Més Europa, però no aquesta Europa - #2013aexamen

Més Europa, però no aquesta Europa – #2013aexamen

Cristianisme i Justícia[#2013aexamenTambé acabem l’any profundament preocupats pel rumb del projecte europeu. Figures emblemàtiques de l’europeisme –como el mateix Jacques Delors– han assenyalat, per primer cop, que la crisi econòmica no està servint per a enfortir el projecte europeu i per a construir més Europa. Al contrari, la crisi sembla haver reforçat tres tendències alarmants.

En primer lloc, la priorització del fals «discurs de l’austeritat» per damunt d’estratègies de solidaritat entre els països membres. Les fortes retallades i pressions a països com Grècia, Portugal o Espanya no han estat orientades a millorar la situació interna de cadascun d’aquests països, sinó a salvar els interessos privats d’alguns països i actors determinats i a imposar una sèrie de mesures presentades com a inevitables i de «sentit comú». L’austericidi –que es contraposa clarament a l’autèntic i necessari valor de l’austeritat– ha posat contra les cordes països veïns com Grècia, que han vist com es disparava el seu índex de suïcidis o bé com creixien els moviments polítics nazis en el si de la seva societat. L’Europa freda, economicista i tecnocràtica ha seguit erosionant el projecte europeu més polític i social.

En segon lloc, l’auge dels moviments euroescèptics ha llançat un discurs que considera Europa com a part del problema i no de la solució, invocant un desmembrament del projecte europeu com a sortida a la conjuntura actual. Aquest discurs ha calat també entre els principals partits, que han entrat en el joc euroescèptic amb l’objectiu principal de captar vots. La dinàmica electoralista i a curt termini ha contribuït, doncs, a posar en qüestió el projecte d’Europa, precisament en un moment fonamental.

Finalment, sembla que Europa ha deixat de ser definitivament un contrapès i una veu de referència en els aspectes relacionats amb la defensa dels drets fonamentals. La deriva xenòfoba no ha estat contundentment contestada per les institucions europees. S’ha trobat a faltar un discurs implacable i molt més profètic davant esdeveniments tan greus com la mort de milers d’immigrants davant les nostres costes o la diabòlica col·locació d’elements punxants a la tanca de Melilla, amb l’únic objectiu de ferir aquells que intenten fugir desesperadament de situacions de guerra o pobresa. Europa continua entenent la immigració més com un problema i no com un fenomen inevitable davant el qual desenvolupar urgentment estratègies fonamentades en els drets humans.

Què ha passat perquè Europa prioritzi el discurs tecnocràtic per damunt del projecte polític? Quan, com i per què ha deixat de ser un referent important en matèria de defensa dels drets humans? Com pensa abordar desafiaments tan importants com són l’arribada de milers de persones que busquen una vida millor a les nostres fronteres? Què cal per a construir un projecte europeu que tingui la solidaritat, el respecte als drets humans i la capacitat política de lideratge al centre? Sens dubte, més enllà de les responsabilitats polítiques i de les seves institucions hi ha una responsabilitat de la ciutadania a l’hora de definir i ajudar a construir una identitat i un projecte que respongui als valors originaris que el van fundar.

[Extracte del document «A nosaltres ens toca escollir – Reflexió de fi d’any de CJ» – comparteix i segueix el debat a la xarxa #2013aexamen]

Imatge extreta de: Corresponsal de Paz

Per continuar fent possible la nostra tasca de reflexió, necessitem el teu recolzament.