Diputats/des i consciència personal

Diputats/des i consciència personal

Jesús RenauNo podrien els diputats votar des de casa seva? Si ja saben quin ha de ser el seu vot, què hi fan aguantant hores i hores asseguts a la butaca i entrant i sortint? Aquestes hores, per cert, ben pagades per les butxaques dels contribuents. Potser millor ni tan sols votar des de casa, ja que la llista la té el partit i els dirigents ho poden fer directament.

De fet, l’espectable que es dona té dimensions de dictadura per part dels partits amb majoria absoluta. Hi ha dictadures personals i hi ha dictadures de partit. No pot ser que durant uns quants anys  les grans decisions que afecten a tota la ciutadania responguin a un grup que domina un parlament. On queda la consciència de cada diputat? O és que tots tenen casualment  la mateixa consciència? O potser voten al marge d’aquesta?

Un dels descrèdits de la política actual és aquesta mena de rituals en el que després de llargs discursos i discussions s’acaba votant el que ja se sabia. No és potser una comèdia, vestida d’oratòria? Massa paraules buides, generals, que cerquen els aplaudiments del mateix grup… en fi, molt de fum i poca flama.

Una diputada o un diputat té la seva pròpia consciència. O, potser no? Si, que la té, com tota persona per molt que l’hagi amagat o la tapi amb motivacions de majories. Precisament el que el poble sobirà vol és que la tinguin, que no la venguin o la canviïn, i que diguin realment el què pensen i que actuïn de forma clara i coherent a favor, amb dubtes o en contra dels dictats dels grups directius. Llibertat de consciència també pels diputats, o els volem reduir a altaveus de consciències pactades o comprades? La consciència personal és el definitiu determinant de la conducta humana; no és renunciable ni per un càrrec ni menys per un sou.

La democràcia no és una producció en cadena. És el poble que delega a unes persones perquè tinguin cura concreta de la cosa pública amb rectitud, sense corrupcions i segons els criteris de la recta intenció. Per tant… llistes obertes, debats oberts, contacte real amb els ciutadans, circumscripcions en les que es puguin informar i rebre els punts de vista de la gent, i on hagin d’anar a donar comptes, ja que és el poble que té la sobirania i el que paga.

Què és complexa i pot amagar altres paranys ?… I que no ho és la situació actual? Diuen les enquestes que la política concreta del nostre Estat ha merescut un 1’9 de nota general. Suspens gravíssim, de 0 a 10… 1’9!!!

 

Imatge extreta de: Por la conciencia

Per continuar fent possible la nostra tasca de reflexió, necessitem el teu recolzament.