Oscar Mateos. [Revista Treball de ICV] És des de fa anys habitual veure a l’economista Xavier Sala-i-Martín com a principal referent econòmic d’alguns programes de TV3. Més enllà de divergir ideològicament, no tinc res en contra de Sala-i-Martín, al qual cal reconèixer gran capacitat pedagògica per divulgar l’economia com ell l’entén i per ser acadèmicament un prolífic autor. Ara bé, el problema és que programes com ‘Divendres’ han acabat erigint-lo com una figura ideològicament neutra a l’hora d’explicar els diferents problemes i solucions econòmiques. En lloc de presentar-lo com una opció entre tantes d’interpretar la realitat econòmica, i on podrien cabre moltíssims altres economistes d’ideologia oposada, Sala-i-Martín esdevé una enciclopèdia econòmica, suposadament buida de valors i d’ideologia, tenint respostes de “sentit comú” per tot el que se li pregunta.
Aquest fet subtil, que s’escola per la nostra realitat diària, al sofà de casa nostra, ha estat i és un ingredient molt poderós a l’hora de construir l’hegemonia cultural del projecte neoliberal. Des de fa dècades, els mitjans de comunicació han esdevingut reproductors i legitimadors d’una manera d’entendre l’economia. El potencial és enorme: es fa creure al telespectador que l’economia és així, que no hi ha altra manera ni possibilitat de fer les coses, que les decisions econòmiques tenen un caràcter pràcticament diví, inqüestionable. Tot plegat porta a convertir les polítiques d’austericidi que estem patint en un simple exercici tècnic, convertint l’economia en quelcom post-polític. Els exemples són nombrosos i no només tenen a veure amb l’economista de la Universitat de Columbia. Podríem parlar de la figura del “tertulià” o, com no, del polèmic programa “Entre todos”a TVE1, que també contribueix de forma subtil a legitimar, novament des d’una televisió pública, un canvi de model social, que gradualment transita d’un de drets a un de beneficència.
Per sort, existeixen nombroses veus que tracten de visualitzar les connotacions ideològiques d’aquest intent suposadament neutral de fer entendre l’economia o el model social. En el plànol econòmic, la figura del “tertulià” està sent cada cop més desacreditada per la seva tendència a la “todologia” però també per, moltes vegades, evidenciar que poden representar els interessos i valors de determinats actors. Són cada cop més també les publicacions (“Alternativas Económicas” és un bon exemple) que tracten de contrarestar i deconstruir aquest pensament hegemònic. Recentment, col·lectius d’estudiants d’economia de 19 països van publicar una carta en la que reclamaven que a la Universitat s’ensenyi una economia que no sigui “monolítica” i que estigui al servei de la societat.
I és que el problema no és que el neoliberalisme es faci present, com una de tantes opcions, en mitjans públics, sinó precisament que aparegui com un tot indiscutible i que ningú tingui la capacitat de contrarestar els seus postulats. Caldria, doncs, que Sala-i-Martín fos un entre d’altres economistes que expliquen, en funció dels seus valors i visions del món, els possibles problemes i solucions econòmiques. Una televisió pública com TV3 hauria de garantir, més que ningú, la pluralitat en aquest sentit.
Imatge extreta de: Todo es posible