Blanca de Gispert: «L’arma més important que tenim és la desobediència civil, la mobilització social i el treball en xarxa»
Cristianisme i Justícia/Justícia i Pau. El proper dilluns 3 de febrer tindrà lloc la cinquena sessió del cicle de conferències Dilluns dels Drets Humans. En aquesta ocasió comptarem amb la presència de Vicente Ortún, degà de la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials de la UPF i expert en economia de la salut i gestió sanitària, i Blanca de Gispert, metgessa de família, membre de la Plataforma per una atenció sanitària universal a Catalunya i membre de la comissió Justícia i Salut de Justícia i Pau.
Amb motiu d’aquesta xerrada, hem pogut entrevistar Blanca de Gispert que ens ha aclarit alguns punts interessants sobre el dret a l’assistència sanitària universal. (more…)
Diàlegs nord-irlandesos
Lucia Montobbio. Res que cridi l’atenció a primer cop d’ull a Great James Street. Som al pub Derby, a la sala del fons ens expliquem històries a les fosques, i bevem Guinness mentre a fora plou i els músics toquen. És estiu. Podria ser qualsevol altra nit a la ciutat de Derry. Tot i així, en aquest escenari de fusta antiga, catifes verdes, i olor a cervesa, els qui avui m’acompanyen són antics combatents.
Potser algú ja sap que el Derby és un pub republicà i catòlic. El més lògic doncs seria que assitissin exmembres del conegut IRA (Exèrcit Republicà Irlandès). I sí que hi ha gent d’aquest grup, però és que a la mateixa taula seuen exmilitants del bàndol contrari, protestants dela UVF (Força de Voluntaris de l’Ulster). Aquestes persones fa anys que treballen per establir lligams entre una comunitat i l’altra, per evitar que la història es repeteixi. La que ells mateixos van viure en pròpia carn. (more…)
Degradació mediambiental, salut pública i justícia socioeconòmica
Jaime Tatay. El dia que el Prestige es va enfonsar i va abocar 63.000 tones de fuel l’Atlàntic, la majoria de nosaltres vam aprendre una nova paraula: chapapote. Va caldre una marea negra al litoral gallec per enriquir el nostre vocabulari amb un nou terme. Des d’aquell dia, chapapote i Prestige van quedar units, per sempre, en la nostra memòria.
Fins aquell dia, però, quan pensàvem en catàstrofes mediambientals amb greus efectes socials, ens venia a la ment la radioactivitat de Txernòbil a Rússia, la pluja àcida sobre els boscos centreeuropeus, l’Exxon Valdez a Alaska, la contaminació de Bhopal a l’Índia o les (suposades) imatges d’aus recobertes de petroli després de la primera guerra de l’Iraq. Després en van arribar moltes altres: el Deepwater Blue Horizon del Golf de Mèxic, la (silenciada) contaminació del delta del Níger i la recent catàstrofe nuclear de Fukushima. Deixem de banda els desastres “naturals” provocats per fenòmens climàtics extrems, que també han causat enormes pèrdues econòmiques i humanes, com els huracans Katrina, Sandy o Yolanda. (more…)
Hannah Arendt: la controvèrsia sobre la maldat i la mediocritat torna al cinema
Sonia Herrera. Amb l’estrena fa alguns mesos de la pel·lícula Hannah Arendt de Margarethe von Trotta, es va obrir de nou la caixa de Pandora i va ressorgir la polèmica que va acompanyar la filòsofa alemanya en els anys 60 després de la publicació de la seva crònica del judici del tinent coronel de les SS, Adolf Eichmann, a Jerusalem.
La pel·lícula -magníficament protagonitzada per Barbara Sokuwa (protagonista també d’altres pel·lícules de von Trotta com Visió o Rosa Luxemburg)- transcorre precisament entorn de la cobertura que Arendt va realitzar del judici per la revista The New Yorker, després de la qual va elaborar la seva teoria sobre “la banalitat del mal”.
En marxar a Jerusalem, Arendt esperava trobar un monstre, un dimoni, el mal encarnat. Però el que va descobrir en realitat va ser un home banal i vulgar, un buròcrata… I aquesta afirmació va ser interpretada per moltes persones, especialment per la comunitat jueva, com una trivialització dels crims d’Eichmann. (more…)
Actua!
Nani Vall-llossera. Cal actuar com a resposta al patiment que estan produint la crisi i les polítiques que s’estan aplicant, cal buscar alternatives a un sistema que porta la creació de desigualtats al seu seu ADN, cal reaccionar contra la cobdícia dels poders econòmics i la corrupció de part de la classe política. Parafrasejant John Berger (El quadern de Bento), cal actuar – ell ho concreta en protestar, una de les formes d’actuar – perquè fer-ho és “negar-se a que et redueixin a zero i a un silenci imposat. Per tant, en el moment en què es fa una protesta, si s’arriba a fer, ja hi ha una petita victòria. El moment, encara que passi, com tots els moments, adquireix certa permanència. Passa, però queda imprès. Una protesta no és principalment un sacrifici fet en nom de cert futur alternatiu, més just: una protesta constitueix una redempció inconseqüent, insignificant, d’alguna cosa present. El problema és com seguir vivint amb l’adjectiu inconseqüent repetit una i altra vegada”. (more…)
Diputats/des i consciència personal
Jesús Renau. No podrien els diputats votar des de casa seva? Si ja saben quin ha de ser el seu vot, què hi fan aguantant hores i hores asseguts a la butaca i entrant i sortint? Aquestes hores, per cert, ben pagades per les butxaques dels contribuents. Potser millor ni tan sols votar des de casa, ja que la llista la té el partit i els dirigents ho poden fer directament.
De fet, l’espectable que es dona té dimensions de dictadura per part dels partits amb majoria absoluta. Hi ha dictadures personals i hi ha dictadures de partit. No pot ser que durant uns quants anys les grans decisions que afecten a tota la ciutadania responguin a un grup que domina un parlament. On queda la consciència de cada diputat? O és que tots tenen casualment la mateixa consciència? O potser voten al marge d’aquesta?
Un dels descrèdits de la política actual és aquesta mena de rituals en el que després de llargs discursos i discussions s’acaba votant el que ja se sabia. No és potser una comèdia, vestida d’oratòria? (more…)
Emigrants i refugiats: vers un món millor
Santi Torres [Migra-Studium]. Cada any des de 1914, l’Església ha celebrat el 19 de gener la Jornada Mundial de l’Emigrant i del Refugiat. Una oportunitat per a renovar el compromís de servei cap a aquelles persones que per motius diferents han hagut d’abandonar el seu lloc d’origen.
Aquest any el missatge que tant el Papa com els bisbes han volgut transmetre, ha posat el seu accent en un triple compromís que a Migra Studium fem nostre: comprendre les causes de les migracions, treballar per a superar els aspectes negatius que causen dolor i, finalment, valorar els aspectes positius, tant per a les comunitats d’origen com per a les de destinació.
Comprendre les causes de les migracions, perquè són diverses i fruit de situacions de greus injustícies i desequilibris. Com deia un immigrant rescatat a alta mar: “la fam no coneix fronteres”. (more…)
Hidden City Tours: rutes per la Barcelona invisible que generen oportunitats
Arrels Fundació. Quan la Lisa Grace, anglesa llicenciada en empresarials, es va quedar a l’atur, va decidir posar en marxa la seva pròpia empresa. Vivia des de feia anys a Barcelona i se li va ocórrer muntar unes rutes turístiques per mostrar la Barcelona més cèntrica però des d’un punt de vista social.
La Lisa es va posar en contacte amb Arrels, que atén persones que en algun moment de la seva vida van trencar tots els seus vincles i van acabar vivint al carrer. La seva proposta era una oportunitat perquè significava unir la Barcelona turística amb la social a través de persones que han viscut als carrers de la ciutat, i obrir les portes a inserir-se al mercat laboral. (more…)
L’alegria de l’evangeli: un document diferent
Victor Codina. A finals de novembre el Papa Francesc va publicar la seva Exhortació apostòlica sobre l’anunci de l’evangeli (Evangelii gaudium) on recull les aportacions del Sínode de Bisbes d’octubre de 2012 sobre la nova evangelització per a la transmissió de la fe cristiana avui. Però a més de recollir la riquesa del Sínode, Francesc expressa la seva preocupació personal per l’obra evangelitzadora de l’Església. En aquest sentit aquesta Exhortació reflecteix el pensament i el full de ruta del nou bisbe de Roma. El que fins ara ell havia expressat de forma dispersa en gestos i paraules (fer olor de ovella, sortir al carrer, anar a les fronteres, Església com a hospital de campanya…) ara troba la seva justificació i formulació pastoral. Aquesta Exhortació vol donar algunes orientacions per a la reforma de l’Església. (more…)
