Blanca de Gispert: «L’arma més important que tenim és la desobediència civil, la mobilització social i el treball en xarxa»

Blanca de Gispert: «L’arma més important que tenim és la desobediència civil, la mobilització social i el treball en xarxa»

Cristianisme i Justícia/Justícia i PauEl proper dilluns 3 de febrer tindrà lloc la cinquena sessió del cicle de conferències Dilluns dels Drets Humans. En aquesta ocasió comptarem amb la presència de Vicente Ortún, degà de la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials de la UPF i expert en economia de la salut i gestió sanitària, i Blanca de Gispert, metgessa de família, membre de la Plataforma per una atenció sanitària universal a Catalunya i membre de la comissió Justícia i Salut de Justícia i Pau.

Amb motiu d’aquesta xerrada, hem pogut entrevistar Blanca de Gispert que ens ha aclarit alguns punts interessants sobre el dret a l’assistència sanitària universal.

– L’1 de setembre es va complir un any de l’entrada en vigor del Reial decret que limita l’assistència sanitària gratuïta per a migrants majors d’edat en situació irregular als casos d’urgències i d’assistència a l’embaràs, part i post part. Són els immigrants l’únic col·lectiu exclòs? A quantes persones afecta aquesta exclusió sanitària? Quins casos concrets us trobeu a nivell d’atenció primària?

Tot i que principalment és el col·lectiu immigrant el més afectat per l’exclusió sanitària aquest canvi de model afecta i afectarà a totes les persones, incloses les espanyoles, i obre la possibilitat que, més endavant, altres col·lectius puguin ser exclosos del sistema. Inicialment l’exclusió sanitària incloïa també els espanyols majors de 26 anys però ràpidament aquesta mesura es va retirar, entenem que per la baixa popularitat de la mesura entre l’opinió pública. Un nou col·lectiu exclòs recentment són els espanyols en situació d’atur que passin més de 90 dies residint fora de l’estat espanyol. En termes numèrics es calcula que l’exclusió sanitària afecta aproximadament a 873.000 persones migrades de tot l’estat però, tal com hem vist, aquesta xifra és previsible que vagi augmentant en un futur immediat.

Des de l’aplicació del RDL 16/2012 diverses entitats del tercer sector i professionals sanitaris, especialment de l’atenció primària, vam començar a constatar que a Catalunya, malgrat l’existència del reglament que regula l’assitència sanitària a les persones migrades en situació irregular, aquest s’estava aplicant de forma arbitrària, donant com a resultat la manca d’atenció en alguns casos. Aquest va ser el motiu inicial pel qual es va crear la plataforma.

– Què ha canviat en l’atenció sanitària espanyola després del “Real Decreto Ley 16/2012 de medidas urgentes” firmat el darrer any i quines conseqüències pot tenir a mig i llarg termini aquesta exclusió?

 

La normativa té un impacte social molt important perquè suposa un canvi de model sanitari i atempta contra el seu principi més bàsic: la titularitat (gairebé) universal del dret a l’assistència sanitària de la qual gaudíem fins ara passa a dependre de la nostra situació laboral. D’aquesta manera la legislació actual retrocedeix de cop més de dues dècades en el temps. Aquest canvi fa que l’actual legislació sanitària sigui fonamentalment més injusta (exclou els més dèbils) i entenem que menys eficient, com explicaré més endavant.

Malgrat la rellevància d’aquest canvi de model, els polítics de l’actual govern han optat per prendre aquesta mesura de manera unilateral, sense l’existència d’un debat previ tant polític com social i sense comptar amb l’opinió dels professionals ni dels ciutadans. I el més alarmant és que l’argumentari que s’ha utilitzat per iniciar i focalitzar l’exclusió en determinats col·lectius respon únicament a criteris polítics (no econòmics ni socials) tant de caire xenòfob -alimentant els mites sobre l’abús dels recursos socials i sanitaris per part del immigrants- com pragmàtic -ja que es tracta d’un col·lectiu extremadament vulnerable, amb una escassa capacitat de resposta social i política-.

Creiem que el RDL tindrà un impacte negatiu a mig i llarg termini no només en termes econòmics, sinó –i el que és més greu– en la salut i els drets socials de les persones. Des del punt de vista econòmic generarà un sistema més ineficient. Des del punt de vista de la salut, no només empitjorarà la salut de les persones directament afectades per l’exclusió, sinó també la de la població en general. Des del punt de vista social representa una retallada sense concessions i un enorme pas enrere en matèria de drets humans.

– Blanca, ets portaveu de la Plataforma per una Atenció Sanitària Universal a Catalunya. Això vol dir que l’atenció sanitària no és universal malgrat que aquesta estigui reconeguda a la Constitució, a l’Estatut d’Autonomia i en un bon grapat de tractats internacionals? Està incomplint l’Estat espanyol els seus compromisos internacionals en matèria de drets econòmics, socials i culturals? En què consisteix exactament la Plataforma per una Atenció Sanitària Universal?

És evident que l’assistència sanitària ara mateix no és universal ja que exclou determinats col·lectius socials. De la mateixa manera, el sistema deixa de ser universal si excloem, per exemple, els treballadors per compte propi que declaren guanyar més de 100.00 euros l’any i, a més, és injust i inhumà excloure un col·lectiu de suma vulnerabilitat com els immigrants en situació irregular.

El RDL suposa una vulneració efectiva del dret a la protecció de la salut. El dret a la salut és un dret humà reconegut des de la Constitució de l’OMS i per l’ONU en la Declaració Universal dels Drets Humans. Nombrosos tractats i normatives internacionals, com per exemple la Carta Social Europea o la Declaració d’Alma Ata, reconeixen el dret a la protecció de la salut com un dret fonamental i que correspon als Estats protegir. A més el RDL infringeix el Pacte Internacional sobre drets econòmics, socials i culturals (PIDESC), un dels tractats més importants en aquesta matèria, ratificat per Espanya. En aquest sentit diversos organismes internacionals i europeus, com per exemple l’ONU, han alertat el govern espanyol sobre aquest incompliment i sobre els perills d’una legislació tan excloent i restrictiva.

La plataforma agrupa diverses entitats del tercer sector, professionals sanitaris i ciutadans que lluitem, per una banda, pel manteniment del dret a la salut i per ajudar les persones excloses a tornar a un sistema sanitari que els pertany i, per l’altra, actuem com a focus de divulgació i pressió política per intentar revertir aquesta situació.

 – Com a ciutadania, podem fer alguna cosa per ajudar a que ningú que ho necessiti es quedi sense atenció sanitària? 

Com a ciutadania és important prendre consciència que hem arribat a aquesta situació en un context sense legitimitat democràtica on es governa atenent els interessos d’una minoria poderosa. En aquest context cada vegada més s’està convertint la sanitat i la salut en un negoci.

Per tant no hem de perdre de vista que l’arma més important que tenim és la desobediència civil, la mobilització social i el treball en xarxa. A efectes pràctics i a curt termini, qualsevol persona que sigui coneixedora d’un cas d’exclusió sanitària podria contactar amb la plataforma per tal que intentem entre tots/es ajudar a normalitzar o, almenys, pal·liar la situació de qui es vegi afectat per aquesta llei injusta.


Per continuar fent possible la nostra tasca de reflexió, necessitem el teu recolzament.