Més pobres, però, sobretot, més desiguals - #2013aexamen

Més pobres, però, sobretot, més desiguals – #2013aexamen

Cristianisme i Justícia[#2013aexamenAquestes darrers mesos el Govern espanyol sembla haver iniciat el desplegament d’un discurs que tracta de convèncer-nos que estem al principi de la recuperació i que el pitjor ja ha passat. Aquesta apreciació contrasta, tanmateix, amb unes dades que s’entesten a assenyalar que durant aquest any s’ha consolidat «una nova estructura social en la qual creix l’espiral de l’escassetat i l’espai de la vulnerabilitat».[1] L’erosió de la classe mitjana no ha fet sinó accelerar-se, amb una pèrdua de la capacitat adquisitiva de la població, que ha vist retallada la seva renda mitjana des del 2007. Aquesta retallada no ha estat generalitzada, sinó que s’ha acarnissat especialment en determinats sectors, i prova d’això és que la pobresa severa (viure amb menys de 307 € el mes) ja és una situació «normal» per a tres milions de persones.

L’optimisme econòmic resideix en unes dècimes tant de creixement del PIB previst com de reducció de la destrucció d’ocupació, tot i que la realitat és que estem assistint a un augment de la cronicitat de l’atur, amb tres milions i mig de persones amb més d’un any d’atur, i dos milions amb més de dos anys.

Xifres que s’agreugen davant les continuades i ja cròniques polítiques de retallades en aquells elements de l’estat del benestar que precisament haurien de garantir una major igualtat d’oportunitats.

A finals del 2013 podem dir que la nostra societat camina cap a models de desigualtat i dualització similars als d’altres països que també van viure en el passat les mateixes situacions d’ajust i precarietat. Un canvi progressiu d’escenari, en què correm el perill d’acabar normalitzant el paisatge de misèria i pobresa quotidianes que ens rodeja.

Val a dir que si la situació no és més dramàtica és gràcies a l’existència d’una xarxa social constituïda pel teixit familiar, i també per multitud d’iniciatives, moviments, processos i plataformes que estan evitant que milers de persones caiguin en el pou de l’exclusió, alhora que denuncien la iniquitat del sistema. Aquest any ens n’hem fet ressò en el blog de Cristianisme i Justícia. Són petites esquerdes en el mur del sistema, esquerdes també en el mur de la indiferència i de la insolidaritat.

[Extracte del document «A nosaltres ens toca escollir – Reflexió de fi d’any de CJ» – comparteix i segueix el debat a la xarxa #2013aexamen]

 


[1] La majoria de les dades que es manejaran en aquest punt pertanyen al VIII Informe de l’Observatori de la Realitat Social de Càritas (octubre del 2013).

 

Imatge extreta de: Ellas


Per continuar fent possible la nostra tasca de reflexió, necessitem el teu recolzament.