Senyors governants, la gent es mor

Senyors governants, la gent es mor

Nani Vall-llosseraI no són les morts esperables en una societat europea envellida en aquest inici del segle XXI. Són morts prematures relacionades amb les seves polítiques d’“austeritat”, per l’homenatge que vostès rendeixen als mercats als quals es deuen pels seus deutes històrics amb el capital i els capitalistes i per aquest neoliberalisme atomitzador i uniformitzant que estan contribuint a imposar-nos. Són morts que vostès haurien d’evitar perquè tenen les eines per fer-ho. És qüestió de prioritats.

– La gent mor de fred (123) mentre vostès ens distreuen amb revolucions en la tarifa de l’electricitat perquè no canviï gens, que vostès legislen sempre a favor dels seus.

Mor de gana per no poder accedir a una dieta adequada i suficient. Costa creure-ho perquè associem la gana a les imatges de les fams africanes. Però sovint la malnutrició no es veu perquè viu reclosa a la casa d’ancians que no poden accedir a una dieta equilibrada amb la seva pensió i el seu aïllament; o s’amaga en l’obesitat de nens i nenes que veuen el seu desenvolupament físic i intel·lectual condicionat perquè la seva dieta ha estat colonitzada per barats hidrats de carboni en detriment d’inassequibles verdures i proteïnes; o s’oculta en marejos en classe o falta d’energia al pati de nens i nenes que “només” són primets.

– Mor perquè li estem robant el dret a l’educació, menyspreant-la i retallant-la i així hipotequem el futur vital dels nens i nenes d’avui i el progrés de la societat del demà.

– Mor de pena i desesperació perquè li han negat una segona oportunitat, perquè han trencat la seva vida o l’han deixat sense futur.

– Moren per ser pobres, perquè vostès no només no prenen mesures contra la pobresa creixent, sinó que són les seves polítiques les que els han empobrit per enriquir encara més als rics.

– Mor per la privatització del que és comú (aigua, sòl, serveis públics…), que vostès estan executant amb mà ferma i sense consultar-nos.

Mor als carrers de les nostres ciutats on cada vegada més persones viuen sense llar perquè se’ls han trencat tots els fils que els sostenien (també les seves polítiques hi han contribuït) i vostès no prenen mesures suficients per impedir la seva caiguda lliure.

– Moren persones que venen al nostre país fugint de la pobresa i de la guerra, i les que vam acollir per ser emprades com a mà d’obra barata en els temps de la bombolla immobiliària i ara els neguem el dret a integrar-se entre nosaltres com a ciutadans, condemnant-los a l’exclusió.

– Moren en les llistes d’espera malalts que no utilitzen les dobles portes d’entrada als hospitals pagats amb els diners de tots, els que no són agradables al sistema i als seus professionals, els que no tenen alternativa a la sanitat pública que vostès estan deteriorant a gratcient, els que no poden pagar els co-pagaments amb els quals estan castigant a les persones més malaltes i a les que necessiten major protecció i cura.

– Mor per la contaminació de l’aire, l’aigua i el sòl, fruit del model econòmic que vostès promouen, idòlatra dels diners i del creixement, que ignora que aquest planeta s’esgota i que les properes generacions pagaran els plats trencats del nostre balafiament ecològic.

– Mor per la repressió que vostès exerceixen sobre el diferent i el que dissenteix de les seves idees, les seves polítiques o els seus comportaments.

– Moren o moriran les dones a les què vostès volen conduir amb la seva moralitzadora reforma de la llei de l’avortament a avortaments clandestins en condicions d’insalubritat. O carregaran amb embarassos no desitjats que condicionaran el futur de les mares i el dels seus nens i nenes i així vostès podran perpetuar aquest patriarcat que es construeix per despossessió a les dones i que menysprea els treballs de cura i reproducció.

Segurament diran vostès que l’anterior llista és una exageració, que no es pot establir la relació causa-efecte entre les seves decisions polítiques i alguns casos puntuals que els mitjans de comunicació contribueixen a magnificar. Però quan el pas del temps permeti una mica de perspectiva, la petjada en la Història de les polítiques que estan aplicant quedarà marcada en forma de pèrdua d’esperança de vida dels empobrits i marginats.

Però més enllà de l’expectativa vital en forma d’anys, la ciutadania també mor de desconfiança cap a vostès i entre les persones, de por, d’indiferència, de pessimisme, d’escepticisme, d’egoisme, de desil·lusió, de desesperança, de vergonya, d’afany de venjança. Emocions, actituds i sentiments que ens deshumanitzen, lleven Vida a la nostra vida i ens maten com a societat.

Senyors governants, mentre vostès proclamen la fi de la crisi, la gent es mor. Facin alguna cosa!

I a la ciutadania en general: si com a ciutadans, veïns, companys, consumidors; com a pares, fills o germans, professionals, amics; com a empresaris, gestors, treballadors, votants… fem el que està a les nostres mans, les nostres paraules, actituds i comportaments, una altra societat serà possible. A nosaltres ens toca escollir.

59883-620-282

 Imatge extreta de: 20minutos

Per continuar fent possible la nostra tasca de reflexió, necessitem el teu recolzament.