¿Una nueva pro-vocación del Papa Francisco? La dimensión social de la nueva Evangelización
Llorenç Puig. “Confesar a un Padre que ama infinitamente a cada ser humano implica descubrir que con ello le confiere una dignidad infinita”.
Éste es el fundamento del capítulo cuarto de “Evangelii Gaudium”, en el que el Papa Francisco muestra la dimensión social del proyecto de evangelización que plantea.
La “Alegría del Evangelio” es un programa de nueva evangelización amplia, sugerente, que nos plantea muchos retos y que, como hemos visto en un post anterior, se basa en el encuentro personal, hondo, real, con Jesucristo.
Pues bien, cuando se refiere a las consecuencias sociales que tiene este encuentro con el Señor, nos indica algunas tentaciones en las que siempre podemos caer y de las que nos quiere prevenir. (more…)
Entrevista amb Rufí Cerdán: El dret a un habitatge digne i el drama dels desnonaments
Cristianisme i Justícia/Justícia i Pau. El proper dilluns 13 de gener tindrà lloc la quarta sessió del cicle de conferències Dilluns dels Drets Humans. En aquesta ocasió el tema a tractar seran les experiències d’empoderament al voltant dels desnonaments i del dret a un habitatge digne. Per a això comptarem amb la participació d’Eudald Vendrell, advocat i ex vicedegà del Col·legi d’Advocats de Barcelona, Carme Trilla, responsable del Servei de Mediació en Habitatge de Càritas diocesana de Barcelona i ex secretària d’Habitatge de la Generalitat de Catalunya i Rufí Cerdán, membre de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca de la comarca del Bages. L’acte es podrà seguir en directe a http://www.cristianismeijusticia.net/en-directe i a Twitter amb el hashtag #HabitatgeDDHH
Per anar obrint boca, vam tenir l’oportunitat d’entrevistar en Rufí Cerdán…
Carta al Rey Mago Mario Draghi
Manfred Nolte. Admirado Sr. Draghi, querido Rey Mago: No es probable que esta carta llegue a sus manos, ni tampoco es importante, ni siquiera aconsejable, porque no lo es mezclar realidades y mitos, aunque las mágicas fechas navideñas que están a punto de abandonarnos se presten a soñar despiertos y a expresar gestos de agradecimiento a quienes practican ese raro oficio de repartir dádivas e ilusiones, como es el caso de los Reyes Magos y también el suyo.
A escribirle me mueve una veneración difusa apoyada en diversos pasajes de su impresionante currículo comenzando por sus estudios básicos en el Instituto Massimiliano Massimo de Roma. Más de una vez, en entrevistas y declaraciones a la prensa, ha reconocido Vd. que la educación recibida de los Jesuitas le había dado “espesor cultural, equilibrio y coherencia de pensamiento”, sentimiento que me es familiar. El quedarse huérfano de padre y madre y a cargo de dos hermanos pequeños, apenas cruzada la pubertad, solo puede mover a simpatía. (more…)
Aires del Sud en l’Església – #2013aexamen
Cristianisme i Justícia. [#2013aexamen] Curiosament, enguany l’esperança i la sorpresa ens han arribat des de l’àmbit eclesial. Quan pensàvem que no podíem esperar cap canvi de la cúpula de l’Església, quan vèiem Benet XVI superat per les intrigues de la Cúria, el Papa sorprenia el món amb la seva renúncia el 28 de febrer, obrint un període d’incertesa fins a l’aparició de Jorge Mario Bergoglio als balcons de la plaça de Sant Pere. El nom escollit, Francesc, ja augurava canvis profunds en l’Església, tal vegada els més grans des del Concili Vaticà II. El rebuig de tota pompa en la seva presentació pública i els seus constants signes profètics van anar confirmant que no estàvem simplement davant una nova estratègia de comunicació, sinó davant un veritable intent de tornar a l’Evangeli. Quedava així inaugurada una primavera eclesial que il·lusionava cristians i no cristians, fins i tot musulmans i jueus, i que ha fet alçar de nou el cap als qui seguien creient, a vegades malgrat la mateixa Església. (more…)
Més Europa, però no aquesta Europa – #2013aexamen
Cristianisme i Justícia. [#2013aexamen] També acabem l’any profundament preocupats pel rumb del projecte europeu. Figures emblemàtiques de l’europeisme –como el mateix Jacques Delors– han assenyalat, per primer cop, que la crisi econòmica no està servint per a enfortir el projecte europeu i per a construir més Europa. Al contrari, la crisi sembla haver reforçat tres tendències alarmants.
En primer lloc, la priorització del fals «discurs de l’austeritat» per damunt d’estratègies de solidaritat entre els països membres. Les fortes retallades i pressions a països com Grècia, Portugal o Espanya no han estat orientades a millorar la situació interna de cadascun d’aquests països, sinó a salvar els interessos privats d’alguns països i actors determinats i a imposar una sèrie de mesures presentades com a inevitables i de «sentit comú». L’austericidi –que es contraposa clarament a l’autèntic i necessari valor de l’austeritat– ha posat contra les cordes països veïns com Grècia, que han vist com es disparava el seu índex de suïcidis o bé com creixien els moviments polítics nazis en el si de la seva societat. (more…)
Comentaris recents