La història d'un crim i diversos càstigs de Jérôme Kerviel

La història d’un crim i diversos càstigs de Jérôme Kerviel

Nacho BeltránQuè passa quan el sistema té un error? Què passa si aquest error s’ho carrega una sola persona? Aquest és el cas de Jérôme Kerviel. Per si a algú no li sona aquest nom recordar, només, que Kerviel va ser el trader que va provocar un forat de 4,9 mil milions d’euros a Société Générale el 2008.

Des de llavors he anat seguint el cas amb atenció. Després del judici, el 2010, Jérôme era l’home més endeutat del món. Condemnat a cinc anys de presó i a reposar les pèrdues del banc valorades al voltant de 5.000.000.000 €, el que equival a 45.000 anys si cobrés el seu sou de trader o 370.000 anys si és amb el salari mínim francès. Per descomptat ara no té ofici ni benefici.

Ara podríem dir que s’ho tenia merescut per deixar-se portar per un lucre excessiu, però la veritat no és tan simple: ell complia amb el que s’esperava del seu lloc de treball, especular i guanyar molt al casino. Treballava per a una entitat que juga a nivell global, en la “champions league” del sistema financer mundial. En una entrevista durant la seva estada a Roma va declarar que ell només era un soldat, un monstre creat i expulsat pel sistema.

I part de raó tenia, sobretot quan un mira la seva història: entra al banc per realitzar treballs purament administratius o de menys responsabilitat i comença poc a poc a operar en “els mercats” de derivats. Segons comenta, en 2007 el seu objectiu de guanys era de 10 milions i va guanyar 55, i quan això passa, resulta difícil creure que actués com un llop solitari.

Si actués pel seu compte no seria l’únic cas de “rogue trader” (trader boig). Abans d’ell va ser famós el cas de Nick Leeson, (@TheNickLeeson) que va causar la fallida del Barings el 1995, el banc d’inversió britànic més antic, i recentment, el cas Balena de Londres, perpetrat per Bruno Michel Iksil i els seus caps de JP Morgan , que també va costar uns quants milions. Però, sens dubte, el de Jérôme ha estat el més mediàtic tant pel moment en què es produeix, com per la seva exposició pública durant tots aquests anys. El d’actuar en solitari és una cosa que sempre va rebutjar el mateix Jérôme. Abans del seu judici va publicar el llibre L’Engrenage (L’engranatge, memòries d’un trader, editorial Flammarion) on defensa que era una víctima “bouc émissaire”, mentre que el seu banc ho considerava un simple estafador. El jutge el va considerar culpable.

Però la història no acaba amb la seva condemna, ja que, també a França, els processos judicials són llargs. I el cas és que el 19 d’abril de 2014 el Tribunal de Cassació de París ho va confirmar en la seva culpabilitat i en l’ingrés a la presó, tot i condonar el seu deute multimillornari. Després de la condemna Jérôme i el seu advocat David Koubbi es van presentar a la plaça de Sant Marc per saludar el Papa Francesc i iniciar un estrany Via Crucis a peu de Roma a París que es pot seguir per Facebook. Aquest camí a París va tenir el seu cim mediàtic el 17 de maig en arribar a la frontera francesa on els esperaven els seus seguidors i la gendarmeria per fer-presó, ja que expirava el termini per lliurar aquest dia. L’acompanyava en el viatge el sacerdot Patrice Gourrier (@gourrierpatrice), que seguirà el camí fins a París.

Em sembla una història fantàstica per als mitjans de comunicació però que podem aprendre, des de la lluita per la justícia? Per exemple:

La importància de no estar sol. Des d’abans de la condemna, Jérôme compta amb el seu Comitè de Suport @Soutien_Kerviel que té entre els seus promotors al professor d’anglès del col·legi de Jérôme, un activista bretó, René Coupa, o a un bisbe, Jean-Michel di Falco. El Comitè de Suport és important per a aquesta història ja que són els primers que surten en el seu suport als mitjans de comunicació i fan campanya a Internet amb una web i després a les diverses xarxes socials. No pots caminar sol, més encara si el teu adversari és poderós. Malgrat els esforços per anar més enllà, la seva història ha quedat lligat al seu procés: detenció, judici, condemna, recurs, i lliurament. L’estratègia mediàtica passa a ser una estratègia més lligada a la processal.

El paper de l’Església, no només per denunciar les grans injustícies, sinó també per acompanyar els que pateixen aquestes injustícies. Aquest ha estat el cas del sacerdot Patrice Gourrier que el va acompanyar en el tram final del camí portant una foto de la trobada amb el Papa Francesc amb una cita de denúncia contra el sector financer escrita al revers. O també la presidència del Comitè de Suport per part d’un bisbe.

La reforma del sector financer s’està realitzant però no en el sentit que els moviments socials demanen, ni tampoc amb el gust del mateix sector financer.

La culpa i el càstig. La proporcionalitat està en dubte. No era normal la condemna de la responsabilitat sobre les pèrdues. En cap cas similar s’havia optat per carregar les pèrdues a l’operador bàsicament per la impossibilitat d’assumir-la. Les condemnes de telenotícies i de passadís es poden equilibrar amb una campanya en xarxes?

La meva lliçó és que no hi ha un desdoblament entre el “trader maligne” i “el boc expiatori” d’una gran falla al casino financer. Hi ha una persona que ha d’esdevenir personatge per poder defensar-se amb tots els mitjans del que considera una condemna injusta. Davant d’un error del sistema, en lloc de considerar què és el que falla i canviar-lo, seguim amb un pegat… i endavant.

-

Imagen extraída de: Le Figaro

Per continuar fent possible la nostra tasca de reflexió, necessitem el teu recolzament.