Cansada de l'emprenedoria

Cansada de l’emprenedoria

Lourdes ZambranaContínuament escolto i llegeixo als mitjans de comunicació exemples de persones que amb la crisi han optat per crear els seus propis negocis, persones emprenedores que han decidit inventar la seva pròpia sortida a la crisi. Amb tot el meu respecte i la meva admiració per a aquestes persones que fartes de buscar i buscar, decideixen inventar, l’emprenedoria amaga una perillosa trampa ideològica: la idea que la sortida de la crisi és individual, no col·lectiva, i que sortiran endavant els més valents i els més vàlids. Si no surts endavant és perquè no vals. Els mitjans de comunicació repeteixen i repeteixen exemples d’emprenedors, a les administracions públiques i les entitats socials es multipliquen els cursos per a emprenedors, i les entitats bancàries obren línies de microcrèdits per a aquestes iniciatives. Com sempre, en el context neoliberal, una idea es repeteix i es repeteix fins a la sacietat, fins que ens cala i ens inunda i se’ns fa pròpia quan no és més que un axioma -de vegades fins i tot fins a una mentida- repetit fins al cansament i fins que es converteix veritat.

La sortida de la crisi serà col·lectiva o no serà. La sortida de la crisi serà amb propostes alternatives o no serà. El triomf de Podemos en les recents eleccions europees és un signe de que cada vegada més persones estan convençudes d’això. L’individualisme és un torpede en la línia de flotació de la solidaritat. I l’emprenedoria està impregnat d’individualisme. No és això una acusació d’individualisme als emprenedors i emprenedores que només volen sortir a la superfície en aquest naufragi, cosa totalment comprensible i alabable, és una reflexió sobre el que amaga la idea, sobre el rerefons ideològic d’aquesta proposta, que actualment es presenta com l’única sortida viable.

O busquem sortida per a tothom, o això no haurà valgut la pena. Per sobre de l’individualisme i la meritocràcia, hem de deixar clar que la crisi no té causes individuals, sinó que és conseqüència d’una gran estafa, i que la sortida ha de ser col·lectiva, no individual. Una sortida on ens salvem tots i totes, per que a tots i totes ens està afectant aquesta crisi, ens està fent perdre drets, poder adquisitiu, i la il·lusió que un altre món era possible. I això és compatible amb que algunes persones siguin emprenedores i inventin la seva sortida a la crisi, però en un context de lluita col·lectiva, de reivindicació col·lectiva, sense deixar-nos calar pels repetits missatges d’individualisme, defensant, avui més que mai, que un altre món si és possible, però només si ho fem entre tots i totes, on capiguem tots i totes.

Per continuar fent possible la nostra tasca de reflexió, necessitem el teu recolzament.