La reforma fiscal que necessitem. Cinc punts per al debat

La reforma fiscal que necessitem. Cinc punts per al debat

Xavier Casanovas. Aquests dies s’està parlant molt d’impostos. I més que en sentirem a parlar. El Govern espanyol vol fer una reforma en profunditat del sistema tributari. I benvinguda sigui en un país amb alguns dels tipus nominals més alts de la Unió Europea, (21% d’IVA, fins al 54% d’IRPF, 30% de societats) però amb una de les recaptacions reals més baixes (tan sols el 37% enfront del 46% de la mitjana europea).

La majoria d’articles i reflexions que llegim al respecte tenen a veure amb la viabilitat tècnica de certes propostes: qui tindrà les competències, si es complirà o no amb les indicacions que arriben de Brussel·les, si servirà per a garantir els objectius del dèficit, etc.

Però molts creiem que aquest no és el debat real que hauríem d’estar tenint. Si ens cal abordar el debat dels impostos és per una única i simple raó: Espanya és el país on més ha crescut la desigualtat des de l’inici de la crisi a Europa. El 10% de les llars espanyoles més pobres va perdre el 33% del seus ingressos entre 2007 i 2010, mentre que el 10% més ric tan sols en va perdre un 1%, amb unes diferencies de rentes d’1 a 13. Són dades de l’informe “Panorama del 2014”,  acabat de sortir del forn de la OCDE.

Tenint en compte això, quins són aquells elements que haurien d’aparèixer en qualsevol reflexió sobre la qüestió dels impostos? Proposo cinc punts per al debat:

 1.-  Primer de tot ens cal decidir quin Estat del Benestar volem i un cop fet això, podrem crear un sistema tributari a mida que ens permeti sostenir-lo. Mai a l’inversa. Així doncs, si volem garantir un Estat del Benestar sòlid, solvent i d’accés universal i fer front de manera valenta a la crisi i a l’atur, ens cal un sistema fiscal just, progressiu i que garanteixi que pagui més qui més té. Cal definir un sistema tributari proporcional i redistributiu que garanteixi tant la justícia fiscal com la impossibilitat d’escapar a l’aplicació del sistema tributari per mitjà del frau fiscal.

2.- Caiem en el fals parany de creure que l’economia és una matèria exacta que no parteix de cap pressupòsit sinó que el seu llenguatge tècnic i els seus principis són asèptics i innocus, que no hi ha categoria moral en les seves afirmacions.

Els experts consultats pel Govern afirmen que es tracta d’una proposta de “reforma neutra”, però molts creiem que la neutralitat en política fiscal no existeix. Qualsevol canvi impositiu té uns efectes i conseqüències claríssimes per a les persones.

3.- No podem deixar aquest debat només en mans de suposats “experts”. La presència de membres destacats de la nostra societat civil, així com de veus que tinguin una visió més crítica dels models econòmics imperants, ja no diguem de la presència de més dones, permetria tenir una visió amplia de les possibles mesures en un context de crisi social extrema com el que estem vivint, amb coneixement real de les conseqüències socials que tindria l’aplicació de qualsevol mesura.

4.- Hi ha encara molt marge per a la recaptació, i per tant, cap rebaixa impositiva està justificada. Es fa evident que amb tipus efectius tan baixos com els que dèiem a l’inici de l’article el que ens cal, senzillament, és més persecució del frau fiscal.

A Espanya comptem amb un funcionari d’Hisenda per cada 1.928 habitants, xifra que no es pot ni comparar amb la del Regne Unit (1 per cada 862 habitants), França (860) o Alemanya (729), països que tenen un frau fiscal justament a la meitat del que tenim a Espanya.

No esperem tenir contribuents exemplars si no tenim un sistema tributari exemplar. Si volem conscienciació fiscal, cal revisió del Codi Civil i Penal per a que els crims fiscals no quedin impunes. La ciutadania ha de percebre que s’actua contra els defraudadors.

5.- En cap cas podem proposar mesures com l’augment d’impostos indirectes com l’IVA, que afecten molt més a les rendes baixes, a canvi de rebaixes en els trams inferiors de l’IRPF d’un caràcter marcadament insubstancial i electoralista. La solidaritat i la progressivitat passen per gravar més a qui més té. Com es proposa a l’informe presentat recentment per la Plataforma per una Fiscalitat Justa, Ambiental i Solidària, hi ha mesures concretes per a fer-ho com són la recuperació de l’impost del patrimoni, l’aplicació d’un IVA superior als productes de luxe, la igualació de les rentes del capital amb les del treball o l’impost sobre les transaccions financeres internacionals.

Textos que crec que valen la pena per a continuar el debat:

La reforma fiscal que volem. Plataforma per una Fiscalitat Justa ambiental i solidària. Març 2014.

Una evaluación del sistema fiscal español y las reformas necesarias. Ignacio Zubiri. Razón y Fe. Febrer 2014

Política fiscal y derechos humanos. Alboan. Octubre 2013

reforma-fiscal-300x200

Imatge extreta de: Alerta digital

Per continuar fent possible la nostra tasca de reflexió, necessitem el teu recolzament.