Atrapades als llimbs: dones, migracions i violència sexual

Cristianisme i JustíciaEn una escala de situacions de vulnerabilitat, les dones migrants ocuparien segurament el lloc més elevat. Cristianisme i Justícia publica “Atrapades als llimbs: dones, migracions i violència sexual”, una descripció de la violència sexual que pateixen les dones en el seu camí migratori, deixant clar, però, que el fenomen s’emmarca en el problema més general dels rols i les desigualtats de gènere, i de les relacions de poder que se’n deriven.

Les persones migrants es troben en una situació de vulnerabilitat molt superior a la de qualsevol altre, però en el cas de les dones, és encara molt més gran. En el darrer quadern publicat per Cristianisme i Justícia, Sonia Herrera fa una anàlisi dels processos migratoris des de la perspectiva de gènere, abordant la realitat de les dones migrants i la violència que pateixen.

“Per la seva condició de dona”, afirma Herrera, “les migrants assumeixen més riscos, sobretot el de ser víctimes d’agressions sexuals o ser explotades sexualment”. Els atacs i abusos que pateixen es dirigeixen habitualment contra la seva sexualitat, agredint la seva integritat física, psíquica i emocional, i causant importants seqüeles sobre la seva salut sexual i reproductiva. La situació és especialment precària quan aquestes dones són traficades per xarxes de tracta i es converteixen en subjectes de violència sexual i maltractament per part dels mateixos homes que les transporten.

És una realitat comú a tot el món, per bé que hi ha alguns punts on la violència és especialment greu, com la frontera entre els Estats Units i Mèxic, la de Somàlia amb Kenya o la d’Haití amb República Dominicana. En aquests casos les dones arriben a assumir com un destí ineludible que patiran agressions sexuals o seran violades en la seva migració, caient en un estat de “desesperança apresa”, que les porta fins i tot a injectar-se potents anticonceptius abans d’iniciar el viatge.

La resposta de les autoritats que haurien de garantir la seva seguretat és, moltes vegades, d’indiferència, discriminació i inoperància. “En la pràctica”, denuncia el quadern, “els sistemes jurídics de molts dels països on es cometen les agressions no ofereixen garanties a les dones sobre la defensa dels seus drets ni preserva la seva llibertat de moviment i integritat física i psicològica”.

Per l’autora, la cultura dominant patriarcal i masclista segueix legitimant la subordinació de la dona i perpetuant la violència. Aquesta realitat “molts cops és amagada o tractada de forma residual en els mitjans de comunicació tradicionals”, assegura. Fer-la visible i exigir mesures que garanteixin la seguretat de les dones són algunes de les formes de combatre aquest drama.

Per continuar fent possible la nostra tasca de reflexió, necessitem el teu recolzament.