Quin és el meu do?

Quin és el meu do?

Pere Borràs. [Foc Nou] Vivim en una cultura que valora com mai el present i tanmateix tenim una gran necessitat de construir un futur millor i més fratern. Tenim unes xarxes de comunicació d’un abast que mai havíem somiat però si mirem el nostre interior experimentem una profunda soledat. Amb la crisi econòmica ha augmentat l’exclusió de tantes persones dels circuits de la supervivència. Vivim en un món global i alhora necessitem expressar les nostres identitats personals i col·lectives. Els avenços científics han avançat com mai , tanmateix se’n beneficien molt pocs… I així podríem seguir parlant de la corrupció, de la manca de diàleg en la política…

I en aquest camí moltes persones experimenten desenganys i ferides. Malgrat els crits “indignats” de tanta gent, sovint es viu una sensació d’impotència davant el sistema. No hi ha solucions fàcils, ni màgiques… Tanmateix cal que ens preguntem un cop més que puc fer jo, que podem fer nosaltres davant les ferides pròpies i dels germans i germanes que ens envolten. Com superar la temptació de fugir d’estudi perquè “tot és molt complicat”.

Penso que ens cal fer a tots, d’entrada, un examen de consciència realista i profund. Reconèixer les meves potencialitats personals, els meus talents, les meves qualitats en aquest moment de la meva vida. Què puc oferir als altres ? Quin és el meu carisma? Quins són els meus dons rebuts? No allò que desitjaria ser sinó allò que sóc. Ni més ni menys. I un cop identificats posar mans a l’obra.

És possible que el meu do sigui escoltar les persones. Escoltar no vol dir esperar que l’altre acabi de parlar sinó entendre el que l’altre viu i parlar poc. Pot ser que allò més meu sigui engrescar. Hi ha massa profetes de calamitats que es dediquen a posar pals a les rodes de les iniciatives amb l’excusa de ser crítics i que en el fons amaguen  una gran impotència. Fan falta persones que animin, que preguntin, que s’interessin per les iniciatives dels altres. Podria ser que el carisma sigui la contemplació, el silenci, la pregària. Pregària en el racó de casa i també pregària tenint davant les persones. La contemplació ens possibilita ser persones obertes, que no manipulen sinó que respecten els ritmes. Es probable que el do sigui tenir unes habilitats tècniques organitzatives, o bé en les noves tecnologies… que sempre poden donar un cop de mà amb joia, amb simplicitat. I així podríem seguir…

Pau de Tars ens recorda que som un Cos. I que està format per molts membres i que el cap d’aquest Cos és Jesús. I ens exhorta a tenir els mateixos sentiments. Sentiments que van més enllà d’ idees i ideologies. Sentiments que ens parlen de cor, de tendresa, de servei amable, d’obertura a Déu i als altres.

Imatge extreta de: Taller de oración

Per continuar fent possible la nostra tasca de reflexió, necessitem el teu recolzament.