6 reptes que plantegen els moviments socials al voluntariat
Voces. Roger Buch. [Xarxanet] Els darrers anys hem assistit a un nou cicle de mobilitzacions protagonitzada pels moviments socials. El moviment 15-M, la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca o altres mobilitzacions, estan proposant una nova manera de mobilitzar-se i estan trencant esquemes en la relació entre partits polítics i societat civil.
Tenen gaire en comú el voluntariat i els nous moviments socials? Per una banda podem veure com els dos moviments poden compartir un mateix diagnòstic de la realitat i també l’aspiració de la transformació social de les injustícies. Per tant, és habitual que existeixi una relació de simpatia entre els dos, així com la percepció “d’estar al mateix costat”. Això no treu que hi hagi models de voluntariat més assistencials, més centrats en resoldre els efectes dels problemes que no pas en resoldre les seves causes. (more…)
Cansada de l’emprenedoria
Lourdes Zambrana. Contínuament escolto i llegeixo als mitjans de comunicació exemples de persones que amb la crisi han optat per crear els seus propis negocis, persones emprenedores que han decidit inventar la seva pròpia sortida a la crisi. Amb tot el meu respecte i la meva admiració per a aquestes persones que fartes de buscar i buscar, decideixen inventar, l’emprenedoria amaga una perillosa trampa ideològica: la idea que la sortida de la crisi és individual, no col·lectiva, i que sortiran endavant els més valents i els més vàlids. Si no surts endavant és perquè no vals. Els mitjans de comunicació repeteixen i repeteixen exemples d’emprenedors, a les administracions públiques i les entitats socials es multipliquen els cursos per a emprenedors, i les entitats bancàries obren línies de microcrèdits per a aquestes iniciatives. Com sempre, en el context neoliberal, una idea es repeteix i es repeteix fins a la sacietat, fins que ens cala i ens inunda i se’ns fa pròpia quan no és més que un axioma -de vegades fins i tot fins a una mentida- repetit fins al cansament i fins que es converteix veritat. (more…)
Daniel Jover: És possible l’esperança
Daniel Jover. [HOAC Murcia] Daniel Jover és mestre, educador i emprenedor social. Soci fundador de l’Equip Promocions, membre del Centre d’Estudis Cristianisme i Justícia, de la Universitat Rural Paulo Freire i de la Xarxa d’Economia Solidària. A més, Daniel Jover és autor de “Praxis de l’esperança”, “Ocupació juvenil”, “Treballar per viure” i “Sol i Sal de Mar”, entre altres. Dissabte passat 10 maig 2014 va participar en el Dia de la HOAC de Múrcia, que es va celebrar sota el lema “Treball digne per a una societat justa… i planetària”.
Europa, a la cruïlla. Entrevista a Luis Sols i Alfons Calderon.
Cristianisme i Justícia. Acabem de publicar un nou quadern CJ escrit per Luis Sols i Alfons Calderon, on els seus autors reflexionen sobre l’actual estancament del projecte europeu, sobre les causes que van portar a Europa a la crisi i sobre l’escenari de futur de la Unió Europea.
Amb motiu d’aquesta publicació, vam tenir l’oportunitat de xerrar amb Luis Sols i Alfons Calderón i recollir algunes de les seves reflexions en el següent vídeo.
Espiritualitat i ecosensibilitat
Lucia Montobbio. Tres amics es retroben al Monestir de Pedralbes. El col·loqui sobre espiritualitat i ecosensibilitat serà informal. Francesc Torralba, que modera, es disculpa obertament. Coneix de fa temps els ponents, Jordi Pigem (Doctor en Filosofia i escriptor) i Sònia Fernández-Vidal (Doctora en Òptica i escriptora).
Malgrat que estiguin davant d’un públic, els serà inevitable dialogar com si estiguessin al saló de casa. Darrere d’ells es desplega una segona sorpresa, una pantalla on es projecta una imatge borrosa. Forcem els ulls per enfocar-la. «No us preocupeu, ara es veurà millor, és el projector que encara s’ha d’escalfar, això també és ciència», ens fa saber Sònia. L’escena dels assistents amb els ulls clucs l’ha fet somriure. A poc a poc es va perfilant un fons fosc amb un punt blau minúscul. (more…)
Més Europa, però no aquesta Europa
Cristianisme i Justícia. El darrer quadern de CJ porta per títol “Europa, en la cruïlla”, i vol ser una anàlisi sobre el passat, present i futur de la Unió Europea, a les vigiles d’unes eleccions al Parlament Europeu que no desperten gaire entusiasme, i enmig d’una de les pitjors crisis econòmiques i polítiques des de la seva creació.
Els autors són Alfons Calderón i Lluís Sols, membres de l’àrea social del Centre, i persones amb el denominador comú de l’europeisme crític. Per una part una estimació profunda al projecte europeu inspirat per personatges de gran qualitat humana i política com Shuman, Monnet, Adenauer, de Gasperi (als quals es dedica gairebé tot un capítol) i per altra un profund desencís davant la situació actual. Desencís que els porta fins al punt de preguntar-se en la introducció si “val la pena seguir en aquesta Unió, tal com l’han deixada”. El quadern és fruit del pensament dels dos autors, però també de les discussions i ponències del seminari social dedicat a aquest tema al llarg de tot un curs a Cristianisme i Justícia. (more…)
Els moviments socials com a missatge
Oscar Mateos. [Revista Treball ICV] És molt habitual escoltar a alguns tertulians, polítics o acadèmics, allò de que “el 15M no va aconseguir res”o bé considerar que, més enllà de l’efervescència d’aquells dies del maig de 2011, la presència del 15M va ser del tot efímera i puntual. Sota el meu punt de vista, aquesta interpretació pateix d’una mirada considerablement curt-terminista i reduccionista, en almenys quatre sentits.
En primer lloc, perquè aquesta manera d’interpretar la realitat sembla estar només interessada en el nombre de persones que estan en una plaça o en una manifestació determinada, obviant així un dels trets característics dels moviments socials actuals, com és, tal i com recordaManuel Castells, el “binomi xarxa-carrer”, és a dir, la simultaneïtat i complementarietat que es produeix entre l’espai físic i el virtual. (more…)
Podrà sobreviure l’euro sense un govern europeu?
Toni Comín. [La Humanitat] Sona a tòpic però és rigorosament cert: la Unió Europea es troba davant d’una de les cruïlles –per no dir la cruïlla- més important des dels seus inicis. Avanço ja d’entrada la conclusió d’aquestes línies: o la UE avança cap a la seva plena integració política o l’euro difícilment podrà sobreviure a una nova crisi financera, similar a la que ha viscut entre el 2008 i el 2013.
La lògica d’aquest pronòstic –per dramàtic que sembli- és bastant implacable. La teoria econòmica explica de manera bastant fundada que una unió monetària només és sostenible en el temps si es compleixen dues condicions. La primera: que els mercats dels països que participen d’una mateixa moneda –en el nostre cas, l’euro- estiguin suficientment integrats, de manera que el capital i el treball puguin moure’s amb llibertat i així facilitar la convergència d’aquests països en termes de competitivitat. (more…)
Apostar per un model de democràcia més participatiu i deliberatiu
Mª Dolors Oller Sala. Vivim una profunda crisis del model de democràcia representativa i això demanda un anàlisis acurat del què està passant i, a més, l’audàcia de proposar nous camins. Les polítiques de caire netament neoliberal que han permès les desregulacions, les privatitzacions d’empreses i, en definitiva, la colonització de l’ Estat per part del capital financer, han suposat que allò que fins el moment havien estat en el seu origen garanties per a l’exercici de la democràcia per part de tots, s’hagin anat convertint en privilegis en mans d’uns pocs i que els drets socials estiguin en clar retrocés. S´ha engrandit, així, l’escletxa entre Estat i Societat, qüestió aquesta que corre paral·lela a la desafecció vers la classe política, que s’ha vist agreujada amb la sortida a la llum de nombrosos casos de corrupció, fent gairebé insalvable la distancia entre representants i representats en uns moments de greu crisis econòmica que afecta cada cop a més població. En altres paraules, el poder, en comptes de ser realment públic, ha estat objecte d’apropiació per part d’interessos i organitzacions particulars. (more…)
