Vista grossa per al gran capital i lupa per al poble

Vista grossa per al gran capital i lupa per al poble

Jesús Renau1.- Els fets

Un important grup de professionals que treballen a la Hisenda pública espanyola han manifestat repetidament poder examinar les finances de les grans fortunes i de les grans empreses. No hi ha autorització per fer-ho. Segons diverses informacions aparegudes en informatius digitals i en algun diari, la resposta del Govern ha estat clara: cal centrar–se en els possibles fraus de les pimes, dels autònoms i dels parats.

Clar i català: s’aplica una doble mesura. Lupa per al poble treballador, les petites empreses, els professionals, les classes mitjanes, els jubilats, les persones aturades…, i vista grossa per als grans patrimonis, les grans fortunes, les empreses més poderoses…

D’altra banda, amb molta freqüència es publiquen informacions, no exactes, sobre el milions d’euros que estan col·locats en paradisos fiscals i altres àmbits semblants. La inexactitud de les xifres, malgrat tot, mostra clarament que són quantitats importantíssimes.

2.- Les preguntes

¿Que potser evadeixen diners els parats, els jubilats, les classes mitjanes, els treballadors, els professionals lliberals, metges, advocats, petits negocis, botiguers, estudiants…?

¿Que potser no manquen diners a les escoles, als hospitals, als centres de la tercera edat, a tantes persones que viuen soles, i no parlem dels parats de llarga temporada, els infants que passen gana…?

¿On són els diners que fan falta per afrontar situacions tan bàsiques i absolutament garantides per la nostra Constitució espanyola?

3.- Les reflexions

La primera reflexió és sobre l’ús i l’abús de la Constitució. Hi ha doble mesura: interpretació àmplia per als interessos dels rics i estricta per al poble treballador o aturat, sacralització del pagament del deute i relativisme amb la fam dels infants o l’atenció als malalts. Senzillament, se’n fa un ús al servei de les polítiques de la dreta lliberal i, més concretament, dels grans capitals i les grans fortunes. La Constitució s’està quedant com un vestit arnat, ple de sargits i pedaços, inadaptat als temps que estem vivint.

La segona reflexió és que no hi ha voluntat política de lluitar seriosament contra els paradisos fiscals i altres formes d’evadir els diners. Caldria aplicar la tolerància zero per a aquesta mena d’abusos que comporten desgràcies de tota mena. Els diners s’empren per fer més diners i no per humanitzar la vida de grans sectors de la humanitat.

No hi ha sols solucions econòmiques sinó solucions morals i ètiques. La immoralitat sempre troba recursos per netejar la seva cara. Cal tornar a la llibertat, igualtat i fraternitat no sols a nivell de principis i declaracions, sinó des dels drets humans, des de la dignitat inviolable de tota persona humana, i des de les grans fonts ètiques i religioses de la transformació de les consciencies.

La tan anomenada crisi econòmica es va veient que fonamentalment és la imposició d’un sistema estructural injust que, com ha dit el papa Francesc, mata.

Ens cal anar descobrint tota mena de símptomes i signes de contestació contra el sistema opressor, tota mena d’accions alliberadores i alternatives, per anar sumant vers un urgent canvi social.

lupa_dinero

Imatge extreta de: Idealista 

Per continuar fent possible la nostra tasca de reflexió, necessitem el teu recolzament.