Blanca de Gispert: «L’arma més important que tenim és la desobediència civil, la mobilització social i el treball en xarxa»
Cristianisme i Justícia/Justícia i Pau. El proper dilluns 3 de febrer tindrà lloc la cinquena sessió del cicle de conferències Dilluns dels Drets Humans. En aquesta ocasió comptarem amb la presència de Vicente Ortún, degà de la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials de la UPF i expert en economia de la salut i gestió sanitària, i Blanca de Gispert, metgessa de família, membre de la Plataforma per una atenció sanitària universal a Catalunya i membre de la comissió Justícia i Salut de Justícia i Pau.
Amb motiu d’aquesta xerrada, hem pogut entrevistar Blanca de Gispert que ens ha aclarit alguns punts interessants sobre el dret a l’assistència sanitària universal. (more…)
Diàlegs nord-irlandesos
Lucia Montobbio. Res que cridi l’atenció a primer cop d’ull a Great James Street. Som al pub Derby, a la sala del fons ens expliquem històries a les fosques, i bevem Guinness mentre a fora plou i els músics toquen. És estiu. Podria ser qualsevol altra nit a la ciutat de Derry. Tot i així, en aquest escenari de fusta antiga, catifes verdes, i olor a cervesa, els qui avui m’acompanyen són antics combatents.
Potser algú ja sap que el Derby és un pub republicà i catòlic. El més lògic doncs seria que assitissin exmembres del conegut IRA (Exèrcit Republicà Irlandès). I sí que hi ha gent d’aquest grup, però és que a la mateixa taula seuen exmilitants del bàndol contrari, protestants dela UVF (Força de Voluntaris de l’Ulster). Aquestes persones fa anys que treballen per establir lligams entre una comunitat i l’altra, per evitar que la història es repeteixi. La que ells mateixos van viure en pròpia carn. (more…)
¿Quién guarda las gallinas? La educación financiera en las aulas
Nacho Beltrán. Después de las burbujas financieras, las ventas de preferentes y otras historias como el Fórum filatélico, podemos afirmar que vivimos en un país de analfabetos financieros. No es algo exclusivo de aquí, lo podemos aplicar a cualquier país en el que se haga una encuesta de cultura financiera. El Banco de España (BdE) y la Comisión Nacional del Mercado de Valores (CMNV) desde 2008 llevan a cabo un plan para extender la educación financiera y de acuerdo con el Ministerio de Educación tienen la intención de introducir la materia de formación financiera en la ESO. También existe la asignatura de fomento del emprendimiento.
Y sobre estos dos temas (educación financiera y emprendimiento) tengo algunas cuestiones. (more…)
Los desafíos pastorales sobre la familia en el contexto de la evangelización
Voces. Asociación de Teólogas Españolas. Consideramos muy positivo el hecho de que el Papa Francisco haya querido que se pregunte a todas las Iglesias locales y que todos los creyentes hablen, debatan abiertamente sobre estos temas; sobre todo, consideramos positivo, y ciertamente una novedad esperanzadora, que las primeras afectadas, las familias, puedan tener una palabra no dirigida ni interpretada sobre estos temas, a los que, por otra parte, se alude sin eufemismos y sin tabúes.
Queremos ofrecer nuestra respuesta como asociación de mujeres teólogas feministas cristianas, aceptando con esperanza la invitación del Papa Francisco. Contestaremos por apartados. (more…)
Degradació mediambiental, salut pública i justícia socioeconòmica
Jaime Tatay. El dia que el Prestige es va enfonsar i va abocar 63.000 tones de fuel l’Atlàntic, la majoria de nosaltres vam aprendre una nova paraula: chapapote. Va caldre una marea negra al litoral gallec per enriquir el nostre vocabulari amb un nou terme. Des d’aquell dia, chapapote i Prestige van quedar units, per sempre, en la nostra memòria.
Fins aquell dia, però, quan pensàvem en catàstrofes mediambientals amb greus efectes socials, ens venia a la ment la radioactivitat de Txernòbil a Rússia, la pluja àcida sobre els boscos centreeuropeus, l’Exxon Valdez a Alaska, la contaminació de Bhopal a l’Índia o les (suposades) imatges d’aus recobertes de petroli després de la primera guerra de l’Iraq. Després en van arribar moltes altres: el Deepwater Blue Horizon del Golf de Mèxic, la (silenciada) contaminació del delta del Níger i la recent catàstrofe nuclear de Fukushima. Deixem de banda els desastres “naturals” provocats per fenòmens climàtics extrems, que també han causat enormes pèrdues econòmiques i humanes, com els huracans Katrina, Sandy o Yolanda. (more…)
Hannah Arendt: la controvèrsia sobre la maldat i la mediocritat torna al cinema
Sonia Herrera. Amb l’estrena fa alguns mesos de la pel·lícula Hannah Arendt de Margarethe von Trotta, es va obrir de nou la caixa de Pandora i va ressorgir la polèmica que va acompanyar la filòsofa alemanya en els anys 60 després de la publicació de la seva crònica del judici del tinent coronel de les SS, Adolf Eichmann, a Jerusalem.
La pel·lícula -magníficament protagonitzada per Barbara Sokuwa (protagonista també d’altres pel·lícules de von Trotta com Visió o Rosa Luxemburg)- transcorre precisament entorn de la cobertura que Arendt va realitzar del judici per la revista The New Yorker, després de la qual va elaborar la seva teoria sobre “la banalitat del mal”.
En marxar a Jerusalem, Arendt esperava trobar un monstre, un dimoni, el mal encarnat. Però el que va descobrir en realitat va ser un home banal i vulgar, un buròcrata… I aquesta afirmació va ser interpretada per moltes persones, especialment per la comunitat jueva, com una trivialització dels crims d’Eichmann. (more…)
Actua!
Nani Vall-llossera. Cal actuar com a resposta al patiment que estan produint la crisi i les polítiques que s’estan aplicant, cal buscar alternatives a un sistema que porta la creació de desigualtats al seu seu ADN, cal reaccionar contra la cobdícia dels poders econòmics i la corrupció de part de la classe política. Parafrasejant John Berger (El quadern de Bento), cal actuar – ell ho concreta en protestar, una de les formes d’actuar – perquè fer-ho és “negar-se a que et redueixin a zero i a un silenci imposat. Per tant, en el moment en què es fa una protesta, si s’arriba a fer, ja hi ha una petita victòria. El moment, encara que passi, com tots els moments, adquireix certa permanència. Passa, però queda imprès. Una protesta no és principalment un sacrifici fet en nom de cert futur alternatiu, més just: una protesta constitueix una redempció inconseqüent, insignificant, d’alguna cosa present. El problema és com seguir vivint amb l’adjectiu inconseqüent repetit una i altra vegada”. (more…)
Comentaris recents