parlar d’una mena de “vasos comunicants” entre (1) experiència espiritual, (2) anàlisi i coneixement de la realitat i (3) rigor intel·lectual. A mi sempre m’ha “tocat” aquesta manera de fer i, en la mesura de les meves possibilitats, he mirat de ser-hi fidel. Com? Doncs, mirant de compaginar dues realitats que, d’entrada, semblen ben diferents i que, en un nivell més profund, potser no ho siguin tant… És a dir, la realitat de ser professor de teologia i la de ser voluntari de presons… “¿Com ser, alhora, professor de teologia i voluntari de presons… viure integradament aquestes dues realitats… “y no morir en el intento”? Una mica d’això, doncs, es tracta…
Voldria explicar una anècdota personal que pot ajudar a il·luminar una possible resposta a aquesta pregunta. (more…)
El fetitxe de la competitivitat
Benjamín Bastida. [Setmanari La Directa] Deia José María Valverde que existeixen paraules, com Democràcia, Justícia, Llibertat, que neixen a l’esquerra i moren a la dreta. Des de fa uns anys, creix i ocupa territoris mentals una paraula nascuda a la dreta a la qual l’esquerra hauria d’exterminar per salut i benestar de la majoria. Em refereixo a la famosa “competitivitat”.
Indubtablement per al capital, per als que tenen el capital i el poder en el sistema socioeconòmic actual, el concepte de competitivitat, dotat d’un significat intencionadament positiu, constitueix el pretext perfecte per imposar unes regles de joc.
Cal destacar que aquest paradigma de la competitivitat va més enllà de la lliçó moral d’Adam Smith que venia a dir que, buscant cada un el seu propi benefici, una mà invisible conduïa aquest esforç egoista cap al benefici social. (more…)
