Entrevista amb Joan Carrera: La revolució de cada dia
Cristianisme i Justícia. Fa algunes setmanes vam publicar un nou quadern CJ escrit per Joan Carrera, on el seu autor es pregunta què aporta la fe cristiana com a proposta de vida, i com aquesta fe pot també enriquir-se a partir de les propostes de transformació profunda que sorgeixen en molts altres llocs.
El capitalisme ha impregnat tant el nostre dia a dia (el treball, les relacions socials, la idea de felicitat…), que una alternativa a aquest sistema només pot construir-se partint d’aquesta quotidianitat. I per a això, un diàleg serè a partir del respecte i l’obertura, pot acabar desembocant en una inesperada revolució que ajudi a superar la situació actual.
Amb motiu d’aquesta publicació, vam tenir l’oportunitat de xerrar amb Joan Carrera i recollir algunes de les seves reflexions en el següent vídeo.
Construint memòria històrica: refugis antiaeris a Barcelona
Lucia Montobbio. Hi passo sovint per la plaça del Diamant, però mai m’havia preguntat què eren aquelles dues entrades que s’endinsaven sota terra. Creia que es tractava d’un pàrking. Fins que un dia vaig travessar-la un dissabte a les onze del matí.
Un noi va penjar panells ben grossos, amb fotografies de la guerra civil. Em vaig aturar per llegir-los i vaig descobrir que aquelles escales subterrànies dirigien cap a un refugi antiaeri. Em vaig afegir a la visita.
L’any 1938 diverses ciutats catalanes van ser bombardejades per l’aviació alemanya i italiana. Barcelona va ser una de les primeres ciutats europees que va patir atacs sistemàtics contra objectius civils. A occident, va ser una de les primeres vegades que la guerra ultrapassava el camp de batalla militar, i anava a atacar el ciutadà desproveït. (more…)
Llums i ombres d’un President anomenat José Mujica
Oscar Mateos. [Revista Treball ICV] Des de fa un parell d’anys, especialment des de la seva intervenció a la Cimera de Rio+20 al juny de 2012, José Mujica, president de l’Uruguai des de 2010, s’ha convertit en un fenomen mediàtic de caràcter internacional. Per posar tres exemples, el setmanari liberal The Economist va escollir l’Uruguai com a país de l’any 2013 (tot considerant Mujica una figura “admirable” i “humil” i el gran artífex del gran salt del país sud-americà), Barack Obama ha aprofitat diverses ocasions per elogiar el tarannà i les reformes socials portades a termes pel líder uruguaià, mentre que diverses personalitats mundials l’han presentat a candidat a Premi Nobel de la Pau en almenys dues ocasions. A casa nostra, el “fenomen Mujica” és present des de fa temps, si bé el reportatge de Juan José Millàs a El País o l’entrevista al “Salvados” de Jordi Évole han estat dos importants moments que han servit per fer arribar Mujica al gran públic. (more…)
Fernando López: “Necessitem simplificar la vida per ser feliços”
Veus. Lara Bonilla [Diari ARA] El que passa a milers de quilòmetres de casa nostra té a veure amb el nostre estil de vida. Ens ho recorda el missioner jesuïta canari Fernando López, integrant d’un equip itinerant que recorre l’Amazones acompanyant els pobles indígenes en la defensa dels seus drets.
Parla amb passió de l’Amèrica Llatina, on va arribar fa trenta anys seguint el seu compromís social. Des de fa més de setze anys defensa des de la selva amazònica els drets de les comunitats indígenes. (more…)
El Servei Jesuïta a Migrants entrega a la Defensora del Poble un informe sobre la situació a Nador i Melilla
Servei Jesuïta a Migrants-Espanya. Una comissió del Servei Jesuïta a Migrants-Espanya (SJM-E) va visitar ahir la Defensora del Poble, Soledad Becerril, i li va entregar l’informe “Vides a la Frontera Sud: Migrants forçosos i refugiats al Marroc i accés a territori espanyol” basat en dos viatges que membres del SJM-Espanya i del Servei Jesuïta a Refugiats-Europa (SJR-E) han realitzat a la zona fronterera entre Marroc i Espanya, concretament a Nador i Melilla, acompanyats per la Delegació Diocesana de Migracions de Tànger (a Nador).
Representant al SJM-Espanya van assistir a la trobada amb la Defensora del Poble, el seu director Miguel González i l’advocada Cristina Manzanedo. Els va acompanyar el P. José Luis Pinilla S.J., director del Secretariat per a les Migracions de la Conferència Episcopal Espanyola. (more…)
Gaza: cuando contar no cuenta
Sonia Herrera.
“Tiene que dejar de contar muertos y dedicarse a contar historias”.
Emiliano Ruiz Parra
“La ofensiva israelí deja ya más de 75 muertos en Gaza”, “Israel deja 106 palestinos muertos y 680 heridos en 4 días de ofensiva”, “ONU: ‘El 75% de los muertos por Israel en Gaza son civiles’”, “Dos mujeres discapacitadas víctimas de un bombardeo israelí”, “Fallecen tres sobrinos de un antiguo líder de Hamás en un ataque en Gaza”, “Miles de palestinos huyen o se refugian tras las amenazas de Israel”, “La guerra se ceba[1] con Gaza y se cobra ya la vida de más de 130 personas”, “El miedo controla Gaza mientras el número de víctimas asciende a 166”, “Israel ataca 1.500 objetivos en una semana”, “100.000 palestinos continúan bajo los bombardeos”, “Asciende a 200 el número de palestinos muertos a causa de la ofensiva israelí”… Estos son algunos de los titulares aparecidos en distintos medios durante la última semana. Al parecer llevamos muy bien la cuenta. O quizás no… Quizás contar no basta. (more…)
Els diners com a déu
J. I. González Faus. [La Vanguardia] U. Fa gairebé cent anys, Walter Benjamin va redactar una nota titulada “Capitalisme com a religió”: el capitalisme exerceix religiosament perquè es presenta com a “experiència de la totalitat”. Però és una religió només de culte: sense dogmes ni moral. Aquest culte es duu a terme mitjançant el consum, empalmant amb la tesi marxiana de la mercaderia convertida en fetitxe mentre el treballador és convertit en mercaderia. És a més una religió de culte continu en la qual tots els dies són “de precepte”. I de culte culpabilitzador (en alemany Schuld significa alhora deute i culpa: per això, segons Benjamin, viure amb un deute equival a viure amb una culpa. Curiosament en l’arameu de Jesús succeïa una cosa semblant: la paraula schabq significa alhora el perdó dels pecats i la remissió dels deutes).
Dos. Tota religió té un déu. Cap al 1936, Keynes, en la seva Teoria general de l’ocupació, l’interès i els diners, va parlar dels diners com a déu: totes les funcions que antany exercia Déu les exerceixen avui els diners. Keynes subratlla que no parla simplement de la riquesa sinó dels diners trinco-trinco (la liquiditat), que permeten la disponibilitat immediata i l’especulació. (more…)
Vista grossa per al gran capital i lupa per al poble
Un important grup de professionals que treballen a la Hisenda pública espanyola han manifestat repetidament poder examinar les finances de les grans fortunes i de les grans empreses. No hi ha autorització per fer-ho. Segons diverses informacions aparegudes en informatius digitals i en algun diari, la resposta del Govern ha estat clara: cal centrar–se en els possibles fraus de les pimes, dels autònoms i dels parats.
Clar i català: s’aplica una doble mesura. Lupa per al poble treballador, les petites empreses, els professionals, les classes mitjanes, els jubilats, les persones aturades…, i vista grossa per als grans patrimonis, les grans fortunes, les empreses més poderoses…
D’altra banda, amb molta freqüència es publiquen informacions, no exactes, sobre el milions d’euros que estan col·locats en paradisos fiscals i altres àmbits semblants. La inexactitud de les xifres, malgrat tot, mostra clarament que són quantitats importantíssimes. (more…)
Podem continuar sent d’esquerres?
Xavier Casanovas. Tot i la gran crisi política i social que assota Europa, i la poca acceptació popular de les polítiques d’austeritat, la majoria de governs europeus tenen color conservador o de dretes i els pocs governs anomenats d’esquerres (com el govern francès de François Hollande) tenen unes cotes de popularitat baixíssimes. A què es deu tal descrèdit de l’esquerra? Per què l’esquerra no està sent capaç de capitalitzar tota la indignació ciutadana dels últims anys? O el problema està en que no és possible formular propostes creïbles d’esquerra avui? [i]
La tesi de Santiago Alba Rico en el seu últim llibre ¿Podemos seguir siendo de izquierdas? és la següent: vivim en la “Balsa de la Medusa“, aquella pastera de nàufrags embogits abandonats a la seva sort, en la qual tan sols dues sortides són possibles: el suïcidi (sortida individual, egoista i desesperada, abandonant a la seva sort la resta de companys) o el canibalisme (la fi de l’altre com a única possibilitat de supervivència). Cap de les dues opcions té el bé del proïsme com objectiu de les nostres accions. (more…)
