Entrevista a Teresa Forcades (III): «No hem de permetre que es consolidi un model antidemocràtic a Europa»

Entrevista a Teresa Forcades (III): «No hem de permetre que es consolidi un model antidemocràtic a Europa»

Teresa-Forcades-Iglesia-empobrecerse-enriquecerse_EDIIMA20130414_0076_4Cristianisme i Justícia(Entrevista feta per Xavier Casanovas, Oscar Mateos, Santi Torres i Nani Vall-llossera). 

Parlem d’Europa i de les properes eleccions al Parlament Europeu. Europa és part del problema o n’és la solució?

Europa és obvi que forma part del problema i també ha de formar part de la solució. Forma part del problema perquè hi ha hagut una Unió Europea que s’ha construït d’una manera que privilegia o potencia determinats interessos comercials. ¿Com s’explica que per posar un salari mínim interprofessional a nivell europeu calgui la unanimitat de tots els països, però en canvi per aprovar un tractat transnacional que de facto invalida les decisions parlamentàries n’hi hagi prou amb l’acció de la Comissió? És una Europa més comercial que social. Hi ha una estructuració de la presa de decisions a Europa que sistemàticament retalla la democràcia real i la sobirania. Per tant, no és una Europa social.

Han fet una unió monetària que no ha tingut en compte les anàlisis dels millors economistes que recomanaven com a mínim un euro de dues velocitats. Estava cantat que amb una sola moneda caminàvem cap a una mena de neocolonialisme dels països del sud d’Europa respecte als del nord. Per això Europa és part del problema.

I aquestes mesures d’austeritat, que jo anomeno directament de “criminalitat” -perquè a mi l’austeritat m’agrada i crec que és un concepte que mereix un respecte-, no les puc aplicar a polítiques que provoquen que un 25% dels nens de Catalunya estiguin mal alimentats. El canvi de la Constitució espanyola que hi va haver el 2011 i que permet que es pugui retallar en drets socials bàsics, en virtut d’un deute contret a través del rescat, és un atac directe a la democràcia i a tot el que aquesta representa. Per això Europa és part del problema.

I també de la solució?

Sí, és clar, perquè si Europa no forma part de la solució, no tenim solució. Per a mi el que és bo de la idea d’Europa és que va néixer com una horitzontalitat que després podia ser extensible o ampliable. Però a partir del Tractat de Lisboa hem construït una estructura piramidal, amb un Parlament sotmès a un text complex i extens que la població desconeix, no entén i no ha votat. Europa forma part de la solució en tant que és possible i desitjable crear aliances a nivell europeu per canviar les normes de la nostra convivència. Cal també a nivell europeu pensar en un model de ruptura pacífic i democràtic. No és viable pensar en termes de continuïtat amb el model actual ni tampoc simplement de reforma. Amb la paraula anticapitalisme indiquem la necessitat i la urgència d’alliberar el poder polític del jou del poder econòmic. Només així és viable la democràcia.

Votant, ¿legitimem aquesta situació, o el PE té encara algun paper per jugar?

És que si no votem, què fem? L’estratègia dins de la democràcia per fer una ruptura és votar una candidatura de ruptura. Hi ha també altres mecanismes, la celebració d’un referèndum o una massiva recollida de signatures que obligués a un debat a fons al Parlament. Les possibilitats imaginables són moltes.

És factible una alternativa europea d’esquerres? Un “procés constituent” a l’europea?

Hi ha moviment, segur. Aquí a Barcelona, per exemple, vam tenir fa uns mesos Martin Shulz, president del PE, que venia gairebé com un bomber apagant focs. No va dir que era anticapitalista però gairebé (riu). Ho interpreto com un intent d’evitar la veritable alternativa. Crec que s’han adonat que a l’eurocambra la situació de bipartidisme pot alterar-se, perquè en diversos països estan sorgint partits i moviments rupturistes. A Alemanya hi ha el partit Pirata, per exemple, i també a Espanya hi ha alguna possibilitat d’articular alguna cosa similar. Hi ha moltes persones que estan disposades a votar aquest tipus d’opcions, i que potser no s’atreviria a fer-ho en unes eleccions regionals o estatals. Volen aprofitar les eleccions europees per enviar un missatge: estem indignats i no confiem en els partits tradicionals.

Però l’alternativa pot venir també de l’extrema dreta. Marine Le Pen encapçala les enquestes a França, també donen un vot favorable a aquests partits a Àustria, Noruega, Holanda… Sembla que l’euroescepticisme s’està consolidant i es consolidarà en les properes eleccions.

Sí, això és cert. Per això insisteixo tant que no se separi el tema nacional del tema social. És l’únic antídot davant l’auge del nacionalisme d’aquests moments de malestar social. El tema nacional té unes arrels, una emotivitat i una literatura que ho poden convertir en catalitzador. És el “nosaltres”, atàvic i tribal. Jo crec en aquesta realitat de pertinença, és obvi que com a contemplativa sóc una persona de comunitat, i sóc conscient de la necessitat de sentir-se part d’un grup. Crec que és un repte de les esquerres l’ésser capaç d’arrelar el discurs de la justícia social i els drets individuals en comunitats que siguin orgàniques, comunitats que mereixin realment aquest nom. Crec que aquest és el repte per fer front a l’auge de l’extrema dreta.

En aquest sentit, sembla que estem en un moment crucial perquè aquest malestar existent en bona part d’Europa o bé es decanti cap al costat d’una major justícia social o bé cap la consolidació de les petites identitats nacionals que facin inviable el projecte europeu.

És cert que s’abusa de l’expressió “moment històric” o “moment crucial”, però afegiria a aquestes dues possibilitats la que s’acabi per cohesionar un model piramidal d’Europa, un model antidemocràtic. I dic “per cohesionar” perquè afortunadament encara no ho està, encara té moltes esquerdes. Si es dóna aquesta activació política, poden permetre penetrar en el sistema i arribar a desmuntar aquesta estructura antidemocràtica. Certament no hi ha cap garantia que la ruptura vagi cap a un projecte de més justícia social, però hem de intentar-ho i treballar-hi. Sí, estem en un moment crucial.

Un tema que té a veure amb tot això és la por. ¿Quines estratègies per perdre la por en un moment com el que vivim?

Distingeixo entre dos tipus de pors. Una por és la de perdre el sou que t’alimenta o alimenta la teva família. Jo a aquesta por li tinc tot el respecte. No crec que s’hagi d’animar les persones a lluitar en solitari, perquè l’únic que aconseguiran és quedar-se sense feina. I la situació per a moltes persones és realment dramàtica.

L’altra por és la por que si ens organitzem col·lectivament l’alternativa serà pitjor. Contra aquesta por sí que hem de lluitar perquè és el que impedeix que ens mobilitzem. Davant d’això hem de fer memòria històrica. Ajudar a veure què ha passat en altres processos històrics de ruptura, de revolució; veure com aquests processos, encara que no hagin estat lineals ni fàcils, la majoria de les vegades s’han traduït en avanç i en millora per al conjunt de la societat. Animo a tots/es els/les que ens llegeixin a participar en un moviment o plataforma de ruptura. O a crear-lo.

I estar informat també…

Exacte. Perquè la por va moltes vegades associada a un vertigen del qual no se sap la causa, i aquest no saber paralitza. El procés d’anar prenent consciència és un procés lent i no podem demanar a les persones que el facin de la nit al dia, hem de facilitar-lo, respectant al màxim els processos i els ritmes de cadascú. I si malgrat l’esforç encara seguim colpejant el ferro d’unes estructures cada vegada més dures, ens aturarem per replantejar el que calgui replantejar i seguirem. És una lluita a llarg termini, però per a mi és una lluita amb sentit en ella mateixa perquè el que estem fent amb tot el moviment iniciat és intentar donar una resposta digna a una situació d’injustícia. ¿Com viure humanament una situació d’injustícia sense plantar-li cara?

Teresa-Forcades-Iglesia-empobrecerse-enriquecerse_EDIIMA20130414_0076_4

 Imatge extreta de: Eldiario.es

Per continuar fent possible la nostra tasca de reflexió, necessitem el teu recolzament.