El compromís en la lluita: cap a un «rearmament interior» pels drets socials

El compromís en la lluita: cap a un «rearmament interior» pels drets socials

Sonia HerreraFa alguns dies, en la concentració a favor de la República i d’un procés constituent que permeti que la ciutadania esculli el model d’organització sociopolítica que cregui convenient, fèiem broma amb uns amics dient que se’ns estan acumulant les manifestacions i les causes… Potser això ens pugui donar idea de la magnitud dels problemes socials que ens afecten o potser això sigui el senyal que alguna cosa està canviant, que la societat està cansada, que s’acosta realment un canvi d’època.

Jo que m’he criat en una família i en un barri de classe mitjana rasa, que he estat parada de llarga durada i que vaig caure del somni de la meritocràcia fa alguns anys, confio realment en aquest canvi.

Perquè tal com afirma reiteradament Teresa Forcades, el canvi no arribarà mai si no ho promouen les bases i per això es necessita un veritable compromís amb la lluita per la justícia social. Malgrat la bel·ligerància del terme “lluita”, crec que és la paraula més adequada si tenim en compte la 4a accepció del diccionari: “Esforç que es fa per resistir una força hostil o una temptació, per subsistir o per assolir algun objectiu”. I això fem, resistir a l’hostilitat, a la repressió, a l’abús, a la infàmia, a la resignació, a la desvergonya…

Però més mobilitzadora encara és la definició que va donar Ramir Pàmpols el 1988, en el quadern de CJ La fe en el cor de la injustícia: “Entenc per lluita un «rearmament interior», una acumulació de forces morals i espirituals, conviccions i sentiments que han de fer possible un nou i potser diferent protagonisme dels treballadors en la transformació de les estructures socials”.

I és aquí on rau el quid de la qüestió: en aquest “rearmament interior”, en la força col·lectiva i en la presa de consciència i l’apoderament de les treballadores i treballadors que pateixen les retallades, les polítiques d'”austericidi”, la precarietat, els desnonaments, els acomiadaments, els ERO, l’exclusió, l’empobriment… Perquè en nosaltres està la clau de la transformació social perquè no trepitgin els nostres drets que són, en definitiva, drets humans. Uns drets que, com va dir José Martí en el seu moment, “es prenen, no es demanen; s’arrenquen, no es pidolen”.

cis

Imatge extreta de: CISAC A.C.

Per continuar fent possible la nostra tasca de reflexió, necessitem el teu recolzament.