Aires del Sud en l’Església - #2013aexamen

Aires del Sud en l’Església – #2013aexamen

Cristianisme i Justícia[#2013aexamenCuriosament, enguany l’esperança i la sorpresa ens han arribat des de l’àmbit eclesial. Quan pensàvem que no podíem esperar cap canvi de la cúpula de l’Església, quan vèiem Benet XVI superat per les intrigues de la Cúria, el Papa sorprenia el món amb la seva renúncia el 28 de febrer, obrint un període d’incertesa fins a l’aparició de Jorge Mario Bergoglio als balcons de la plaça de Sant Pere. El nom escollit, Francesc, ja augurava canvis profunds en l’Església, tal vegada els més grans des del Concili Vaticà II. El rebuig de tota pompa en la seva presentació pública i els seus constants signes profètics van anar confirmant que no estàvem simplement davant una nova estratègia de comunicació, sinó davant un veritable intent de tornar a l’Evangeli. Quedava així inaugurada una primavera eclesial que il·lusionava cristians i no cristians, fins i tot musulmans i jueus, i que ha fet alçar de nou el cap als qui seguien creient, a vegades malgrat la mateixa Església.

Especialment important és el fet que el Papa Francesc no estigui mogut per la ideologia, sinó per la seva pròpia experiència espiritual, d’haver-se identificat amb el Mateu recaptador d’impostos cridat per Jesús del quadre de Caravaggio, i per la proximitat amb la gent. Per això, en una de les seves primeres homilies dirigides als sacerdots, llançava aquest advertiment, ja famós, contra els sacerdots-funcionaris de despatx o de sagristia: «Tots coneixem la diferència: l’intermediari i el gestor “ja tenen la seva paga”, i com que no posen en joc la pell ni el cor, tampoc no reben un agraïment afectuós que neix del cor. D’aquí prové la insatisfacció d’alguns, que acaben tristos i convertits en una espècie de col·leccionistes d’antiguitats o bé de novetats, en comptes de ser pastors amb “olor d’ovella”, pastors enmig del seu ramat, i pescadors d’homes».

Però Francesc, ha fet alguna cosa més que bells discursos i gestos profètics? Primer, ha canviat de dalt a baix els criteris per a nomenar bisbes, centrats ara en l’austeritat i en la prioritat de proximitat amb la gent. Aquests són els criteris que segueixen els nuncis per a proposar bisbes i que suposaran un canvi de rostre eclesial a mitjà termini. En segon lloc, ha decidit governar en diàleg, cosa que ell mateix ha reconegut que li va mancar els difícils anys de dictadura quan va ser Provincial dels jesuïtes d’Argentina. Per això va escollir una comissió consultiva de cardenals de tots els continents per a la reforma de la Cúria i per això ha enviat una enquesta a totes les diòcesis sobre el tema de la família. Això suposa fer del Sínode de bisbes un vertader òrgan consultiu i no simplement un lloc on els bisbes diuen allò que el Papa vol sentir, com ha estat fins ara.

Ara bé, ens podem preguntar si el diàleg i l’intent de consens amb una estructura eclesial tan envellida i conservadora ens pot dur gaire lluny. El temps ens dirà si el seu pontificat es quedarà en pura il·lusió o si realment imprimirà un verdader canvi en l’estructura de l’Església. Si és aquesta mateixa la que el va escollir hi ha motius per a l’esperança.

Com dir al pobre i a l’«insignificant» que Déu l’estima? Aquesta era la pregunta que es feia fa temps Gustavo Gutiérrez i amb ell bona part del que coneixem com a teologia de l’alliberament. Avui ens podem preguntar també com mantenir l’esperança en uns temps tan difícils. Sens dubte, aquesta esperança no es troba en cap seguretat ni en cap raonament definitiu, sinó en la compassió respecte al patiment de tants. Es parla molt avui, i és comprensible, de la sortida de la crisi econòmica. No estaria malament que parléssim i busquéssim una sortida a la nostra crisi d’humanitat. Per això no creiem que aquesta reflexió sigui negativa ni apocalíptica. Simplement ens recorda (com el llibre bíblic del Deuteronomi) que tenim al nostre davant la mort i la vida; i que a nosaltres ens toca escollir. Passem del pessimisme a la responsabilitat!

[Extracte del document «A nosaltres ens toca escollir – Reflexió de fi d’any de CJ» – comparteix i segueix el debat a la xarxa #2013aexamen]

Imatge extreta de: mi+d


Per continuar fent possible la nostra tasca de reflexió, necessitem el teu recolzament.